Custodia Moreno, pregonera d’una Mercè encara sense vacuna anti-‘botellon’

Quan amb quatre anys, el 1947, Moreno va arribar a Barcelona, la perenne crisi habitacional d’aquesta ciutat era molt diferent de l’actual. El seu primer barri va ser el Carmel, que, tot i que tingui un nom de reminiscències bíbliques, quan el van batejar no era més que un calvari de centenars de barraques sense serveis bàsics. Allà va créixer la pregonera d’aquest 2021, allà va créixer i allà a les nits repassava els apunts de la Facultat d’Infermeria en la qual, en una gesta llavors inimaginable, es va matricular quan tenia edat per fer-ho, però estudiava a la llum de les espelmes, perquè, de la mateixa manera que no hi havia clavegueres, tampoc hi havia electricitat en aquell caos.

Caldrà esperar al pregó que inaugura la festa major per conèixer amb més detall què ha de dir Moreno als qui puguin tenir la temptació de fer de la Mercè un motiu per organitzar la seva pròpia celebració fora del programa oficial amb l’excusa que dos anys restriccions per la pandèmia ho justifiquen tot. Potser al final no fa referència a això i, de manera subliminar, es limitarà a recordar algunes de les seves lluites d’abans, com quan, com a feminista de les de llavors, es va obstinar i va aconseguir portar la planificació familiar i els mètodes anticonceptius a barris com el seu i a Can Baró, tots dos extremadament humils als 70, mentre simultàniament lluitava perquè arribés també el transport públic i una escola pública de qualitat. Aixecar un barri requereix més esforç, sens dubte, que aixecar una ampolla de vidre.

Portadista de ‘The New Yorker’

Moreno posarà la veu i Favre, co dèiem, la imatge. Tot i que amb alts i baixos al llarg de la seva història, que es remunta a 1979, el cartell de la Mercè sol ser una petita joia que es penja en moltes parets de cases barcelonines i el d’aquesta edició és un luxe perquè porta la firma d’una freqüent portadista de ‘The New Yorker’. Nascuda a l’àrea metropolitana de París, Havre ha crescut professionalment sobretot a Londres i ha acabat recalant a Barcelona. El seu perfil vital no és, sens dubte, el de Moreno, però la suma de totes dues dibuixa en certa mesura el que és Barcelona. El cartell és una Mercè en ‘pop art’ de l’actual que trenca la quarta paret de la il·lustració i mira directament als ulls de l’espectador. Potser no és l’obra més audaç del seu currículum, però se suma amb honors a la llista de notables il·lustradores que aquests últims quatre anys han deixat la seva empremta al cartell oficial.

Notícies relacionades

Aquests són els escenaris dels principals actes de les festes de la Mercè 2021 a Barcelona

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

La Mercè serà, com el 2020, de curta durada, només quatre dies, del 23 al 26 de setembre, però que sigui curta no significa menys intensa. Hi haurà escenaris de festa en set dels 10 districtes de la ciutat. Enrere queden ja aquells anys en què la celebració es concentrava prioritàriament a Ciutat Vella i poc més. El procés de descentralització de la gresca afegeix aquest any dos nous llocs de festa, el camp de futbol del Vall d’Hebron i parc del Turó de la Peira. En total s’habilitaran 23 espais per al mig miler d’espectacles i activitats previstos, però, igual que el 2020 i mentre el coronavirus ho exigeixi, el públic haurà de reservar entrada prèviament. Les inscripcions s’activaran a partir del 14 de setembre per als espectacles del Festival BAM, un dels més sol·licitats en funció de qui siguin els músics sobre l’escenari, una informació que es revelarà el dilluns 6 de setembre.

Ciutat convidada

El piromusical, que, com és tradició, clausura cada any la Mercè, repetirà la fórmula de 2020 amb focs llançats des dels quatre punts cardinals de la ciutat. Va ser una experiència que no va arribar a l’espectacularitat del format clàssic, el de les fonts de Montjuïc, però que es va adaptar a les necessitats de la pandèmia. Per compensar aquesta falta de ‘punch’, la bona notícia és que la ciutat saldarà en aquesta edició un deute pendent des del 2020, quan la ciutat convidada –amb el que això comporta a nivell d’activitat artística i cultural– era l’Havana. Cuba sempre enamora.