La ciutat del futur
Superilles: la Barcelona de les dues velocitats
Un estudi constata que viure en un entorn urbanístic pacificat beneficia la salut, una altra cosa és què passa amb els carrers dels voltants o amb el mercat immobiliari
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La desigualtat a Barcelona és tan antiga com la mateixa ciutat. Ho era dins de les muralles que van caure a mitjans del segle XIX, i després hi va ajudar l’annexió dels pobles de l’entorn, com Sarrià, les Corts, Gràcia i Sant Andreu. I la creació de barris pensats per allotjar una immigració sense la qual avui res seria el mateix ni la capital catalana seria el que és. La realitat és que alguns veïnats tenen una renda familiar cinc vegades superior a la d’altres. I només els separen algunes sortides de la Ronda de Dalt. Aquest és el desordre estructural que no desapareix. I ara subjeu una nou desequilibri de la mà de les superilles; més localitzat, més capritxós. Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) demostra que a les bombolles urbanístiques es viu millor, el soroll disminueix, la vida social al carrer es dispara i la contaminació baixa. Això es tradueix en un benestar més elevat dels veïns, però amb un important efecte col·lateral, previsible, d’altra banda, que és l’increment del preu de la vivenda. En el cas de Sant Antoni, amb pisos de 85 m² per sobre dels 2.000 euros al mes, o de 120 m² superant els 3.000. Si normalment no hi ha mal que per bé no vingui, aquí no hi ha bé que per mal no vingui.
Competències
La ciutat disposa i el sector privat, com és lògic, hi passa el rasclet. En el cas de Sant Antoni, la transformació del qual va seguir la reforma integral del mercat, es va aprovar un pla d’usos que vetava determinats comerços destinats als turistes. Però poc es pot fer amb la vivenda, al marge de les competències municipals que es limiten a la reserva del 30% de noves construccions a pisos socials o el dret a tempteig i retracte de l’ajuntament sobre un immoble posat a la venda, a més del control sobre pisos turístics il·legals. Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, ha admès aquest dijous que han detectat un «augment de l’oferta de lloguer» al barri. Ho estan analitzant, ha dit, per estudiar de quina manera es pot actuar perquè no es creï, o no s’incrementi, la petita bombolla immobiliària de la superilla. D’aquesta i de les que encara han d’arribar.
Que aquests blocs són un recés de pau ho demostra l’estudi de l’ASPB presentat aquest dijous en seu consistorial. Una notícia bona, sens dubte. S’han analitzat les superilles d’Horta, del Poblenou i de Sant Antoni, tot i que de manera molt desigual. Només d’aquesta última es té comparativa quant a registres de diòxid de nitrogen (NO2), els nivells del qual han caigut un 25% i ja estan per sota del límit que recomana Europa, i de partícules en suspensió (pm10), amb una reducció del 17% que no aconsegueix, per poc, rebaixar el màxim que estableix la UE. Aquestes dades, segons ha assenyalat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, redueix el risc de patir «trastorns crònics de salut, problemes cardiovasculars i respiratoris, depressió, obesitat o ansietat». Així doncs, ¿no preferirien vostès viure en una superilla? El que passa és que a 100 metres un passa de l’Eixample més congestionat, amb 300.000 vehicles creuant el districte diàriament, a una pompa sense gairebé cotxes, persones xerrant i nens jugant.
El calendari
Per resoldre aquesta desigualtat, el govern municipal té entre mans un projecte a 10 anys vista que, en paraules de Sanz, pretén transcendir de la lògica de barris per aplicar la filosofia de superilla a tota la ciutat. L’anomenen superilla Barcelona i inclou l’expulsió del cotxe i posterior reforma urbanística de 21 carrers que generen places, sobretot a l’Eixample. El 2023 (curiosament, abans de les eleccions municipals de maig), està previst que Consell de Cent i les seves perpendiculars Girona, Rocafort i Borrell ja tinguin el nou aspecte de ciutat ‘slow’. Tindran 4.000 arbres més i es canviarà l’asfalt pel familiar ‘panot’. Després s’anirà avançant, amb la idea d’acabar el 2030. Preguntada sobre si el calendari respon a la urgència mediambiental expressada, Tarafa s’ha limitat a celebrar que tot vagi segons el previst, tot i que també ha instat a estendre la pacificació dels carrers «el més ràpid possible».
Al marge dels nivells de contaminació, la investigació de l’ASPB també ha constatat a Sant Antoni una disminució del soroll, fet que implica que els residents agafen millor el son, i més socialització, sobretot per part de la gent gran. En canvi, s’observa «poca gent jove» i les famílies amb fills, malgrat que utilitzen i disfruten de l’entorn, adverteixen d’una «falsa sensació de seguretat». Sobre la d’Horta, l’estudi percep més comoditat a l’hora de caminar o moure’s amb un cotxet de bebè, però també adverteix que el carrer principal de la superilla, el Fulton, no s’ha resolt del tot bé, perquè els veïns intueixen un nombre de vehicles superior al d’abans de la transformació. Només el 6% dels entrevistats asseguren que utilitzen l’entorn per fer activitat física, però celebren que hi hagi més interacció entre veïns.
La del Poblenou, que tant va fer parlar el setembre del 2016 quan es va pintar de manera una mica sorprenent, fins i tot per als habitants de la zona, és la que més presència infantil registra. Curiosament, cap de les tres àrees analitzades brandeix cap èxit entre els joves, una cosa que potser mereixeria un diagnòstic particular. També és habitual trobar-se amb treballadors de la zona, que aprofiten les zones de pícnic per menjar a l’aire lliure sempre que el temps acompanyi. Els nivells de contaminació no es van mesurar abans de la reforma, així que no és possible comparar-los amb els actuals. Malgrat això, l’ASPB percep «una disminució de la contaminació ambiental i, sobretot, acústica».
En l’apartat de conclusions, els experts assenyalen que aquestes mesures tenen «un gran potencial d’impacte en la salut de la població només si s’implanten de manera extensiva». En tasques pendents, al marge de complir amb aquest calendari, i, si és possible, accelerar-lo, cal seduir més i millor la gent jove, aconseguir que la presència de cotxes sigui realment residual, que els carrers del perímetre no es converteixin en vespers de trànsit i intentar que no hi hagi prou temps perquè es vagin formant petites bombolles immobiliàries.
