La memòria gitana als carrers de la ‘poderosa’ Barcelona

En el curt camí entre la plaça –aquests dies capgirada amb els treballs de reurbanització– i el local es creuen a la plaça del Raspall amb un noi amb patinet elèctric que saluda amb carinyo l’‘onclo’, un referent per a tota la comunitat a qui tothom para per preguntar-li com està. Avi i net resumeixen la petició del canvi de nom de la plaça –que, després de la reforma, es reinaugurarà, en principi al novembre, com a plaça del Poble Gitano– de forma senzilla. «El que volem és que tothom sàpiga que aquesta plaça està dedicada al nostre poble, i la gent ens coneix com a gitanos, no com a poble romaní. No té res de dolent la paraula gitano i el ‘romaní’ molta gent no sap el que és», resumeixen avi i net.

Aquest any han renunciat a celebrar la festa major a la plaça per no entorpir les obres i facilitar que es puguin acabar al més aviat possible, i per la por de la Covid, amb la gent gran. «L’any que ve esperem poder-la celebrar amb tots els ets i uts, ja sense pandèmia i a la plaça nova, que també volem inaugurar amb un concert de rumba», prossegueix Valentí net, pendent del mòbil perquè està esperant una convocatòria important del districte. Han d’agendar una reunió imminent per decidir entre tots, sobretot amb la seva família, com donaran forma a l’homenatge pendent a Moncho, que volen que tingui un record físic en algun lloc destacat del barri. «Si al carrer de la Cera tenen el mural dedicat a Peret, el rei de la rumba, a Gràcia volem recordar Moncho, el rei del bolero», assenyala l’activista.

L’encara nom de la plaça, del Poble Romaní, fa referència a la llengua del poble gitano, llengua que entre els gitanos catalans pràcticament està extingida; tot i que no passa el mateix en altres països. De fet, l’arribada de gitanos romanesos a la ciutat ha fet que la seva llengua pròpia es torni a sentir a Barcelona; i una llengua que des de la Romanó Kher, casa de la cultura gitana, recentment oberta al Gòtic, estan lluitant per recuperar. Malgrat que l’entitat va obrir en plena pandèmia, amb la qual cosa gairebé no han pogut arrencar, tenen 46 persones apuntades a un curs de romanó en línia i un projecte preciós per al curs que ara comença. Volen crear una coral, de nens o joves, el que sorgeixi, amb què volen rescatar cançons tradicionals gitanes i traduir-les al romanó per cantar-les a les festes populars de la ciutat –a la Mercè, per exemple– i que serveixi per visibilitzar la seva cultura, molt conscients que si el romanó pràcticament ha desaparegut a Espanya no ha sigut de forma innocent, sinó efecte directe de la persecució històrica durant segles que ha patit el poble gitano i la seva cultura.

Rescatar la llengua i la memòria

Una persecució que no volen que s’oblidi i que recentment han aconseguit recordar a la via pública amb un plafó instal·lat el passat 30 de juliol, dia que, el 1749, Ferran VI va ordenar l’arrest, presó i confiscació de béns de tota la població gitana. Plafó instal·lat davant el convent de Sant Agustí. «Era important per nosaltres, a més, que el text estigués també en romanó, evidenciar la implicació de l’Església en l’extermini, donant l’ordre explícita de treure a la població gitana l’asil en sagrat», explica Maria Rubia, presidenta de l’associació Nakeramos i membre del Consell Municipal del Poble Gitano.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Donar a conèixer a les escoles barcelonines aquesta part de la història tan grisa com desconeguda era un dels objectius del pla municipal contra l’antigitanisme, que va néixer a proposta de Nakeramos i que l’excomissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López va fer seu, però amb el canvi de comissionat ha quedat en un calaix. «El pla no s’ha portat a terme, com a tal, però el que hem fet ha sigut introduir algunes de les seves línies de treball en les polítiques d’interculturalitat de l’ajuntament», defensa Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica i, aquest mandat, president del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona. El regidor és molt conscient que la reivindicació de la seva memòria –durant tants anys enterrada i fins i tot negada– és una qüestió molt important per a la comunitat i que la presència al nomenclàtor oficial és ínfima, un dèficit en què es compromet a treballar, sempre en el marc del Consell, per mirar de revertir. Que sigui la mateixa comunitat qui decideixi qui ha de tenir un carrer amb el seu nom i on.

¿Recuperaran la Capella Gitana?

A la llista de deutes de la ciutat envers el poble gitano hi ha una altra assignatura pendent important: recuperar la Capella Gitana d’Helios Gómez a la Model. «La capella és patrimoni de la ciutat i la nostra voluntat és recuperar-la», insisteix Rabassa, que adverteix també que «no serà gens fàcil». «Hi ha un problema molt greu i és que hi ha molt poques fotografies i no sabem exactament com era. Ara, amb el guix, està protegida. No té sentit començar a descobrir-la ara, quan tenim pendent tota l’obra al recinte. De moment deixem-la així i quan entrem a la Model ens posarem a fer tot el treball arqueològic amb la voluntat de recuperar-la», es compromet Rabassa, que explica també que estan parlant amb els comissaris de l’esplèndida exposició sobre Helios Gómez programada l’any passat a la Virreina per publicar des de l’ajuntament un llibre «que vagi més enllà d’un catàleg».