Aquest veritable ‘escut social’ anomenat barri

Tant al carrer paral·lel, Ferran, com al perpendicular, la Rambla, una normalitat gairebé prepandèmica. Centenars de turistes –potser no tants com abans de la Covid, però molts– aprofitant el calorós setembre mediterrani. Mentrestant, gairebé en una realitat paral·lela, al carrer de la Lleona, estret carreró que desemboca convertit en carrer dels Tres Llits, a la plaça Reial, unes desenes de veïns s’atrinxeren davant la finca on viu la seva veïna Kristina, una dona de 65 anys molt estimada al barri i militant a pràcticament tots els fronts des de fa dècades. Els dos mons –el del turisme i les compres, la ‘recuperació’, i el de la Barcelona més precària que lluita per defensar el dret a un sostre– es creuaven a la plaça Reial, on durant dues hores es va allargar la negociació entre els representants de la propietat, la mateixa Kristina, la mediació dels Mossos d’Esquadra, la de l’Ajuntament de Barcelona i els activistes pel dret a la vivenda que acompanyaven la seva veïna. Finalment, passada la una del migdia, la dona alçava el característic paperet rosa: desnonament aturat. Una altra vegada.

Poques hores abans, a l’altre costat de la Rambla, al Raval, una escena similar. Un altre braç alçat sostenint un esperançador resguard rosa que, tot i que és només una pilota endavant –com en el cas de la Kristina, la comitiva judicial hi tornarà–, sap a victòria i significa, almenys, una nit més a casa. En el cas del Raval, el desnonament era al número 3 del carrer de la Riereta, edifici amb un simbolisme especial per al Raval rebel. Es tracta d’un local que va ser durant temps un autèntic malson per al veïnat, ja que acollia un dels narcopisos més conflictius de la zona. Des del barri organitzat feia mesos que denunciaven la situació de «perill real» que generava aquesta activitat delictiva a l’edifici «sense que ningú hi fes res». «Vam aconseguir fer fora els narcos i, ja que érem conscients que la propietat, un gran banc, no faria res per defensar els veïns, vam recuperar nosaltres el pis, la manera més eficaç d’evitar que els narcos hi tornessin», resumia Ángel Cordero, president de l’associació de veïns Xarxa Veïnal del Raval després de celebrar que, de moment, el desnonament es parava. I afegia: «Continuem volent negociar la regularització de la situació amb un lloguer assumible per als joves que donen vida a l’immoble». 

Segons llançaments

En els dos casos es tractava d’un segon llançament. En l’anterior, els seus barris –el Gòtic i el Raval– també s’hi van bolcar i van aconseguir parar-los, com adverteixen que tornaran a fer «totes les vegades que faci falta». A l’acabar el desnonament de Riereta –previst per a les 9.30 hores–, bastants dels allà concentrats van creuar la Rambla per acostar-se fins al de la Kristina, previst per a les 10.40; desnonament també especial per als veïns i activistes pel dret a la vivenda per la seva vinculació personal amb l’afectada, militant veterana; i perquè el seu cas evidencia a la perfecció la duresa de la situació. «No es tracta només de desnonar una dona de 65 anys en plena pandèmia; és fer-ho, a més, d’un pis que és un colomar, un infrahabitatge», remarquen. La dona és a la Taula d’Emergència de Barcelona, però la cua és llarga (hi ha famílies que passen fins a dos anys a la taula, esperant el pis al quals se’ls ha reconegut que tenen dret).

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Mentre els veïns concentrats a la porta de la dona corejaven per fer més suportables les hores –hi van ser gairebé quatre hores– clàssics de tots els temps com «visca la lluita de la classe obrera», de la porteria del costat en sortia una bici i després el seu propietari, carregat amb una motxilla groga de Glovo. Escenes de la Barcelona contemporània.

Una llarga llista

Dos desnonaments simbòlics (i mediàtics) per la seva centralitat, el de Lleona i el de Riereta, però només dos més dels molts que aquesta setmana d’inici de curs s’han programat a Barcelona. Dimecres n’hi havia convocats a Sant Andreu, la Teixonera i Ciutat Meridiana. I dimarts, a Hostafrancs, desnonament al qual va convocar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que insisteix a dir que desnonar famílies vulnerables és escandalós mentre continua vigent una moratòria estatal fins al 31 d’octubre i que durant aquests mesos de moratòria, els casos que sí que s’han parat simplement s’han anat acumulant i quan acabi la situació serà insostenible.