Torna la garrafa de vidre

Segons dades del grup Vichy Catalán, que des de 1957 i de forma ininterrompuda comercialitza la garrafa de vidre d’aigua Font d’Or, el 2019 se’n van vendre 324.000 unitats mentre que el 2020 la xifra va pujar a més de 500.000. L’augment no és atribuïble a un geni del màrqueting, sinó a l’interès del consumidor sensibilitzat i també un punt nostàlgic, sobretot a l’àrea de Barcelona.  

«Gairebé tots els clients em comenten que la garrafa els recorda quan eren nens, fins i tot hi ha qui la compra per regalar», explica Esteve Domènech. Aquest jove empresari va obrir a principis d’any el supermercat ecològic sense plàstic Linverd. En aquest nou establiment de l’Antiga Esquerra de l’Eixample tot, des d’aliments a productes d’higiene i neteja, es ven a granel o en envasos sostenibles.

Domènech assegura que la clàssica garrafa de vidre retornable i de vuit litres de capacitat ha tingut «una bona acollida» i que la clientela és «molt fidel». Quan la garrafa es compra per primera vegada cal deixar un dipòsit d’uns 5 euros i quan l’aigua s’ha consumit es paga només pel contingut de l’envàs de vidre que va dins el cistell de plàstic. A Barcelona, el preu oscil·la entre 1,70 i 3,15 euros. En un mapa interactiu elaborat per Vichy Catalán hi ha localitzats una desena de punts de venda a l’àrea metropolitana.

El disseny d’aquesta garrafa d’estil ‘damajoana’ amb prou feines ha canviat, entre altres coses perquè l’empresa el considera «un envàs icònic i amb història». Continua sent un objecte pesat i difícil de manipular (als vuit litres d’aigua cal afegir els 800 grams del cistell i el vidre), s’ha d’estar molt conscienciat per pujar-lo a un pis alt sense ascensor i durant el transport la duresa de les nanses es clava a la carn igual que fa mig segle.

Consumidors còmodes

Però ja no som als anys 70 i ara hi ha la possibilitat de comprar ‘online’ amb l’entrega a domicili. A més, a Sallent (Bages) s’està portant a terme una prova pilot amb una aplicació que avisa l’usuari quan l’aigua és a punt d’acabar-se i fa la comanda d’un altre envàs. «Aquest producte ha vingut per quedar-se però el canvi no serà ràpid –augura Joan Busquets, de Som Aigua–. Requereix molta convicció o, si no, deixes de fer-ho. La gent és molt còmoda». Així mateix, hi ha l’opció de comprar una aixeta que s’ajusta a la boca de la garrafa i permet omplir amb facilitat envasos més petits i manejables.

Comprar l’aigua mineral en garrafa de vidre retornable és una pràctica en auge però encara minoritària dins l’anomenada economia circular. En canvi, fins als primers anys 80, quan ni tan sols existia aquest concepte, baixar al celler a buscar la garrafa era un hàbit quotidià allà on no es podia consumir aigua de l’aixeta sense fer una ganyota de disgust. 

Durant les primeres dècades del segle XX l’envàs de vidre anava dins un cistell de vímet i costava al voltant de 2 pessetes. Amb el pas de les dècades el consum d’aigua mineral va créixer de forma exponencial, el cistell va passar a ser de plàstic i a partir dels anys 70 va ser apartat a poc a poc del mercat per l’èxit dels envasos de plàstic d’un sol ús que avui ofeguen el planeta.

Aigua tres cops més cara

Paradoxalment, el 1975 el litre d’aigua en ampolla de plàstic costava tres vegades més que el litre d’aigua en garrafa de vidre, però tot i així la majoria dels consumidors van acabar passant-se al PVC. No obstant, la garrafa no va desaparèixer del tot. Joan Garcia, que regenta el Celler Valldoreix a la localitat barcelonina del mateix nom, mai l’ha deixat de vendre.

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

Garcia porta les estadístiques de l’establiment amb precisió de multinacional i els seus números també confirmen l’auge de l’envàs: «Entre el 2019 i el 2020 vam augmentar la venda un 36%. El 2019 vam vendre 90.600 litres d’aigua en garrafa; el 2020 van ser 124.000, i fins al mes d’agost en portem venuts 80.000». 

Garcia enumera inconvenients com l’alt cost de fabricació, una logística més complexa, l’impacte de la recollida i neteja dels envasos, un marge de negoci molt petit... Però a l’altra banda de la balança situa el compromís amb el medi ambient i, com altres consumidors consultats, un gust molt millor que el de l’aigua embotellada en plàstic. «Crec en el producte i crec que l’he d’oferir», afirma. Almenys fins que l’aigua de les aixetes es pugui beure sense tapar-se el nas.