Malika Favre: «He convertit la Mercè en la reina de Barcelona, l’he apoderat».

Filla de pare francès i mare algeriana, Malika Favre (1982) és la flamant il·lustradora del cartell de la Mercè d’aquest any. Després d’estudiar disseny a Londres i exercir allà durant 16 anys amb treballs per a ‘The New Yorker’, ‘The New York Times’, ‘Vogue’, ‘Vanity Fair’... abans de la pandèmia va decidir instal·lar-se a Barcelona buscant sol i qualitat de vida. Afirma que passeja per la ciutat sempre mirant cap amunt, fascinada pels detalls que amaguen façanes i balcons. Apunta que el seu àmbit és el pop-art i l’op-art, i que el cartell és un homenatge a la ciutat. Hi ha subtilment representats el panot, la sardana, l’escut, les torres de la Sagrada Família i els mosaics hidràulics de l’Eixample. Les primeres 15.000 còpies regalades per l’ajuntament s’han esgotat. N’hi haurà més. 

Es declara enamorada de Barcelona, ¿què té la ciutat que li agrada tant?

¡Moltes coses! Em captiva la seva arquitectura, hi ha tanta història a Barcelona quan camines pel carrer, a les parets, a les portes, als balcons... La gent ho veu cada dia i ho troba normal, però no ho és, no totes les ciutats són així. I per a mi, com a artista, és una inspiració constant. També m’entusiasma la seva llum. La llum et fa ombra i jo treballo molt amb llums i ombres. Barcelona té la llum perfecta. És una meravella. I l’aire del mar i la gent, m’encanta la gent, tinc molts amics ja d’abans de traslladar-m’hi. Em vaig enamorar de Barcelona per tot això. És una ciutat que m’inspira. També hi ha una mica de caos, per això també m’agrada, dona energia. 

Fins fa poc venia de visita, ara viu aquí. ¿Continua captivada? 

No tinc les mateixes sensacions d’abans d’instal·lar-m’hi, per descomptat, entre altres coses perquè m’he adonat de com funciona l’Administració i la burocràcia. En aquest aspecte la diferència amb Londres és brutal, però al final t’hi acostumes. Però no la veig pitjor. No dic que la ciutat sigui perfecta però jo mai vaig a barris saturats com el Gòtic. 

¿Massa turistes?

¡Hi ha molta gent que pot dir que jo soc part del problema! Sí que hi ha molta gent borratxa al carrer. Crec que no fa falta atraure els turistes amb gintònics a 2 euros, perquè la riquesa visual, històrica i arquitectònica de Barcelona ja és prou atractiva per si mateixa.

Havent viscut tants anys a París i Londres, ¿no li queda petita la ciutat?

Quan vaig arribar, vaig pensar ‘Oh, és un poble’, però comparat amb Londres, que és gegant, però ara ja no ho penso. Quan em vaig adonar que per la meva feina podia viure a qualsevol lloc del món, també em vaig adonar que on volia viure era a Barcelona. A Londres hi ha massa pressió i massa pluja. Aquí hi ha més sol, més amics per veure i més vermuts per prendre. M’encanta. 

A les xarxes afirma que l’encàrrec del cartell de la Mercè va ser un regal de benvinguda.

El setembre del 2019 caminant pel carrer vaig veure el cartell de Maria Corte per tota la ciutat i gegant. Em va flipar. No hi ha gaires ciutats que utilitzin tanta il·lustració com Barcelona. Vaig pensar ‘que bé, és la festa de la ciutat i molaria fer el cartell’ però no em vaig imaginar que dos anys després m’arribaria l’encàrrec. Quan m’ho van proposar va ser increïble i vaig tenir clar que ho faria. 

Ha aconseguit l’impossible, que agradi a tothom.

¡No ho esperava! Estava preparada per a les crítiques, ja que m’havien advertit que passaria. És normal que la gent opini, però que no hagi generat polèmica és increïble. El secret és que a la gent li agrada la bellesa i el cartell és bonic. La meva feina sempre ha sigut molt estètica, però tot i que l’estètica és important, no pot ser buida, ha de tenir una història al darrere, i aquest té molta simbologia de Barcelona. És un homenatge. Jo volia fer un homenatge a la Mercè. Dibuixar un personatge que parlés del passat i alhora fos modern. Aquesta dona és un símbol, és la Mercè i és Barcelona. 

Notícies relacionades

Custodia Moreno, pregonera d’una Mercè encara sense vacuna anti-‘botellon’

Custodia Moreno, pregonera d’una Mercè encara sense vacuna anti-‘botellon’

La figura està plena de simbologia de la ciutat. 

Porta Barcelona en tota la seva imatge: a la corona, al vestit, a les arracades.... No m’agrada explicar-ho perquè els símbols són obvis, tot i que estan una mica amagats, es veuen. La gent fa moltes hipòtesis: que la llum és el mapa de Catalunya; el cabell, una referència al cavall de Botero; els ulls són de Rosalía... És divertit. El que sí que és cert és que el vestit, que és gairebé d’‘haute couture’, el vaig dibuixar a partir dels mosaics hidràulics que he vist en pisos d’amics. El resultat és una reina mediterrània. La Mercè, com a Verge, sempre es representa com una figura protectora de la ciutat, amb la mirada baixa i molt en el paper de mare; i jo l’he volgut convertir en la reina de Barcelona, li he aixecat el cap i la mirada, l’he apoderat. L’he fet menys Verge i més reina.