La petita Havana del Fort Pienc

Els contagiosos ritmes cubans –en honor a l’Havana, la que havia de ser la ciutat convidada de la Mercè el fatídic 2020– i un sol rabiós que bé podria ser caribeny han marcat el dissabte al matí en aquest parc del Fort Pienc, que s’estrenava com a escenari del Mercè Arts al Carrer (MAC) en aquesta edició i que, vista la bona acollida, de ben segur que repetirà (o ho hauria de fer).

Desenes de famílies amb nens i sense agraïen l’ombra de l’escenari de l’Espiral, un dels més ben valorats del parc per ser gairebé un refugi climàtic gràcies als seus til·lers, on s’han programat espectacles de dansa contemporània. També tenia un aire cosmopolita i inspirador, a pocs metres, l’escenari situat literalment sota el pont del carrer de Sardenya (també amb extra d’ombra, molt d’agrair al migdia), on durant el dia es van projectar suggerents vídeos amb què l’assistent gairebé podia viatjar a la l’Havana sense aixecar-se dels petits banquets blancs de plàstic repartits per l’espai, i en el torn de nit –les entrades van per franges horàries, matí, tarda i nit– ha acollit un espectacle de dansa del mateix origen que era una de les grans apostes d’aquesta edició del MAC.

També convidava a viatjar a Cuba amb la imaginació (aquesta forma de viatjar tan característica en els temps pandèmics) al visitant una instal·lació de realitat virtual situada just al costat de l’escenari del pont i molt a prop del de l’Espiral, mentre a l’altra banda del parc, al costat de l’estació d’autobusos, una llarga cua esperava per entrar al taller de gorres que, en aquesta ocasió, et teletransportava a una pel·li de Tim Burton.

Reciclatge internacional

Una dona vestida amb un barret de ‘cowboy’ fet per ella mateixa, com tots els elements d’aquest màgic racó, amb envasos de bric reciclats i un home amb una espectacular gorra feta de la mateixa manera convidava la mainada, malgrat no parlar català ni castellà, a aconseguir la seva pròpia visera amb la mateixa tècnica. Viseres molt pràctiques per protegir-se del sol que feia aquest dissabte, però no fetes només per sortir del pas, sinó dignes d’una passarel·la. Cosides amb màquina de cosir per la somrient tallerista. Els nois no sortien del taller amb l’espectacular barret de la tallerista, ni amb la gorra gairebé digna del casquet volador del Doraemon de la seva parella, però les viseres ‘hand made’ dels xavals dilluns seran sens dubte l’enveja de moltes escoles.

Notícies relacionades

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid

Al costat del taller de gorres i també amb cua, tot i que menys, ja que el públic hi fluïa més ràpid, un atractiu muntatge format per una espècie d’enormes bolets de colors en què posar el cap i deixar volar la imaginació cap als mons creats per la seva autora –que donava la benvinguda als visitants– a l’interior. Bolets de colors per fora, que per dins amaguen pura fantasia, gairebé més valorada pels pares que per les criatures, que també es divertien enfilant-se per la característica escultura de mosaic blau que s’aixeca al mig del parc. 

L’ambient sa de festa major a l’Estació del Nord descrit en aquesta crònica és gairebé idèntic al que es vivia en el mateix moment a la Ciutadella, un dels escenaris clàssics de la Mercè. El de l’Estació del Nord és un dels nou espais de cinc districtes que aquesta Mercè acullen el MAC, programant més de 400 funcions de 115 companyies. L’altra cara d’una festa marcada pels macro ‘botellons’ nocturns descontrolats.