Pedralbes: Aquesta és la història d’un ‘pastor elèctric’ en una gran ciutat

¿Un pastor elèctric en plena ciutat? Un «pastor elèctric» en plena ciutat, però no en un lloc qualsevol. Van triar per a la prova pilot iniciada el maig d’aquest any la (petita) zona enjardinada que envolta la Creu de Pedralbes. Un lloc al qual no es pot accedir a peu –poder es pot, però està prohibit– i que està envoltat de vials de circulació. «Era important que fos un lloc inaccessible per no tenir problemes sobretot amb algun gos», destaca Marta Pujolassos, tècnica d’àmbit del districte de Les Corts, que valora molt positivament com està funcionant la prova pilot i mostra amb orgull el contrast entre la gespa a la plaça del monestir –i dir-ne gespa és generós, perquè després del pas dels senglars és un tros de terra totalment furgada– i el verd exultant del l’illot protegida pel «pastor». «Abans d’instal·lar la tanca, la gespa de la Creu estava com està ara la de la plaça del monestir. El canvi és evident», remarca, ensenyant al seu mòbil imatges del lloc abans de la instal·lació que confirmen que no menteix. Com a tècnica del districte li ha tocat fer molts informes sobre el tema i coneix bé el terreny (i els costums dels senglars locals). «Acostumen a anar sempre als mateixos llocs. Tenen un altre racó predilecte al parc de Cervantes, ¿anem a veure’l?».

Després del passeig per l’avinguda d’Esplugues, el parc de Cervantes i les empremtes del pas dels senglars que tan bé coneix Pujolassos. «Mira, aquí. I aquí. Venen sempre les mateixes famílies als mateixos punts concrets del parc», afegeix la tècnica.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

A la pregunta sobre per què no instal·lar «pastors elèctrics» en altres punts de la ciutat si s’ha comprovat amb són efectius per als senglars, Pujolassos respon que no és fàcil. «Per exemple, a la plaça del monestir és impossible perquè hi passa molta gent i gossos; vam triar la zona de la Creu perquè, d’una banda, era una manera de protegir una zona monumental i, sobretot, perquè a l’estar envoltada de vials de circulació i ser una zona inaccessible era més difícil que comportés problemes», prossegueix la tècnica, que recorda que només es connecten a la nit, a partir de les vuit a l’hivern i de les deu a l’estiu, que és l’hora en què solen baixar els senglars.

Canvi de tendència

Canvi de tendènciaAl marge del «pastor», gairebé una anècdota per la petita parcel·la de terra que protegeix, des del consistori apunten que s’ha detectat un canvi de tendència del nombre d’incidències provocades pels senglars en el conjunt de la ciutat, especialment als barris de Collserola. Durant l’estiu del 2021 s’han triplicat respecte a anys anteriors. El motiu, segons expliquen els tècnics municipals, és que aquest any ha plogut un 65% menys de mitjana a la ciutat i a Collserola, de manera que ha disminuït moltíssim la productivitat del bosc. Hi havia menys menjar i aquesta situació ha empès els senglars a baixar a entorns urbans a buscar aliment. Després d’un estiu intens en què era molt habitual veure a les xarxes socials vídeos de famílies de senglars passejant-se per diferents punts de la ciutat, fonts municipals asseguren que hauran d’estar atents al comportament d’aquestes bèsties durant la tardor, època en què és més freqüent la seva presència. «Es tracta d’un fenomen estacional, perquè sol ser quan les mares expulsen les cries per poder atendre les noves llorigades», continua Pujolassos, que recorda que a Barcelona hi ha el Pla d’Acció de Senglars 2021, que preveu un conjunt de mesures que tenen per objectiu fer que la ciutat no sigui atractiva per als senglars.