La ciutat del futur
Sant Martí prepara el terreny per aconseguir barris més habitables
El districte de Barcelona estrena la regeneració de l’eix Almogàvers-Zamora i prepara noves actuacions perquè els antics carrers d’oficines i indústries donin pas a la vida veïnal
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Sant Martí, el barri proveta en matèria urbanística, el lloc que va passar de les fàbriques a les oficines sense passar massa per les vivendes, continua intentant teixir una poderosa vida de barri. Però sigui perquè el pla de transformació del 22@ –que ara, és cert, aposta una mica més pels pisos i una mica menys pels despatxos– avança sense gaire empenta després d’anys d’aturada, o perquè no s’ha generat un comerç de proximitat abundant, el cert és que hi ha moltes zones que són molt lluny de la calidesa que brandeixen molts altres carrers de Barcelona. El consistori intenta influir a través de l’urbanisme, estenent la «filosofia de la superilla», per seduir els habitants i perquè la resta de districtes vegi aquí un bon lloc per arrelar. Aquest dimecres s’ha presentat la regeneració de part de l’eix que configuren els carrers Almogàvers i Zamora, on el cotxe perd gairebé tota la presència i el vianant guanya llocs en els quals estar o, simplement, pels quals passar de manera prioritària.
Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, i David Escudé, regidor de Sant Martí, s’han encarnat en l’encreuament entre aquestes dues artèries, que abans era una intersecció a l’ús, octogonal, amb els xamfrans plens de cotxes, i ara s’ha convertit en una plaça de 2.000 metres quadrats. És l’avançada del que anirem veient així que es desplegui el pla de 21 eixos verds per l’Eixample. Es començarà per Consell de Cent, i els encreuaments amb Rocafort, Girona i Borrell generaran espais similars a aquest. O, com a mínim, amb el mateix ‘karma’: trencar la distribució actual del carrer, aquest 60% per als cotxes i el 40% per a la resta, i instal·lar plataforma única i sistemes de drenatges que permetin aprofitar més i millor l’aigua. Sanz ha assegurat que els nous «carrers del segle XXI» són necessaris «per garantir el futur de la ciutat», i ha recordat que la voluntat de l’actual govern és que el 2030, una de cada tres vies de la trama Cerdà tingui aquest mateix disseny. Seran 21 eixos que generaran 21 places més.
A l’eix Zamora-Almogàvers es transformen 14.000 metres quadrats, en els quals, a més de limitar-se l’ús del cotxe (tenia tres carrils més dos més per aparcar i ara es queda amb un pas pel qual no es podrà passar de 10 quilòmetres per hora), la bicicleta podrà circular en les dues direccions. L’obra ha tingut un cost de 7,8 milions d’euros i la idea és invertir 20 milions a Sant Martí durant aquest mandat. Seran 60 fins al 2023 si s’afegeix el previst a l’Eixample, per a un pressupost anual que supera àmpliament els 3.000 milions d’euros.
Notícies relacionades
Si es compleix el promès, abans de les pròximes eleccions (falten 18 mesos) s’haurà acabat o s’estarà executant la reforma dels eixos de Cristòbal de Moura, Puigcerdà i Bolívia (on es crearan tres places mésque ara són creus viàries), a més de rematar els trams pendents a Zamora i Almogàvers. Des del 2015, segons dades del consistori, a Sant Martí s’hauran regenerat unes 23 hectàrees (l’equivalent a 18 illes de l’Eixample de Cerdà) «per posar la vida quotidiana al centre, cohesionar barris i afavorir la transició ecològica».
Matèria grisa
Escudé ha celebrat que amb aquests projectes s’«humanitzin espais que fa alguns anys eren només asfalt i oficines» i ha compartit el desig que aquestes transformacions també impulsin el comerç de proximitat, francament absent a moltes zones del districte que es queden buides a partir de les set de la tarda. «Fins ara, els veïns han viscut d’esquena entre ells pels quilòmetres quadrats d’asfalt i matèria grisa que els separaven. Ara hem aconseguit que tinguin vida i que estiguin de cara». Això, que hi hagi activitat, és el que s’espera en carrers que són un autèntic erm, com passa en les propostes de reforma situades més pròximes al Besòs, els que afronten amb la rambla Prim. «Volem que hi hagi més vida en aquests entorns, que els veïns vinguin a viure a aquesta zona, i que hi hagi més vivenda», ha resumit Sanz, en resposta a una pregunta de la premsa sobre la pertinència de pacificar artèries inertes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
