Barcelona tindrà el primer ordinador quàntic del sud d’Europa

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) acollirà el primer ordinador quàntic basat en tecnologia de circuits superconductors del sud d’Europa al coordinar les tasques de Quantum Spain, un projecte en el qual el Govern ja ha aprovat destinar 22 milions d’euros.

Es tracta d’una iniciativa estratègica per a Europa, que no vol quedar enrere en la carrera de la quàntica que ja lideren els Estats Units i la Xina, una iniciativa en la qual participaran 25 universitats i centres d’infraestructures i de supercomputació de 14 comunitats autònomes, han explicat responsables del Barcelona Supercomputing Center en una trobada amb periodistes.

L’objectiu és donar lloc a un ecosistema de computació quàntica a Espanya, una tecnologia encara en els seus inicis però amb grans potencialitats en intel·ligència artificial, química quàntica, finances, criptografia, ciberseguretat o logística, i que serà complementària i no substitutiva de la que ja utilitza el superordinador Marenostrum.

La computació quàntica és «una tecnologia tremendament disruptiva i emergent que es troba en les seves primeres fases a nivell mundial, encara lluny d’aplicacions comercials», ha explicat el director associat del BSC, Josep Maria Martorell.

La Unió Europea ha decidit competir en la carrera d’aquesta tecnologia per no haver de dependre de tercers i perquè, a més, aquests tercers no estan disposats a vendre els seus ordinadors quàntics. Així ho ha explicat la coordinadora del projecte, Alba Cervera, que ha posat com a exemple que per a les seves investigacions empreses nord-americanes li permeten utilitzar els seus ordinadors quàntics, però en cap cas es plantegen vendre’ls.

El primer xip, el 2022

Cervera també ha dit que la previsió és que per a finals del 2022 el BSC ja compti amb un ordinador quàntic i un primer xip que s’anirà canviant a mesura que es produeixin altres xips de més rendiment.

Aquests xips no els produirà el BSC sinó que s’adquiriran a tercers, preferentment empreses espanyoles o, si no és possible, europees.

La computació quàntica processa la informació d’una manera totalment diferent del superordinador Marenostrum, ja que funciona mitjançant mecànica quàntica.

Per això, els dos sistemes són compatibles i un no substitueix l’altre, si bé en casos en els quals es puguin utilitzar els dos és preferible utilitzar l’ordinador quàntic, que gasta menys energia i processa dades a una velocitat molt més gran.

Els 22 milions d’euros aportats inicialment pel Govern podran arribar a ser 60 mitjançant el finançament de diferents projectes europeus.

El projecte està emmarcat en l’estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (ENIA) i va molt més enllà d’un ordinador físic, ja que aspira a crear un ecosistema investigador i empresarial al voltant d’aquesta tecnologia.

Dèficit de personal

Un dels actuals dèficits d’Espanya, ha explicat Cervera, és que hi ha «molt poca gent» dedicada a la computació quàntica: «La gràcia del projecte també és generar una massa crítica que hagi sigut educada aquí», ha dit.

La construcció d’aquest ordinador quàntic serà una de les quatre potes del projecte, amb el qual també es vol facilitar l’accés a aquesta tecnologia a investigadors o empreses, descobrir nous algoritmes quàntics i les seves aplicacions en la intel·ligència artificial i llançar programes de formació en computació quàntica.

Altres països europeus com Finlàndia o Alemanya han emprès iniciatives similars a l’espanyola en la recerca de la «sobirania tecnològica» d’Europa, no només respecte a tercers països sinó també amb relació a Google, IBM, Amazon o diverses empreses xineses, més avançades en la matèria que la gran majoria d’estats.

Cervera ha explicat que un ordinador quàntic té unes dimensions reduïdes, res a veure amb la gran mida del Marenostrum, i en el seu interior aconsegueix arribar «a la temperatura més freda de l’univers».

Notícies relacionades

BCN crearà un petit ‘parc agrari’ al costat de la Meridiana

Cancel·lat el xou de llums nadalenc en un jardí de Pedralbes

Aquesta tecnologia ha de servir per «resoldre els problemes des d’un altre punt de vista», ja que la mecànica quàntica estudia sistemes atòmics i subatòmics, que són les partícules pràcticament més petites imaginables.

En resum: amb encara molts interrogants sobre què podrà aportar la quàntica, Europa s’ha proposat no quedar-se enrere en la carrera per descobrir-ho i Barcelona serà un dels epicentres de la investigació.