barcelonejant
El mapa de quan Barcelona feia ‘boom’
Una minúscula editorial de Segòvia publica un majúscul retrat dels 25 anys en flames de la Rosa de Foc que van il·luminar Europa
De vegades s’està d’enhorabona per raons ben estranyes. Aquesta n’és una. Aventuras Literarias, minúscula però originalíssima editorial de Segòvia, ha triat Barcelona per a la tercera entrega de la seva col·lecció de mapes negres, inclassificable producte que s’entén millor si es deixa constància de quines van ser les dues primeres edicions. La primera vegada va cartografiar el Londres dels crims de Jack el Destripador. La segona, a través d’Arthur Rimbaud, va rememorar el caos de la Comuna de París del 1871. I ara, fa tot just uns dies, acaba de treure de la impremta ‘Rosa de Fuego: anarquistas, pistoleros y bajos fondos’, un viatge en el temps a la turbulenta etapa que aquesta ciutat va viure entre 1884 i 1909, o, com diuen el Dani i la Mónica –l’aurícula i el ventricle de l’editorial–, una cronologia il·lustrada i comentada de quan «Barcelona va fer ‘boom’».
Seria més fàcil armar una bomba Orsini sense tenir nocions d’explosius que explicar sense imprecisions què són els mapes literaris i, sobretot, els mapes negres que cada cert temps crea Aventuras Literarias. Són mapes, sí. També són retalls de la premsa del moment. O de fragments de novel·les cèlebres. Tenen a més un cert aire de fanzín. També són delicats objectes de col·lecció, perquè són preciosos, presentats dins d’un vistós sobre de cartró. Pot ser, no obstant, que la millor manera de concloure aquesta introducció sigui explicar el que va passar amb un dels seus mapes, el del Londres de Sherlock Holmes. La seva versió traduïda a l’anglès es ven ni més ni menys que a Stanfords, la botiga de llibres de viatges més famosa del món, afirmació en absolut qüestionable, ja que tant és així que apareix a les mateixes novel·les d’Arthur Conan Doyle. Allà va enviar el novel·lista el doctor Watson perquè busqués un pla de Dartmoor, el comtat en què succeeix la trama d’‘El gos de Baskerville’. És la repera, una minúscula editorial de Segòvia s’atreveix amb Sherlock Holmes, patrimoni immaterial del Regne Unit, i en un temple bibliogràfic com Stanfords, proveïdor oficial de Sherlock Holmes, li fan un forat en un de les seves prestatgeries.
La qüestió és que en aquesta línia d’editar mapes negres, el Dani i la Mónica tenien en cartera abordar algun dia l’incipient anarquisme a finals del segle XIX. La idea inicial era repetir amb Londres, traslladar a un mapa travessat pel Tàmesi les aventures de l’agent secret de Joseph Conrad, amb aquells pèrfids plans per fer volar pels aires l’Observatori de Greenwich i, també, abordar una de les novel·les més atípiques de Robert Louis Stevenson, en què els plans anarquistes passen per posar una bomba a l’estàtua mateixa que Shakespeare té a Leicester Square.
La metxa d’aquell projecte no va prendre i va ser així com van redireccionar els plans a Barcelona, ciutat que va abraçar l’apostolat llibertari que va exercir Giuseppe Fanelli amb més fervor que Madrid, primera destinació a la qual va enviar Bakunin, però on sembla que per problemes d’idioma no van entendre ni un borrall. Que a Barcelona, ciutat ja des de molt abans de la segona meitat del segle XIX abonada als motins, les revoltes i els avalots, l’anarquisme va crear profundíssimes arrels és una cosa àmpliament coneguda i els exemples en són molts, però, posats a triar-ne un de cridaner, despunta per les seves xifres el que va passar en les hores següents a l’atemptat de la processó de Corpus del 7 de juny del 1896. Igual que en dos moments de ‘Casablanca’ el capità Renault ordena detenir els «sospitosos habituals», les autoritats barcelonines van donar la mateixa ordre aquell dia i en un no res van ficar entre reixes 500 persones, que es diu aviat. Louis Renault no era de cap manera capaç d’una gesta així.
L’anarquisme barceloní va ser el motor d’enormes avenços socials, això que ningú l’hi tregui, però el que ve al cas en aquesta nova entrega dels mapes negres és la seva cara be, la seva tirada per birlar les boles dels passamans de les escales de les finques senyorials de la ciutat i, després d’un arriscat exercici de bricolatge terrorista, fer-les renéixer com a bombes de mà. És per aquesta raó que les bombes Orsini, com la que no va esclatar al Liceu de les dues que es van llançar, lluu tan bonica, cromada i perfecta, gairebé com si hagués sigut comprada a Vinçon.
Per abordar aquesta matèria tan explosiva, Aventuras Literarias ha anat, ho confessen, a la millor de les fonts, un descatalogadíssim, gamberro i iconoclàstic llibre publicat a Barcelona no fa gaires anys, ‘La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo’, en què se censen i es comenten, amb «insults al clergat i tuteig a l’autoritat», el centenar llarg d’atemptats que es van cometre a la ciutat entre 1884 i 1909. A Segòvia en tenen un exemplar. ¡Quina enveja!
Notícies relacionadesAl valuós material documental que proporciona aquell llibre, el Dani i la Mónica hi han afegit històries que no haurien de caure en l’oblit, com la correspondència encreuada entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall arran de l’aquelarre anticlerical de la Setmana Tràgica i, sobretot, el desembarcament a Barcelona dels apatxes parisencs, una mena de Camorra francesa que va donar peu que la premsa (‘El Diluvio’, ‘La Vanguardia’, ‘La Publicidad’ ...) donessin carta blanca als seus especialistes de la crònica de successos perquè traguessin els seus llàpissos més afilats. «Aquests sectaris viuen del vici més refinat, són molt experts en l’estafa i tan repugnants que gairebé tots viuen a expenses d’aquelles desgraciades dones de vida alegre...». «Tan gran és l’audàcia amb què operen els apatxes que dos anys seguits han robat l’abric al mateix prefecte de policia...». «Al carrer del Migdia i adjacents ‘les bas fond’ de la ciutat, agrupats en tribus, viuen famolenques dones de vida irada, homes gairebé dones, homosexualistes, i esbirros humans de la pitjor condició....
Barcelona, per posar el colofó a aquesta excursió, està en deute amb Segòvia, llar d’Aventuras Literarias, editorial petita, però responsable, a la seva escala, de formidables supervendes. El seu mapa del Madrid de Benito Pérez Galdós ja va per la vuitena edició. Una cosa admirable passa el sud-oest de la serralada del sistema Ibèric. A Segòvia s’elaboren mapes negres sense comparació. A Burgos, l’editorial Siloé va imprimir el 2017 un total de 898 còpies artesanals del misteriós Manuscrit Voynich. El 1999, Johnny Depp va donar vida a un personatge d’Arturo Pérez Reverte per a la pel·lícula ‘La novena porta’ i se’n va anar a una impremta de Toledo a la recerca d’un llibre, ‘Las nueve puertas del reino de las sombras’, escrit de pròpia mà per Satanàs en persona. No ho sé, Mónica i Dani, potser tantes coincidències donarien peu a un mapa d’editorials fantàstiques.
