DRET A LA VIVENDA
La PAH pressiona JxC perquè no torpedini la llei antidesnonaments
Desenes d’activistes han ocupat aquest divendres l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per exigir que la nova llei catalana obligui els grans propietaris a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables
Denuncien que els liberals han presentat 11 esmenes a una llei que ells mateixos havien registrat, «desvirtuant la seva essència» i perjudicant una taula d’emergència que no para de créixer
Desenes d’activistes de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya s’han concentrat aquest divendres dins i fora de l’oficina de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Reclamen a Junts per Catalunya –partit del qual depèn la institució– que retiri les esmenes presentades a la llei catalana antidesnonaments que s’està tramitant al Parlament. «Exigim al secretari de vivenda Carles Sala i a Violant Cervera, consellera de Drets Socials, que Junts per Catalunya compleixi el que va prometre i recolzi la llei original. La llista d’espera de la taula d’emergència, que té un temps d’espera de dos anys, ha augmentat en 1.136 famílies des de 2019 i actualment ja són 2.422 famílies. És urgent aprovar la llei sencera», ha assenyalat Lucía Delgado, portaveu de l’organització.
«Es necessiten mesures estructurals per fer front a aquestes greus xifres. Mesures com l’obligació als grans propietaris a oferir lloguers socials abans de desnonar», prossegueixen des de la PAH, que també denuncien que «no es pot permetre compensar i transferir diners públics als grans propietaris que pretenen desnonar».
Assignatures pendents
«Aquests diners han d’anar destinats a reallotjar famílies, evitar desnonaments de petits propietaris i construir vivenda protegida. Ja es va fer amb els bancs i ara no pot tornar a passar amb el sector immobiliari», continua Delegado abans d’insistir que quan van presentar i registrar la nova llei –que havia de ser la primera de la nova legislatura segons el compromís d’Aragonès– comptaven amb una majoria parlamentària. Tenien el suport de Junts per Catalunya, ERC, CUP i Comuns, però poc temps després Junts es va desdir del seu compromís presentant 11 esmenes, «7 de les quals retallen i desvirtuen aquesta proposició de llei», afegeix. «Una vegada més, com ja va passar amb la llei catalana de regulació dels lloguers però que gràcies a la pressió social es va aturar, Junts per Catalunya es posiciona del costat dels lobbies immobiliaris i els desnonadors», conclou la portaveu de la PAH.
En paral·lel a la festiva acció de la PAH a les oficines de l’Agència, des del Sindicat de Llogateres feien públic un comunicat també molt crític, en el seu cas amb la proposta de pressupostos presentada pel Govern de la Generalitat. «Més enllà de les paraules i la retòrica, les xifres permeten entendre quines són les seves prioritats. La proposta de pressupostos que ha presentat el Govern dista molt del relat sobre polítiques de vivenda que ha estat projectant en els últims mesos. En poques paraules, es tracta d’un projecte continuista en el qual, per més que busquem, no trobem cap canvi que permeti endevinar un gir en la política de vivenda que hi ha a Catalunya des de fa dècades», denuncien.
«Percentatges ridículs»
Des del Sindicat de Llogateres recorden que els percentatges de vivenda pública a Catalunya són «ridículs» comparats amb altres països europeus. «Tenim un 1,6% de vivendes protegides (entre públiques, d’entitats socials i cedides per particulars), molt lluny dels percentatges de països com els Països Baixos (30%), Àustria (24%), Dinamarca (21%) i França (17%). La llei marca que tots els municipis de 5.000 habitants i les capitals de comarca hauran de tenir un mínim d’un 15% de les vivendes destinades a polítiques socials abans de 2027, indicant, a més, metes quinquennals per avançar cap aquest horitzó», apunta el comunicat, en el qual insisteixen que no s’han complert fins ara les obligacions legals i que «aquests pressupostos no posen sobre la taula partides en inversió que permetin revertir aquesta situació».
