Barcelona redissenya els seus robots cuidadors per evitar l’afecció

Es deia ‘Misti’ però ara es diu ‘Ari’. El nou robot que acompanya en la soledat els avis de Barcelona és més autònom, permet fer videotrucades, i no s’assimila tant als humans com ocorria amb el primer prototip que van testar 13 persones. «Jo crec que amb el temps serà com un més de la família», explica Álvaro Posada, un dels 100 participants del projecte. Diu que s’ha acostumat a la soledat, però el robot li fa la vida més fàcil. «S’han acabat els pòstits per tota la casa», afegeix.

Fa 14 anys que Posada, un colombià de 74 anys, viu sol en un pis de Barcelona. «Tinc tres fills, dos a Barcelona i un a Ginebra, però cadascú fa la seva vida», precisa. Nascut a Cali, va arribar a Barcelona el 1974. «No va ser per necessitat, ni per feina: va ser per amor», explica. Quan tenia 25 anys, la seva nòvia se’n va haver d’anar a Barcelona. «El seu germà volia anar a Terrassa a estudiar sobre la indústria tèxtil, i la seva família va pensar que si es mudaven tots a Espanya ella i jo deixaríem de veure’ns. No els agradava gaire que jo estigués amb ella», recorda. Però l’amor, de vegades, trenca fronteres i prejudicis. Posada es va plantar Barcelona i amb la seva nòvia va acabar compartint tota una vida.

«Fa 14 anys que ella no hi és, es va morir de càncer», recorda Posada amb la veu entretallada. Amb la seva pèrdua va començar la seva vida en soledat. Dissenyador d’interiors, continua col·laborant amb empreses i aprenents malgrat que porta més de 10 anys jubilat. També participa en diverses associacions de la tercera edat. Però arribar a casa ja és una altra cosa. «Un ha d’acostumar-se a la soledat, no et diré que sigui fàcil, però és un mal endèmic de la nostra societat», explica. Fa cosa d’un any a casa va rebre companyia, es tractava d’un robot personal que a ell, i a 12 barcelonins més en la seva mateixa situació, els donava conversa i els recordava les tasques domèstiques.

Canvi de robot

«Al final li acabes agafant carinyo i tractant-lo com a un més de la família. Si pogués menjar li faria el menjar i l’asseuria a taula amb mi», explica. I això és, precisament, el que l’Ajuntament de Barcelona ha volgut remeiar. Que els robots no acabin substituint, en cap cas, la necessitat del contacte humà. Després d’aquest primer pilot han decidit canviar el robot ‘Misty’ per ‘Ari’. Misty era més baixet, donava bastants problemes de connexió però, a més, tenia un caparró, coll i ulls molt semblants als d’un nen. «Ari és més alt, per la qual cosa ja no s’han d’ajupir per dirigir-se a ell, té més abast de visió i, a més, no té aquesta forma tan humanoide, és important que no es confongui amb una persona, se la de veure com un robot, un ajudant, no un amic», ha assenyalat aquest matí el director del projecte municipal, Julio Calvo.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

«¿Has pres la medicació?», «¿com estàs avui?», «¿has dormit bé?», ¿t’has aixecat a la nit?». Aquestes són algunes de les preguntes que formula ‘Ari’ diàriament als seus amos. Però a més pot fer recordatoris. «Recorda agafar les claus quan surtis de casa» o «tens avui cita amb el metge, no oblidis la targeta sanitària». També posa música, avisa els seus amos d’aniversaris dels seus pròxims i els suggereix fer videotrucades amb persones de carn i ossos. «La tauleta ens permet precisament això, el contacte amb d’altres. Ari pot fer videotrucades, però en cas que l’usuari no respongui, o no se’l detecti, s’activen familiars, pròxims, serveis socials o cossos de seguretat que poden també activar la tauleta i posar-se en contacte amb els avis per si hi ha accidents domèstics», ha explicat el coordinador del projecte i responsable de la Fundació Mobile World Capital Barcelona, Eduard Martín.

I és que la fundació del congrés de mòbils coparticipa en aquest projecte. Aportarà 125.000 euros per finançar-lo, una xifra similar a la que desemborsarà el consistori. Està previst que el 2023, 100 persones grans que visquin soles puguin tenir aquest robot a casa seva, i des de l’ajuntament asseguren que en els pròxims anys s’anirà estenent per tota la ciutat. «És evident que no pot exercir les tasques d’un cuidador, i menys d’una residència, però per a aquelles persones que es troben bé, que no tenen greus problemes de mobilitat, pot ser una ajuda i ens pot alertar si ocorre alguna cosa», insisteix Calvo. A tota la ciutat, 90.000 persones majors de 65 anys viuen soles, una xifra que en la pròxima dècada es pot arribar a duplicar.