La ruta en bici al col·le, un minut de silenci a la plaça Letamendi

Un autobús i mitja dotzena de vehicles retinguts al pas de vianants que dona a la delegació d’Hisenda i més del doble al d’Aribau. La caravana ciclista pedalava amb calma al ritme de la música que portava el ‘Jota’ al remolc de la seva bici. Al davant hi anaven una parella d’urbans a cavall de motos elèctriques i un cotxe patrulla; al darrere, una rèplica protectora. La serp enfilava parsimoniosa el tram d’Aribau fins a Mallorca, els conductors la contemplaven resignats en aquest lapse de temps congelat com en aquells primers dies del confinament del 2020 en què se sentia el refilet dels ocells gràcies a l’apagada dels motors. Per un instant es va intuir el cant dels pit-roigs i de les cotorres presumptament argentines. En un tres i no res es va perdre entre accelerades i l’udol d’una ambulància del 112.

Sorollosa Barcelona

Gràcies a la tropa del Bici Bus se certifica com de sorollosa és Barcelona, en un Eixample de grans decibels permanentment, a més de com de necessari és canviar els hàbits en l’ús del transport. A peu, en bici, en patí, en metro i bus, aparcant ben lluny els bruts cotxes i motos. Una advertència, no tots els barcelonins es desplacen per la ciutat amb idèntiques pretensions.

L’estrena de la nova ruta rodada per anar a classe (amb última parada a la Model) va animar l’ambient de Letamendi, una plaça que atorga més espai per a la distracció dels gossos que de la quitxalla. Deu ser perquè actualment Barcelona és una d’aquestes ciutats que té empadronats més mascotes que nens. Els dels primers lladrucs del matí, les criatures reunides a la vorera d’Hisenda lluïen el peto blau dels Bici Bus. A cap li faltava el casc, entre els quals destacava una princesa amb corona en la protecció. L’emoció s’anava contagiant amb la suma al grup d’algun fan del Bicing i dos o tres avis postmoderns cavalcant una bici ‘vintage’ o una d’elèctrica. «Aconseguirem que cada vegada siguem més les famílies que portin les criatures al col·le en bici», es conjurava un dels organitzadors, tots amb peto groc.

Al ritme dels pirates

Víctor Jara ens va llegar allò que la vida és eterna en cinc minuts. Els menys de 120 segons a Letamendi tenen gust també del ‘Te recuerdo Amanda’ del cantautor xilè assassinat per Pinochet, tot i que els nens ciclistes pedalaven amb una cançó que sí que coneixen, ‘Els pirates’, d’El Pot Petit. L’illa del tresor que busquen en aquest cas se situa a l’entrada de les seves escoles: Auró (Mallorca, 106), Llorers (Aragó, 121), Ipsi (Comte de Borrell, 243), Entença (Provença, 11) i Xirinacs (Entença, 155). La trobarien. Va fer l’efecte que sí.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

El passeig sense cotxes pel carrer Mallorca també va assaborir el volum baix fins a superar el mercat del Ninot. A l’arribar l’encreuament amb Urgell, canvi el panorama acústic. Aquest punt concentra més trànsit rodat entre les vuit i les nou del matí. La patrulla de la Guàrdia Urbana tallant el trànsit per arribar segurs a l’Auró va sembrar en principi la sorpresa entre conductors i pilots de moto, i quan van comprovar que darrere seu creixia l’embut i no podien seguir Urgell amunt van compondre un concert de clàxon.

Algun dels emprenyats havien de ser pares que esgotaven el temps portant els seus fills al col·le. D’altres, missatgers amb pressa acostumats a saltar-se els semàfors en vermell, que van sortir volant quan es replegava la Guàrdia Urbana. Els del Bici Bus volen que aquesta aposta es repeteixi cada divendres. Que així sigui.