Feminismes

Laura Pérez: «Les altres masculinitats també fan més lliures els homes»

  • Barcelona obre el Centre de Masculinitats Plural, espai municipal per anar «més enllà de les violències» i posar especial èmfasi en els joves que estan construint la seva identitat per fomentar relacions més igualitàries.

  • El nou espai, al costat de l’Estació de França, acull també el Servei d’Atenció a Homes (XA) que exerceixen violència, el 60% dels usuaris del qual no compten amb denúncies de violència masclista prèvies

Laura Pérez: «Les altres masculinitats també fan més lliures els homes»
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El «no protegeixis la teva filla, educa el teu fill» és un eslògan que es viralitza cada vegada que transcendeix una violació grupal, però materialitzar-lo no és tasca fàcil. En (molt gràfiques) paraules de la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, empoderar les dones i no treballar amb els homes és com aplaudir amb una sola mà. Per molt que les dones estiguin molt empoderades, si els homes no es corresponsabilitzen de la cura dels seus fills –per citar només un exemple–, de poc o res serveix aquest empoderament. Així les coses entre les nenes i les mares, la regidoria de Feminismes de la capital catalana acaba d’obrir –es va inaugurar aquest octubre– el pioner Centre de Masculinitats Plural, espai en el qual treballar precisament amb l’«home comú» –aquests nens i aquests pares–, posant especial èmfasi en la prevenció.

Si fins ara el treball de Feminismes amb els homes se centrava sobretot en els agressors, en els que ja exercien violència, amb el Servei d’Atenció a Homes (XA) –recurs que aquest 2021 ha atès 372 homes– l’obertura de Plural pretén ser, assenyala Pérez, «un salt qualitatiu en aquestes polítiques» per arribar al conjunt dels homes. Les dades parlen per si soles. La masculinitat tòxica no només afecta negativament les dones que pateixen les seves nefastes conseqüències; també ho fa en els mateixos homes que l’exerceixen. «Es tracta de mostrar que les altres masculinitats també fan més lliures als homes, ens fa més lliures a tots», resumeix la regidora posant sobre la taula dades com que el 93% de la població reclusa a Catalunya són homes, o que també són ells els que lideren l’abandonament escolar i els que més assetgen a les aules.

Objectiu: arribar a l’‘home comú’

Tot i que la intenció és anar obertament més enllà, dirigir-se a la base de l’iceberg de les violències –en paraules grandiloqüents, fer trontollar els fonaments del patriarcat–, el centre té un històric molt vinculat a les violències. Aquí, al costat de l’Estació de França, s’ha traslladat el XA, el programa dirigit a homes que de manera voluntària volen deixar d’exercir violència. La diferència amb els programes que existien fins aleshores és que aquests solien estar molt vinculats al món penitenciari, així que el XA va ser ja al seu dia una experiència municipal pionera pel seu caràcter de treball voluntari. Atenia –atén– homes que a títol personal volien canviar la seva conducta. Es va posar a caminar el 2005, a partir de les experiències recollides en el sistema d’atenció a les dones, on es va veure la necessitat de treballar amb aquells pares que tot i que ja no estaven amb aquelles mares, continuaven exercint violència envers elles a través dels fills. El programa es va consolidar ja com a XA el 2009.

I va ser al mateix XA (on, dada rellevant, el 60% dels homes que acudeixen no tenen denúncies per violència masclista prèvies), on es va detectar la necessitat d’accions de caràcter preventiu per no arribar ja als casos quan ja s’ha exercit aquesta violència. Allà va néixer el projecte Canviem-ho, que ha canviat a l’actual Plural, «un espai de ciutadania per poder reflexionar, trobar recursos i fer activitats sobre què implica ser home», explica Esteve Segura Xatruch, responsable tècnic del nou centre.

Notícies relacionades

Segura Xatruch explica una cosa que sembla òbvia, però que no ho és tant i ha sigut el primer repte del flamant centre. «Normalment els projectes d’intervenció social sempre van dirigits a treballar els marges, la vulnerabilitat, els col·lectius vulnerabilitzats per qualsevol situació (econòmica, política, migrants, LGTBI)... Plural fa un viatge i el que vol és treballar precisament amb qui és al centre, qui està en una situació més normativa i és per això que és difícil que se senti interpel·lat», argumenta.

En les estratègies per arribar a aquest «home comú» aprofiten qualsevol bretxa. Una de clara és la paternitat. «Les iniciatives de criança històricament han anat molt dirigides al rol de la dona i ara veiem que cada vegada més homes estan interessats a trencar amb els rols que van tenir, per exemple, els seus pares», acaba Segura Xatruch.

Temes:

Feminisme