EL DRAMA DE L’INFRAHABITATGE
Fa una setmana que una dotzena dels desallotjats de la nau de l’Hospitalet dormen al ras
El 22 de novembre va ser desallotjada una fàbrica abandonada a l’avinguda de Vilafranca de la ciutat del Barcelonès on vivien unes 70 persones des de feia anys
Un grup que s’estava al lloc porta des d’aleshores dormint sota uns balcons a l’avinguda de Catalunya en plena onada de fred
Cada un carrega una motxilla amb la seva història, totes dures. Ningú somia viure en una nau industrial abandonada i, encara menys, al carrer, com porten fent des del 22 de novembre, quan van ser desallotjats de la fàbrica on vivien, alguns des de feia anys, a l’avinguda de Vilafranca de l’Hospitalet de Llobregat. Abans de la Covid, la Bilma, una boliviana de 39 anys, treballava cuidant un senyor gran que va morir durant la pandèmia i es va quedar sense feina. «Si vaig anar a la nau va ser per necessitat», explica la dona. Va ser quan va perdre la seva última ocupació i, davant la impossibilitat de llogar una habitació, «va comprar» un espai a la nau que avui, vuit dies després del desallotjament, és ja pràcticament un solar després del treball incessant de les màquines per esborrar-la del mapa. La dona parla asseguda en una cadira de càmping sota els balcons del número 100 de l’avinguda de Catalunya, on fa una setmana que 12 de les persones desallotjades de la nau estan acampades, protegint-se del fred i la pluja dels últims dies.
«Aquesta vegada no he anat als serveis socials perquè em van defraudar. Hi vaig anar fa temps, amb un altre problema que vaig tenir amb un pis que em van llogar i em van enganyar perquè va resultar que era un pis okupat i no em van ajudar», continua la Bilma. Sí parla molt bé de Càritas, que sí que els van ajudar a gestionar els papers, i dels molts veïns de l’Hospitalet que aquests dies s’acosten a portar-los menjar calent.
La Lupe Roxana escolta la seva amiga asseguda en una altra cadira al mateix campament precari, a pocs metres de la vella nau, en el punt exacte on va ser assassinat el 1992 Pedro Álvarez, com recorda una placa enganxada a la paret i un ram de flors lligat a un fanal. Feia sis anys que la Lupe Roxana vivia a la nau de Vilafranca. «Vaig ser la primera d’entrar», recorda. Una nau on tenien la vida feta «amb tot». «Cada una teníem la nostra cuina, el nostre bany, teníem tot el que tindríem en un pis», recorda la portaveu del col·lectiu, a què ja anomenen ‘els 12 de Vilafranca’.
«Som els 12 que teníem la nostra comunitat allà, ens ajudàvem entre tots i volem continuar junts. Per això demanem a l’ajuntament una solució col·lectiva, no que ens vulguin separar», prossegueix la dona d’origen bolivià, de 51 anys i veïna de l’Hospitalet des de fa lustres. La portaveu informal del col·lectiu recorda que els problemes de l’avui gairebé desapareguda nau van començar quan van arribar altres grups que no tenien res a veure amb ells i la seva (tranquil·la) forma de viure. «Cada vegada que entraven, jo trucava la policia perquè s’estaven ficant a casa nostra, però em deien que fins on ells sabien, la nau no era de ningú», recorda la Lupe Roxana. El pitjor episodi viscut a la nau, abans del seu desallotjament amb un ampli desplegament policial la setmana passada, va ser un aparatós incendi fa just un mes.
«Som un petit veïnat, per això volem continuar junts», explica la Lupe Roxana, molt agraïda amb els molts veïns que els porten menjar i els mostren el seu recolzament; «al contrari del tracte rebut per l’ajuntament», afegeix entre dolguda i enfadada remarcant que el matí del desallotjament va acudir a la nau molta policia, però ningú dels serveis socials del consistori. «Pitjor que si fóssim delinqüents», es lamenta.
Notícies relacionadesEl regidor de Benestar social de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Jesús Husillos Gutiérrez, insisteix que el desallotjament el va determinar un jutge «després de diversos incidents i incendis». «Durant l’últim incendi a l’octubre els serveis socials es van personar a la nau i només una persona s’hi va voler vincular», es defensa el regidor, que admet que durant el desnonament no hi va haver presència dels serveis socials municipals, però que van acudir al lloc a la tarda, i la comitiva judicial va entregar als desallotjats per escrit les direccions on anar».
«Els serveis socials no podem oferir una solució habitacional estable, però a tots se’ls ha ofert plaça al centre residencial d’estada limitada Els Alps, que no han acceptat», acaba dient el responsable polític dels serveis socials de l’Hospitalet, que reitera que no poden oferir una solució col·lectiva i que si aquestes persones no van als serveis socials perquè s’estudiï cas per cas «no poden fer res».
Ordre de desallotjament per a la nau de Badalona on viuen 100 persones
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
