Dos nens morts de pobresa

Eren pobres, molt pobres. Tan pobres que el consistori considera que no pot «donar resposta a una pobresa tan complexa i estructural», en paraules de la regidora de Drets Socials, Laura Pérez. Tan pobres, que amb prou feines hi ha qui sabés d’on venien ni com havien sigut les seves vides. Fins que al setembre treballadors dels serveis socials els van trobar.

Menjaven gràcies a la ferralla que venia V. D. mentre que la mare, embarassada, cuidava el petit al local ocupat. Els treballadors del Sisfam, un servei municipal especialitzat per atendre famílies amb nens que viuen en barraques o en naus abandonades a la ciutat, sempre va tenir bona relació amb ells. Els donaven ajudes per comprar aliments, bolquers, medicaments... Els van portar fins als robers socials de la ciutat i les bugaderies. També van aconseguir empadronar-los, que tinguessin targetes sanitàries i escolaritzar el nen per cursar P3. Fins a 88 vegades els treballadors socials es van presentar al local. I moltes altres vegades era la família, la mare o el pare, que caminaven fins a les oficines d’aquest servei, per demanar ajuda.

No tenien papers i vivien en un lloc sense cèdula d’habitabilitat. Els dos requisits que els exclouen per accedir a un pis social d’emergència. És el mateix que els passa a les 865 persones que viuen en condicions similars de la ciutat. Un de cada quatre són nens. Tampoc podien accedir a un contracte de treball ni a una prestació social. I es va descartar que anessin a viure en una pensió de forma temporal quan el 18 d’octubre la Guàrdia Urbana va visitar l’espai i va catalogar que no hi havia un greu risc per a les seves vides.

Pares curosos

Un matí d’agost, N. I. va trencar aigües. Tres mesos abans del previst per donar a llum, estava terroritzada perquè la seva filla morís abans de néixer. El part va anar bé, però el nadó es va haver de mantenir a l’incubador de l’Hospital de Sant Pau uns mesos. La mare patia per no poder veure la petita. No tenia ni diners per al metro, tampoc podien anar fins a la planta de neonatologia amb el nen petit, perquè el pare no se’l podia emportar mentre recollia ferralla. Les poques vegades que va aconseguir anar a l’hospital a donar-li el pit a la seva filla van ser, per a ella, autèntiques victòries.

Notícies relacionades

La desesperació d’una veïna de Tetuan davant l’incendi: «Demanaven socors i no podia ajudar-los»

Quatre persones moren en un incendi en un local ocupat de la plaça de Tetuan de Barcelona

Els mesos van passar i el nadó se’n va anar a viure amb els pares a l’oficina ocupada. Els professionals de neonatologia del Sant Pau es van traslladar també fins aquest infrahabitatge per fer-los les revisions periòdiques. També van acreditar que els nens estaven atesos pels pares. El problema és que vivien en la pobresa més extrema. És el mateix que van dir els mestres de l’escola on assistia el petit. Mai va faltar un dia a classe i sempre hi arribava polit i amb la roba neta. Els seus pares el dutxaven diàriament, sí. Però amb cassons d’aigua de la font de la plaça.

Ahir van morir tots quatre. Els pulmons se’ls van omplir de fum, víctimes de la pobresa. Com la Rosa, a Reus, fa ja sis anys. O les tres persones mortes en un incendi a Sant Roc fa gairebé dos anys. O les quatre que van morir a la nau abandonada de Gorg, a Badalona, fa tot just un any.