Sis claus per entendre una generació marcada per la inestabilitat

El 64,5% dels joves de 18 a 24 anys viuen amb els pares i el 76,2% de joves entre 25 i 34 anys viuen emancipats. El 22,1% dels joves emancipats –gairebé un de cada quatre– viuen compartint pis amb amics i companys. Aquesta opció, la de compartir pis, en més de la meitat dels casos és per una qüestió econòmica (en un 56,3% dels casos), tot i que un 43,7% dels enquestats assenyalen, sempre segons les dades de l’última Enquesta de Joventut de Barcelona 2020, que ho fan per tenir companyia. Passant el cotó a l’emancipació es descobreix que el 32,5% dels joves emancipats reben habitualment ajudes econòmiques d’altres persones per pagar una part o totes les despeses (pròpies o comunes de la llar). El perfil de persones que contribueixen a les despeses d’aquests joves emancipats solen ser els pares (53,3%) i la parella (32,5%).

Segons la mateixa enquesta, elaborada l’any de la pandèmia, el 36,3% de la població jove barcelonina (emancipats i no emancipats) declara haver patit alguna incidència negativa en relació amb la vivenda fruit de la crisi econòmica provocada per la Covid. La principal incidència ha sigut tenir més dificultats per pagar la vivenda (24%), especialment als barris de rendes més baixes. Un 5,7% (aproximadament uns 25.000) dels joves declaren que a casa seva no poden fer front a algun lloguer o quota d’hipoteca.

Segons les mateixes dades de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, la taxa d’atur s’incrementa del 7,2% el juliol del 2019 al 13,3% el juny del 2020. La taxa d’atur entre els joves ja anava creixent abans de la pandèmia. Amb la pandèmia, la taxa d’atur s’intensifica i amplifica la desigualtat de la població jove segons el país de naixement. No hi ha diferències gaire significatives per sexe, però sí per lloc de naixement. El juny del 2020 els joves dels barris de l’estrat 1 (barris de rendes més baixes) tenen una taxa d’atur que triplica la de l’estrat 3 (rendes més altes): 19,5% i 6,3% respectivament.

Els salari dels joves són molt més baixos que els de les franges més elevades d’edat. Segons l’anuari estadístic de la ciutat, el salari mitjà dels barcelonins menors de 24 anys era el 2019 de 13.464 euros. En el tram de 25 a 29 anys puja fins als 21.187, i de 30 a 34, 26.476. Les nòmines pugen –una mica– fins als 29.645 a la franja de 35 a 39 i puja fins als 33.554 dels 40 als 44. A més, segons l’Enquesta de la Joventut de Barcelona, el 27,3% dels joves que treballen estan sobrequalificats a la feina, i el percentatge de sobrequalificació és més elevat en els de menor edat, les dones, els nascuts en països de fora i dels estrats de barris de menor renda.



El 56,3% dels joves barcelonins valoren de cinc cap amunt el seu interès en política. I, tot i que el 73,3% dels enquestats s’identifiquen «amb una ideologia d’esquerres», el 46% pensa que a la ciutat «venen a viure massa persones d’altres països». Més del 90% afirma estar d’acord a reconèixer el matrimoni entre persones del mateix sexe com un dret i consideren que les persones homosexuals poden adoptar o acollir nens com qualsevol parella heterosexual i el 81,5% de la joventut considera que vivim en una societat masclista i l’àmplia majoria veuen que la reducció de la contaminació és un repte urgent a la ciutat.

La principal demanda dels joves de la ciutat a l’Ajuntament de Barcelona –en un 31%– és que els faciliti l’accés a la vivenda: que construeixi més vivenda social específica per a ells i que ofereixi més ajudes per a l’emancipació, demanda que a l’enquesta de fa només cinc anys preocupava la meitat (el 2015 eren un 14% els que consideraven aquest el primer assumpte que hauria d’afrontar la ciutat. La segona demanda al consistori més assenyalada pels joves del 2020 és ampliar les beques d’estudis.