Les obres per connectar el tramvia salten al 2022

El concurs públic es va tancar al juliol però el procés es manté en fase d’avaluació dels candidats que s’han presentat a algun dels quatre lots que formen el projecte, a més dels paquets menors vinculats als estudis arqueològics, la seguretat i la direcció de l’obra, el control de qualitat o les auscultacions prèvies. Els guanyadors haurien d’estar a punt de decidir-se perquè la voluntat de l’ajuntament és, o era, la d’iniciar les obres la tardor del 2021, amb la qual cosa queda poc més d’una setmana per intentar complir aquesta promesa. No fa pinta que això hagi de passar. De fet, segons un portaveu municipal, ara «s’està treballant per tirar endavant tots els tràmits necessaris i per adjudicar les obres i iniciar-les al més aviat possible». Així les coses, el picot s’espera per al 2022, i tampoc esperin que els trens circulin en aquest tram, com estava previst, en el tercer trimestre del 2023

Les trinxeres

Que Felip Puig, home d’ordre i un primera espasa de l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya hagi presidit durant cinc anys l’empresa que gestiona el Tram és una primera picada d’ullet a la història. Hauria tingut més lògica en la primera dècada d’aquest segle, quan Xavier Trias també abraçava amb vehemència el projecte. Queda per a la posteritat aquest ple en el qual el cap de files de CiU atribuïa al seu partit la paternitat intel·lectual d’una connexió ferroviària que formava part del seu programa electoral de les municipals del 2007. La consulta del 10 de maig del 2010 ho va canviar tot, i Trias va passar de defensar el tramvia a brandir l’autobús elèctric, perquè l’altre feia olor de PSC i de Jordi Hereu. Tot i que no ho veien igual els presidents de torn: tant Artur Mas com Carles Puigdemont o Quim Torra (tots del mateix bàndol que Trias) van deixar l’assumpte en mans del que decidís el consistori. O sigui que se’n van rentar les mans

No menys rocambolesc és el paper d’Esquerra. Jordi Portabella, avui treballador del FC Barcelona però molt abans regidor independentista durant 16 anys, va ser l’ideòleg de la consulta del 2010 que es va carregar més de 30 anys de governs socialistes a la ciutat. Ho va plantejar el setembre del 2008 en un ple municipal i al bipartit PSC-ICV no li va quedar més remei que combregar amb la proposta a canvi del vot d’ERC al pla d’actuació municipal i als pressupostos de la ciutat. Jugada mestra rematada per Trias i la gallarda opció C (la de no fer res a la Diagonal, això és, ni rambla amb tramvia ni bulevard amb tramvia) que acabaria imposant-se en la votació amb gairebé el 80% dels vots. Sovint, per cert, es diu que aquell referèndum va ser poc representatiu. Doncs bé, l’opció C en va obtenir 137.474, uns 23.000 vots menys que els que van donar la victòria a ERC a les municipals del 2019.

Sense beneficis privats

Notícies relacionades

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid

Esquerra va torpedinar el tramvia el maig del 2010 amb la seva consulta. Però ara s’ha convertit en el corser sobre el qual Ada Colau cavalca per, per fi, connectar les dues línies. No han afluixat la corda a canvi que l’explotació econòmica «sigui pública i no generi beneficis privats», com sempre ha reclamat ERC, però tot apunta que, a través d’una revisió del contracte entre l’Autoritat Metropolitana del Transport i l’empresa concessionària, vigent fins al 2032, serà el mateix conglomerat d’empreses privades (amb un testimonial percentatge en mans de FGC i TMB) el que s’encarregui de la gestió del tram Glòries-Francesc Macià.

Al primer tramvia que uneixi Francesc Macià i Glòries haurien de pujar Hereu, Trias, Portabella, Colau, Ernest Maragall i Felip Puig. També els components vius dels Monty Python, per a així, junts regalar un capítol final d’aquest gran circ ferroviari.