Barcelona ordena la plantació espontània i ciutadana d’escocells

Fins a principis dels anys 80, Barcelona tenia vigent en una de les ordenances municipals la participació ciutadana en la cura de la zona urbana pròxima a la façana. És a dir, que la població col·laborava en la neteja dels carrers. Allò va desaparèixer amb la professionalització del lavabo de la via pública i el barceloní ja poc o res s’ha implicat en la conservació del que és de tothom i no és de ningú. Però fa uns mesos, just abans de la pandèmia, un grup de persones van començar a plantar als escocells dels arbres. Aquests testos dels quals pot sortir un taronger o un plàtan però que, lamentablement, també funcionen com a lavabo per a gossos, aparcament de bicis o cendrer. L’ajuntament ha decidit agafar aquest testimoni i regularitzar i fomentar l’activitat, que s’afegeix a altres iniciatives, com la recollida de taronges per fer melmelada, que passarà d’un a cinc districtes, o els horts urbans, que s’estenen. La idea és implicar la gent en el manteniment del verd urbà, en una ciutat on el que és natural no abunda.

Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ha sigut l’encarregat aquest dilluns de desgranar els detalls del pla ‘Mans al verd’. Però el just és remuntar-se uns mesos enrere, quan un grup de ciutadans van decidir revitalitzar els escocells. L’escriptora i editora Liz Castro en va ser la impulsora. Ho va veure a Instagram, al compte d’un londinenc. Passejava pel meu barri, per Gràcia, i em deia que si ho fan a Londres, ¿per què no podem també fer-ho a Barcelona?». Era febrer del 2020, just abans de la pandèmia. Una dotzena d’amics es van unir al projecte i van posar fil a l’agulla. Després en van ser 20, més tard 50, un centenar... I la idea es va traslladar a altres zones de la ciutat.

Els tràmits

La promotora d’Eskocells contempla la voluntat municipal amb certa cautela. Perquè si alguna cosa ha governat aquesta iniciativa ha sigut «la falta de jerarquia», tot i que és cert que agraeixen que es posi ordre administratiu a la cosa, això és, que la Urbana no els pugui sancionar. A partir d’ara, el qui vulgui col·locar verd en un escocell tan sols ha de notificar-ho a l’oficina virtual de tràmits. S’ha de ser major d’edat i resident a la ciutat, i assumir el compromís de cuidar el lloc durant un any com a mínim. No es pot intervenir en carrers de la xarxa bàsica de circulació ni en escocells on l’arbre estigui en mal estat o el tronc ocupi més del 80% de l’espai.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

L’ajuntament ha creat una guia perquè la plantació es faci de manera correcta. Aportarà informació i formació als que s’hi vulguin animar perquè el que es planti no faci malbé l’arbre o l’entorn, però tot el material, llavors, eines i tanca haurà d’anar a càrrec de l’interessat. Sobre el manteniment, Castro parteix de la base que un escocell abandonat «no pot ser pitjor». «La sola presència d’una tanca, encara que dins ja no hi hagi plantes, ja pot evitar que els gossos hi entrin dins. La seva orina compacta la terra, mata les plantes i fa malbé les arrels dels arbres. Falta molta pedagogia. Soc amant dels gossos, però aquests llocs no estan reservats per als seus excrements», afirma.

Melmelada i horts

Una altra activitat que el consistori vol potenciar és la recollida de taronges. No són aptes per al consum directe, ni tan sols per a un suc. Però sí que es poden utilitzar per fer melmelada. Ja es fa a Sant Andreu, en uns barris que acullen un terç dels citrus de tota la ciutat perquè així ho va voler als anys 80 i 90 el regidor Antonio Santiburcio, i ara el projecte es traslladarà a quatre districtes més de Barcelona: Ciutat Vella, Sant Martí, les Corts i Gràcia. També està previst enfortir la xarxa d’horts urbans. La ciutat en té uns 500, dels quals 110 són municipals, 348 són en escoles i 80 pertanyen a privats.