HISTÒRIES METROPOLITANES... 8
Can Zam: 45 anys de lluita veïnal per una Santa Coloma més verda
Les imatges de la manifestació del 1976 contra l’edificació al parc formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat, igual que les de l’acampada pel mateix motiu el 2002
Gairebé el 2022, la Plataforma en defensa de la Serra de la Marina i Can Zam segueix en peu de guerra en la defensa del gran parc «verd i frondós que la Santa Coloma necessita»
Una de les imatges icòniques de la lluita veïnal de Santa Coloma és un carro tirat per un ruc i seguit per desenes de veïns entrant als terrenys de Can Zam a la històrica manifestació del 1976. Reivindicaven un gran parc i evitar que allà es construïssin més pisos. 45 anys després, Josep Pitarque, Carles Valls, Antoni Sancho, Miguel Ordóñez i Antonio Molina, membres de la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, passegen per aquestes mateixes terres per rememorar les victòries aconseguides –una cosa que mai està de més– i repassar les no poques assignatures pendents. Tenen clar que no es rendiran fins que Can Zam sigui «el parc urbà verd i frondós que Santa Coloma necessita», afany que els ha mogut –i de quina manera– durant les últimes dècades. Tan mítiques com les fotografies de la manifestació del 76 són les gravacions de l’acampada del 2002 per evitar, de nou, la construcció de pisos.
La cita és a l’encreuament entre l’avinguda de la Pallaresa –on s’aixequen, desafiadors, els polèmics Edificis Cúbics– i el carrer de Víctor Hugo, artèria que creua la integritat de l’espai barallat. Els veïns no han triat el lloc a l’atzar: «Aquí és on comença el parc que pel que batallem, el parc de 30 hectàrees,» comencen la ruta insistint en la reivindicació de fons que és que ajuntament i AMB reconeguin el parc com tota la pastilla –les 30 hectàrees recollides ja en el Pla Popular– i treballar a partir d’allà espai per espai.
La primera parada –i reivindicació– del passeig és la Masia de Can Zam. L’última en actiu que queda a tota la ciutat, que des dels moviments socials demanen al consistori que la compri per preservar-la i obrir-la al veïnat (ara com ara està semioculta des del carrer rere un mur). «Ja han reservat una partida pressupostària per fer-ho, però ja ho veurem», sentencien al respecte, amb un punt d’esperança. El primer pas està fet.
«En una gran primera lluita, als setanta, es va aconseguir que no s’edifiqués, però amb el pas dels anys cada vegada que feia falta un equipament a la ciutat el posaven aquí, i van anar omplint els terrenys», prossegueixen els activistes veïnals al passar al costat de l’IES Puig Castellar, el primer que es va construir a la ciutat. «En un primer moment no hi havia cap problema perquè aixequessin equipaments aquí. En moltes ocasions eren instal·lacions molt reivindicades, el problema va ser concentrar-los tots aquí sense tenir un projecte únic de parc. Aquest pot ser un parc equipat, no demanem que treguin els equipaments que ja hi ha, però ha d’entendre’s com a tal», assenyalen.
Un dels temes més preocupants per als veïns mobilitzats és l’actual gran zona de concerts, ocupada aquests dies per una carpa de circ. Espai primer cèlebre per acollir els macroconcerts organitzats per Justo Molinero o, actualment, el Barcelona Rock Fest. «Ens venen que és per projectar la imatge de Santa Coloma al món i resulta que el festival es diu Barcelona Rock Fest», ironitzen insistint que la reivindicació no és que no es programin actes culturals al parc, sinó el format d’aquests. «S’hi poden fer concerts, però no d’un format tan bestial; programar actes a una escala més humana», sentencien.
La resposta municipal
Notícies relacionadesFonts municipals assenyalen que «l’espai erm» que va servir al seu dia per emmagatzemar els materials per a les obres de l’L9 del metro és objecte d’un «projecte inicial de mínims» incorporat en el Pacte Local per a la reconstrucció social, econòmica i cultural de Santa Coloma, firmat per totes les forces polítiques del consistori a l’estiu del 2020. «No és un projecte definitiu, és un projecte que pretén millorar-ne la seguretat i l’accessibilitat i incrementar-ne l’espai verd. Es plantaran més de 80 arbres, hi haurà zones d’esbarjo i s’hi instal·larà enllumenat públic», assenyalen des de l’equip de govern, que afegeixen que «aquest no és l’únic projecte que es posarà en marxa el 2022 a la zona per millorar la biodiversitat i la qualitat ecològica del parc de Can Zam». La mateixa veu municipal anuncia també que l’any vinent es posaran en marxa les obres del refugi de biodiversitat del riu Besòs, que finalitza precisament a l’altura de Can Zam en la primera fase.
Des d’alcaldia insisteixen també que aquestes actuacions responen al procés participatiu en què més de 5.000 persones van expressar la seva opinió, un procés molt qüestionat per la plataforma, que critica que el que l’ajuntament ven com un procés participatiu obert no és altra cosa que una «enquesta interessada enviada a determinats grups de població» i lamenten que el consistori no tingués en compte les al·legacions presentades el passat mes de juliol per 23 entitats del municipi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.