HISTÒRIES METROPOLITANES... 9
Les lluitadores de Molins de Rei
La Josefina, la Judith, la Cristina i la Rosalía parlen amb un sentit comú (i de l’humor) envejables. El seu objectiu, i el de la Plataforma d’Afectats per la Residència de Molins de Rei, de què les quatre formen part, és defensar els drets de la gent gran. Posar les cures com a prioritat, però amb fets.
A Josefina Gibert Llopart encara li sap greu que quan la seva mare va emmalaltir i ella ja no la podia cuidar, l’hagués de portar a una residència a Sant Boi perquè a Molins de Rei, on havia viscut tota al vida, no hi havia places. «Els avis treballadors són els que van aixecar Molins treballant al camp i les fàbriques, no hi ha dret que hagin de marxar a morir fora del poble; és intolerable», assenyala enfadada i dolguda amb el mocador blau al coll i més raó que una santa. Aquesta dona de cabells blancs i mirada dolça és, amb Judith Herrera, la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Residència de Molins de Rei (PARM), un col·lectiu que porta un lustre lluitant per la construcció d’una residència pública en aquest municipi del Baix Llobregat. La Josefina i la Judith xerren i riuen al costat de Rosalía Labrador i Cristina Cuscó –dues veïnes més de Molins que formen part de la combativa PARM–, mentre passegen cap al CAP La Granja, on una llarga cua de persones espera el seu torn per a la vacuna de reforç. Aquestes quatre dones, no obstant, no van a vacunar-se com els seus mocadors blaus delaten. S’han reunit, com porten fent cinc anys, per reivindicar una cosa que consideren justa i necessària. I ho fan aquí perquè en aquest solar, on ara hi ha un pipicà i un aparcament de cotxes, és on està previst que es construeixi la futura residència, de què, de moment, aquestes lluitadores dones només han vist un dibuix.
«Molt bonic, preciós, però per ara només és un dibuix», assenyala la Judith, una de les fundadores del col·lectiu. «La lluita la va començar Joan Clos, un veí que va morir fa tres anys. Al principi érem ell, la seva dona i jo, que m’hi vaig afegir de seguida per ajudar-los. I quan ell va morir, ja em vaig quedar jo de portaveu», recorda la Judith, que també critica la Generalitat que no hagi contestat ni un dels nombrosos correus electrònics que ha enviat preguntant per la qüestió.
Els plans del futur centre que la Judith mostra al seu telèfon mòbil són el fruit del treball de l’UTE formada per BTA Arquitectes i PMMT Arquitectura, guanyadors del concurs d’idees organitzat pel consistori per a la futura residència, adjudicat fa just un any, el desembre del 2020.
Despreocupació generalitzada
«És una vergonya que la Generalitat no s’hagi preocupat mai de fer residències públiques. No és d’ara. Aquesta és una qüestió que no ha interessat a cap partit, mai. No construeixen residències públiques i deixen la qüestió en mans de les privades. ¿Però què passa amb els avis treballadors?», s’enerva la Josefina. La Cristina assenteix asseguda al seu costat. «Soc viuda des de fa dos anys, visc en un pis sense ascensor i cobro 800 euros al mes. Ningú vol acabar en una residència, però moltes vegades és inevitable. I, si hi he d’anar, ¿com ho faré amb els preus que tenen les places privades? No ho podré pagar», es planteja la dona, acompanyada per les seves companyes.
Una de les coses que porten pitjor d’aquests cinc anys de lluita és veure que les tracten com si no se n’assabentessin de res. «Serem grans, però no som ignorants», reivindiquen «cansades de promeses buides». Els discursos reivindicant la importància de les cures estan molt bé sobre el paper, però quan un grup de dones grans alça la veu –i de quina manera– no agrada tant. «Notem que no hi ha absolutament cap partit que ens recolzi. Ni del Govern ni de l’oposició. Estem soles en això, però convençudes que el que demanem és una cosa justa i no pensem parar. ¿Qui defensarà els drets de la gent gran si ens rendim?», reflexionen mentre repassen les accions que han portat a terme durant aquest temps. Van recollir 5.000 firmes, es van manifestar i fins i tot, l’últim episodi, van aconseguir parlar directament amb la consellera de Drets Socials quan se la van trobar per casualitat a la Fira Gran, i fins i tot van agendar una reunió formal per al mes que ve.
Segons un comunicat oficial del consistori encara penjat a la seva pàgina web i datat l’octubre del 2017 titulat ‘Acord per construir una nova residència a Molins de Rei’, la Generalitat es comprometia a adjudicar un mínim de 50 places concertades «a partir del 2019, quan hagi finalitzat la construcció de la residència». El desembre del 2018, una altra notícia penjada a la web del consistori allargava els terminis i assenyalava que es preveia que «aquest 2019 es faci la licitació municipal del projecte de construcció i que el 2021 pot entrar en funcionament». El desembre del 2020, dos anys després, la notícia –també penjada encara a la pàgina web del consistori– era que ja tenien equip redactor del projecte arquitectònic, que tindria un cost de 472.837 euros, però ja no es parlava de dates i no serà per la falta d’insistència de les dones de la PARM.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
