Colau rebutja dimitir i declara que no hi ha irregularitats en les subvencions concedides per l’ajuntament

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha sigut cridada a declarar com a imputada el 4 de març davant el magistrat del Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona pels presumptes delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides. 

El cas s’obre arran de la denúncia d’una entitat, l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, contra subvencions concedides per l’Ajuntament de Barcelona a l’Observatori DESC –entitat en què Colau va treballar abans d’entrar en la política–, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) –de la qual era portaveu i cap visible–, i Enginyers sense Fronteres, entre d’altres.

Com a novetat significativa, el cas obert pel jutjat número 21 compta amb la peculiaritat que s’encarregarà del cas la Fiscalia anticorrupció i no el fiscal del jutjat.

Multiconsulta

Les ajudes ja van ser denunciades anteriorment, i la fiscalia va arxivar aquesta denúncia a l’estiu passat. Una dada que Colau ha remarcat especialment aquest dimecres al ser preguntada per la citació judicial. L’alcaldessa ha precisat que aquesta citació no ha sigut rebuda per l’ajuntament, que l’han conegut a través de mitjans de comunicació, cosa que li ha semblat «sorprenent». «Aquest matí els serveis jurídics s’han dirigit al jutjat per personar-nos i mostrar la nostra voluntat de col·laborar i de donar la informació que sigui necessària».

Colau ha mostrat la seva «perplexitat» per la dada que els fets denunciats ja van suscitar l’obertura d’una investigació per part de la fiscalia que va ser arxivada el juliol passat: «Sorprèn que s’obri una altra causa». «Desconec si hi ha cap element nou, però nosaltres col·laborem amb la justícia, amb la total tranquil·litat de (saber) que en aquesta casa les coses es fan bé. Crec que la causa quedarà en res».

Sobre l’entitat denunciant, l’alcaldessa ha afirmat que és «una suposada associació per la transparència de la qual no es coneix cap activitat a la ciutat. L’únic que en sabem és que va emprendre accions judicials contra el nostre reglament de participació per impedir que féssim una consulta a la ciutadania sobre la gestió pública de l’aigua i que també es va oposar davant la justícia a la municipalització de l’aigua a Valladolid. Aquesta és l’activitat que en coneixem, que cada un extregui les seves conclusions», ha conclòs.

Codi ètic

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Colau al·ludia així a l’oposició que van generar els plans del seu govern d’apostar per una gestió pública de l’aigua, una cosa que la va enfrontar especialment amb Agbar. També li han preguntat pel fet que el codi ètic de Barcelona en Comú preveu el cessament de les persones investigades, condició en què ha sigut cridada a declarar. La seva resposta és que no creu que això hagi de passar: «L’única dada que tinc per ara és que els fets van ser arxivats perquè no hi havia indicis d’irregularitat. Em sembla fora de lloc plantejar qualsevol cessament».

El codi ètic de Barcelona en Comú compta amb un punt que remarca el «compromís de renúncia o cessament de manera immediata davant la imputació per la judicatura de delictes relacionats amb la corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, el tràfic d’influències, l’enriquiment injust amb recursos públics o privats, el suborn, la malversació i apropiació de fons públics ja sigui per interès propi o per afavorir terceres persones».