Barcelona busca frenar el tancament de botigues emblemàtiques després de perdre’n un 14% en cinc anys

L’Ajuntament de Barcelona espera el desenllaç d’una anterior iniciativa per protegir l’activitat com a bé immaterial, i no només el patrimoni tangible, cosa que evitaria que un establiment tanqui i tot i que el següent operador mantingui la seva estètica protegida tingui un ús totalment dissonant. Mentrestant, ha optat per l’esmentada proposta de modificació de la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. La regidora de Comerç, Montse Ballarín, creu que la introducció de dos articles que obliguen no només a la conservació dels béns sinó a la informació de la seva transmissió amb tres mesos d’antelació, així com les sancions en cas contrari, poden ser determinants perquè l’ajuntament «en tingui coneixement a temps» i pugui arribar a evitar el tancament o ajudar a buscar un relleu.

Degoteig de baixes... i al·licients

La gairebé trentena de baixes de botigues considerades emblemàtiques –de les quals aquest diari ha anat informant aquests sis anys– se suma a moltes altres de caràcter històric pel seu arrelament o activitat continuada, però que a falta d’elements d’interès patrimonial després de successives reformes manquen de protecció. La seva presència, no obstant, és el que atorga un caràcter singular a barris o eixos comercials.

Perquè aquests comerços no només siguin notícia quan abaixa una persiana, tant l’administració com les mateixes entitats del sector premien la seva resistència i capacitat d’adaptació. Fa unes setmanes Barcelona Comerç va guardonar com a millor comerç històric la Impremta Baltasar 1861 de Sant Andreu, que amb la barbaritat de 171 anys s’ha convertit en la més antiga de Catalunya. Té el mèrit d’haver preservat un ofici lligat a la cultura sense perdre pistonada en les noves tecnologies.

Jordi Bosch, cinquena generació, milita en la filosofia de l’«esforç i la mentalitat de tirar sempre endavant». La saga ha conviscut amb guerres, revolucions, vagues generals i crisis econòmiques, així que la pandèmia no els ha fet trontollar. «Un virus no ens tombarà», fa broma a la botiga i taller que regenta amb la seva mare Mercè i una petita plantilla. Diversificar-se, des del particular fins a les empreses, des de les targetes de visita fins a la cartelleria, i estar al dia en tots els avenços de les arts gràfiques semblen les seves fórmules d’eternitat.

Notícies relacionades

El trasllat d’una altra farmàcia històrica evidencia la complexa preservació comercial a Barcelona

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

També hi ha reconeixements per als qui ressusciten patrimoni evitant hecatombes. El premi a la millor botiga va ser per a la pastisseria Brunells, de 1852, que ja havia tancat i era de lloguer quan tres socis, Joan Guasch, Salvador Sans i Lluís Estrada, «amb cert romanticisme sobre el món de la pastisseria» van apostar per mirar de mantenir la seva essència (visible en la part de botiga) i d’aportar alguna cosa més al negoci, tant en el producte –tradicional però actualitzat– com en un espai més modern de degustació. La ubicació despunta en una cantonada del Born i també la seva valentia, al reobrir en plena pandèmia, el 2020.

Un altre veterà, Santa Eulàlia, com a botiga multimarca de luxe i sastreria al passeig de Gràcia, es va emportar fa poc el Premi Nacional al Comerç Interior 2021 que atorga el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. L’establiment, que suma set generacions de comerciants (quatre de les quals de la família Sans), no només complirà 179 anys en plena forma, sinó que durant la crisi sanitària ha fet de la digitalització un millor aliat.