Les primeres de Sant Boi

Aquella Puríssima que va revolucionar les seves històries va ser la de 1996 –són una entitat amb solera al municipi–, però totes dues la recorden com si fos ahir. Els va impactar molt («¡aquell dia vaig estar a punt de parir!», fa broma la Bouchra) i la bona resposta de tothom els va donar la força necessària per fer créixer l’associació, llavor que havia sembrat una treballadora de Serveis Socials que va proposar a algunes dones magribines –aleshores ja un bon número– que creessin un espai de trobada i ajuda mútua. La seva mare va acceptar el repte. «El primer objectiu era donar a conèixer la nostra cultura a la resta de veïns, vèncer les reticències i la por que provoca sempre el desconeixement del diferent, però també oferir un espai segur per a les dones», exposa la Fàtima, que té com a pioritat lluitar pels drets de les dones. «Que tots tinguem les mateixes oportunitats. Només això», apunta amb facilitat.

Mentre la Fàtima i la Bouchra expliquen el treball de l’associació, en una altra sala del lluminós centre cívic –el seu quarter general– un reduït –la covid no perdona– grup de dones de l’associació està en una classe de gimnàstica. L’organitzen dos dies a la setmana, dimecres i divendres al matí. En un espai tancat, no mixt, en el qual se senten lliures i segures i poden cuidar-se. A més, si ho necessiten poden portar els seus fills petits, encara no escolaritzats, tota una facilitat en força ocasions. «Encara tenim molta feina per arribar a la igualtat de les dones, per tenir els mateixos drets que els homes, però continuem treballant-hi», insisteix la Fàtima, asseguda davant la seva germana.

A més de les classes de castellà, de gimnàstica i de costura, ofereixen també un servei de «punt de referència» totes les setmanes. Un lloc en el qual informen, a les dones nouvingudes a Sant Boi o a les que ja fa temps que hi viuen però encara no han fet xarxa, sobre els recursos que tenen a la seva disposició. «És un servei que haurien agraït moltíssim les primeres que hi van arribar. Ara, per sort, ja hi ha molt camí recorregut», assenyala la Bouchra, que afegeix que continua sent necessària la lluita contra el racisme. «Des del primer dia, una de les coses que buscava l’entitat va ser combatre el racisme compartint la nostra cultura. Fent que ens coneguessin, que tastin el nostre te i les nostres pastes», relata aquesta mare nascuda a Tànger però criada a Sant Boi.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Una altra de les activitats que organitzen com a associació i que els fa una il·lusió especial són les excursions. «Recordo una que vam fer a Castelldefels. ¡Hi havia dones que no havien anat mai a la platja! I vam anar a dinar a un restaurant, a asseure’ns i que ens servissin. Va ser una experiència molt bonica per a totes». Amb la mateixa il·lusió recorden una altra sortida que van fer al Poble Espanyol i una altra als horts per veure les carxofes.

Trencant prejudicis

La Fàtima també explica que moltes dones que arriben –de vegades fruit del reagrupament familiar, però no només això– tenen estudis. «Només els falta l’idioma. Per això teníem clar que una de les activitats que havíem de mantenir eren les classes de castellà. Conèixer l’idioma és un pas imprescindible per empoderar-se i perdre la por al rebuig», reflexiona la coneguda activista de Sant Boi.