Intervenció al Col·legi de Periodistes
Colau es proposa que tots els nens de BCN puguin fer extraescolars
Un 52% dels menors de 3 a 16 anys de la ciutat no tenen accés a activitats no esportives fora de l’escola
L’alcaldessa afirma que fins al maig no s’iniciarà a Barcelona en Comú el debat sobre si torna a ser candidata el 2023
Ada Colau ha participat aquest dimarts per setena vegada des que ostenta la vara de comandament municipal a ‘L’alcaldessa respon’, un acte anual que organitza el Col·legi de Periodistes en què la regidora respon, com indica el títol, però en el qual també té per costum presentar alguna mesura rellevant.
Colau ha destacat en aquesta edició un objectiu que no és petit: aconseguir que tots els nens de Barcelona tinguin accés a extraescolars, és a dir, convertir en universals les activitats esportives i no esportives que s’ofereixen a les tardes de dies feiners després de classe. Un 52% dels nens i adolescents de 3 a 16 anys no tenen accés a extraescolars no esportives, ha advertit.
‘Lawfare’ i codi ètic
Però abans ha abordat qüestions d’actualitat, responent les preguntes del degà de l’escola, Josep Maria Morros. La primera, sobre la querella per la qual Colau haurà de declarar el 4 de març, arran de subvencions concedides per l’ajuntament a entitats. «Aniré a declarar davant el jutge molt tranquil·la, disposada a explicar el que vulgui saber», ha afirmat, després de remarcar que una vegada conegut el text de la querella encara està més tranquil·la.
Sobre el codi ètic de Barcelona en Comú, que preveu el cessament de qui sigui imputat, ha argumentat, com va fer dies enrere, que no se l’acusa de beneficiar-se econòmicament i que la denúncia és una acció de ‘lawfare’, guerra per vies jurídiques, per part de ‘lobbies’ que intenten paralitzar l’actuació municipal: «El codi ètic no s’aplica en casos de ‘lawfare’».
L’aigua i el maó
Sobre els ‘lobbies’ ha concretat que els qui li l’han volgut perjudicar han sigut principalment «fons voltor immobiliaris» i «la companyia privada Agbar», que «ha fet una batalla judicial i de ‘fake news’». «No ens espantaran. Un ‘lobby’ no impedirà que un govern democràtic faci la seva feina».
«La companyia privada Agbar, que ens ha fet una batalla judicial i de ‘fake news’. No ens espantaran»
Colau també ha parlat del seu futur però per no concretar-lo. Ha dit que encara no sap si es tornarà a presentar: «Un any abans, al maig, potser s’haurà de plantejar a l’organització (per Barcelona en Comú) i començar a parlar-ne, però ara soc alcaldessa i no candidata».
«Un any abans de les eleccions, al maig, haurem de començar a parlar-ne a l’organització, però ara soc alcaldessa i no candidata»
Cuidant de no resultar contundent, ha pres distància amb la possibilitat d’uns Jocs Olímpics d’Hivern: «És un projecte que em planteja dubtes». És un assumpte, ha seguit, que competeix la Generalitat, l’Aragó i l’Estat: «Que es posin d’acord discretament i veurem si Barcelona hi té un paper».
Dues tardes a la setmana
«Les extraescolars són fonamentals per a la igualtat dels nens. Anem més enllà de les nostres competències per treballar en un pla a fi que cap nen es quedi sense extraescolars pel seu nivell de renda, perquè cada nen pugui accedir dues tardes a la setmana a extraescolars», ha afirmat Colau sobre la mesura anunciada aquest dimarts.
Segons el consistori, a Barcelona només el 48% dels menors de la ciutat tenen accés a extraescolars no esportives. En el cas de les esportives, set de cada 10 nens i adolescents les practiquen. Un 72% de les nenes fa extraescolars esportives. Entre els nens el percentatge puja un 81%.
Són dades de l’‘Enquesta d’hàbits esportius de població en edat escolar’ del 2018, a partir de la qual es poden fer estimacions en números absoluts: aquell any practicaven extraescolars esportives prop de 96.600 nens i adolescents escolaritzats en primera i secundària a la capital catalana i prop de 40.200 no en practicaven.
Part de la mesura anunciada per Colau ja està en vigor, en alguns casos vinculada al Pla de Barris, que inclou programes com Menjallibres 2.0, de recolzament educatiu per reforçar la lectura i l’expressió en català, destinat a 500 nens de set a nou anys –cursen segon i tercer de primària– de 30 escoles públiques de 12 barris, una proposta que compta amb la col·laboració del Consorci de Biblioteques de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona.
Taula de treball
Notícies relacionadesL’objectiu del govern de Colau passa per establir una aliança amb les entitats que s’encarreguen d’organitzar les extraescolars, unes 1.200 a la ciutat, entre les quals predominen associacions, clubs esportius, associacions de mares i pares, centres educatius, fundacions i empreses privades d’oci. Entre totes organitzen 1.300 activitats, majoritàriament vinculades amb l’esport, l’aprenentatge d’idiomes i les activitats artístiques.
Amb representants de tot aquest sector, el consistori crearà aquest mateix dimecres una taula de treball de tardes educatives. D’entrada, el pressupost previst per a la mesura en els dos anys que queden de mandat, el 2022 i el 2023, són 23 milions d’euros. Diners que s’invertiran, entre altres aspectes, a posar en marxa l’Oficina de les Tardes, que coordinarà la mesura en el seu conjunt. Es calcula que 24.000 famílies necessitaran beques per a extraescolars al patir una vulnerabilitat social elevada.
