Barcelonejant

La ruta de la felicitat de Barcelona

¿Tens un d’aquells dies en què estàs menys assabentat del que passa que la infanta Cristina? En aquest ‘happiness tour’ t’ensenyen a ser feliç sense necessitat de menjar perdius mentre fas turisme per Ciutat Vella

La ruta de la felicitat de Barcelona
5
Es llegeix en minuts
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

És d’aquells dies que deprimiria fins i tot Mr. Wonderful. És gener, fa fred i estàs menys assabentat del que passa que la infanta Cristina. Fins que arribes a l’Arc de Triomf. Hi ha un paio amb somriure de Mona Lisa i un gira-sol en format paraigua. És ell. El que promet per internet: «Somriures garantits». Se li van acostant turistes amb cara de vacances. Hola, què tal, ¿estem tots? El guia busca a les butxaques i treu ¡un espanta-sogres! El bufa amb energia de Cap d’Any. Així arrenca aquest ‘tour’. És «la ruta de la felicitat». 

És la paraula més repetida pels gurus de les tendències: «Fe-li-ci-tat». Després de dos anys distòpics en què només ha faltat per guixar de l’agenda apocalíptica la plaga de llagostes, aquest 2022 toca buscar la pau mental al dalai-lama. Fins i tot les dives del sad-pop –Lorde, Lana del Rey, Billie Eilish– canten ara a la felicitat. ¿La recepta? «No necessites res per ser feliç», et garanteix l’Aidan al conèixer-te. «Ja tens tots els ingredients».

Té més dades a la recambra que la veu en off de ‘Saber y ganar’’. Aidan Conway, 33 anys. En fa 5 que es va mudar de Dublín. Historiador i psicòleg. Tan bon punt et deixa anar una facècia de Dalí com et posa a meditar o t’explica un acudit. És expert en la ciència de la felicitat. El seu fort és la psicologia positiva. Molt convenient ara que tots tenim algun positiu a prop. 

Abans de la covid, solia guiar ‘tours’ de Gaudí, amb bicicleta, entre cerveses. A l’agost va començar a exercir de guia de la felicitat. Organitza aquest happiness tour –de moment només en anglès– via Airbnb Experiences i Meetup, on té un grup amb un centenar de membres riallers. «És una barreja entre psicologia i història i una miqueta de filosofia», resumeix el seu ideòleg. Barcelona, assegura, és una ciutat perfecta per a aquest ‘tour’. «Només cal caminar pels carrers per trobar inspiració». 

«¿Què és per a vosaltres la felicitat?». L’Aidan ho deixa anar a boca de canó a mig camí de la Ciutadella. «Xocolata», «la família» –van dient els turistes–, bon menjar i companyia. «Pau interior», és la resposta més recurrent. El guia treu el seu bloc i ensenya un viking. D’ells ve la base de la felicitat, diu: «‘Hap’» (d’‘happiness’, en anglès). «Significa ‘sort’», diu arronsant les espatlles. «Històricament, la felicitat sempre ha estat connectada amb la sort». Una cosa externa que cal aconseguir. «Creus que seràs feliç quan puguis tenir tot el que vulguis». L’Aidan ensenya el geni d’‘Aladdin’. «Ara tenim una cosa millor que tres desitjos». Passa la pàgina del bloc i apareix Jeff Bezos. «Amazon», i riu.   

¿El país més feliç del món? Continua sent Finlàndia, segons la llista anual del World Happiness Report. Sense sol, sense platja, sense tapes. En l’últim rànquing de ciutats, Barcelona ocupava el lloc número 55. «La meva intenció és demostrar que la felicitat ha de venir des de dins», justifica el psicòleg. ¿Què és la felicitat per a un expert en felicitat? «És estar en aquest moment –respon– sense voler estar en un altre moment».

«Un regalet». El guia es posa a repartir xupa-xups a discreció. Forma part del turisteig: cap dels presents sabia que el logo de l’embolcall és de Dalí. «I la majoria no pren un xupa-xups des que tenia 9 anys», assegura l’Aidan. Sí, és un alleujament tornar a posar-se un bastonet a la boca que no sigui per a un test d’antígens. 

La colla de turistes amb xupa-xups acaba meditant a la Ciutadella. «Uns minuts de meditació cada dia poden canviar la ment», garanteix Aidan. «Necessitem estímuls sempre», assegura renegant. En dona fe compartint un antic estudi: l’experiment consistia a estar sol sense fer res durant 15 minuts en una habitació on només hi havia un botó que donava descàrregues. El va polsar més d’un. «Totes les desgràcies de l’home –l’Aidan parafraseja el filòsof Blaise Pascal– venen del fet de no ser capaç d’estar en una habitació quiet més de 5 minuts».

El ‘tour’ vagareja per Ciutat Vella entre facècies històriques, experiments que et posen el somriure de punta i alguna parada per proveir-se de felicitat ensucrada. L’Aidan comença parlant de Gaudí i acaba debatent sobre el sentit de la vida. Assenyala un finestral amb els reis Catòlics i acaba preguntant si cal casar-se per ser feliç. La resposta científica, per cert, és que «els casats són més feliços que els solters només quan és un bon matrimoni». Menys els tertulians de ‘Sálvame’, es dona per fet. 

Moral de carrer: l’amistat és bàsica en això de la felicitat. ¿De què més es penedeix la gent abans de morir? Ho va descobrir una experta en cures pal·liatives: haver perdut la relació amb vells amics. Fins i tot pot ser dolent per a la salut, explica l’Aidan. «La gent que no té bons amics es mor abans, com els que fumen».  

«Es pot aprendre a ser feliç»

En aquest punt del ‘tour’, ja escoltes el guia amb més atenció que si fossis Villarejo. El 50% de la felicitat és als gens –l’Aidan recorre a estadístiques–; el 10%, al context, i el 40% restant depèn de com veiem el món. És aquest 40% el que es pot canviar, revela. Ell ho compara amb aprendre a tocar un instrument. «Ningú serà bo en guitarra o piano sense practicar. El mateix amb la felicitat: hem de practicar. Es pot aprendre a ser feliç». 

«Cal començar avui a ser feliç», assegura Steinros, una de les turistes de visita. Fa quatre anys que va venir d’Islàndia. L’Aidan li acaba de dir que vivim unes 4.000 setmanes. Vist així, 82 anys no semblen tants.  

Notícies relacionades

«Agafa el control de la felicitat», insisteix Aidan tres hores després. «Avui mateix. Ara mateix». No s’ha de guanyar la loteria, no. Ni tan sols Eurovisió. «Tot això ho podem fer avui i gratis». I repeteix els ingredients que ha anat desgranant en el passeig: «Estar més present en el moment. Gratitud. Altruisme. Posar més energia en les relacions que importen». 

I no seran feliços per sempre. Aquí un s’acomiada sense finals marca Disney. Sense desig ni tan sols de menjar perdius. «No seria bona idea erradicar la tristesa, si poguéssim –conclou l’Aidan–. Si ets superfeliç sempre, no ho valoraràs».