Arriba el Llum BCN 2022: on veure les millors instal·lacions

Instal·lació interactiva que pretén ser una advertència sobre els perills de la intel·ligència artificial. Captura la cara dels participants situats davant d’una càmera i projecta sobre la façana les etiquetes amb què els algoritmes d’aprenentatge d’ImageNet les classifiquen. I els resultats no sempre són afalagadors...

Museu del Disseny de Barcelona (plaça de les Glòries Catalanes, 37).

Exploració lluminosa sobre la intoxicació, l’apatia i la importància de les dades creada per un equip de tecnòlegs, periodistes i dissenyadors que s’han proposat el repte de captar i transformar dades crues a partir de sistemes interactius i experiències. Un recorregut experiencial en què la desinformació es converteix en el llum que ens il·lumina i que, excepcionalment, es podrà visitar durant tot el mes de febrer.

Disseny Hub Barcelona. Sala A (plaça de les Glòries Catalanes, 37-38).

Un vector (una manera bàsica d’estructurar dades) modular i escalable de projectors hologràfics que poden formar línies de la forma i longitud que es vulgui. Els projectors tradueixen el so ambiental en imatges i, junt amb les dades que floten en l’aire, es converteixen en missatges i veus. Una obra sobre la percepció de la informació, el llenguatge i el diàleg.

Disseny Hub Barcelona. Passadís Sala A (plaça de les Glòries Catalanes, 37-38).

Consisteix en la projecció d’unes imatges sobre la gran pantalla led que s’erigeix sobre l’estany i que es reflecteixen a l’aigua que es mou per efecte del vent. El resultat visual es plasma en uns patrons repetitius, principalment de línies i sorolls lluminosos, que es modulen al mirall format per la superfície de l’aigua, creant patrons encara més complexos.

Estany del Museu del Disseny (plaça de les Glòries Catalanes, 37).

Instal·lació que ens convida a reflexionar sobre la importància del diàleg per resoldre les nostres diferències, generar debat i reflexió. Una metàfora sobre la necessitat d’escoltar totes les veus per crear una societat més equilibrada i atenta. Està formada per dues llengües inflables que s’il·luminen en funció del nombre de persones que hi ha a la plaça.

Casa de les Lletres (Sancho de Ávila, 135).

La metàfora d’un barri en plena mutació representat pel desplaçament, l’èxode i l’arribada i la metamorfosi d’un nou espai urbà. A través de la formigonera, símbol de la construcció, s’organitza una poètica rua de llum i color pels carrers del barri que convida a la reflexió sobre el passat, el present i el tràfec de la vida dels veïns.

Divendres, 4 (rua des de Pere IV fins a Joan d’Àustria). Dia 5 i 6: instal·lació lluminosa i sonora a Pere IV, cantonada amb Ciutat de Granada, amb una exposició en una caseta d’obra).

La més apetitosa, una instal·lació en la qual la llum fon la xocolata en directe i es convida el públic a degustar-la. A més, en dos punts ambulants més se serveixen porcions de xocolata fosa als assistents per mitjà d’un cilindre massís de xocolata que gira lentament, mentre un focus de gran potència el va fonent.

Jardins de Ca l’Aranyó (Ciutat de Granada, 150).

Un recorregut lliure per l’espai on podrem contemplar unes escenes, desorientar-nos i perdre’ns en un ambient suggerent i canviant. Un laberint transparent en constant transformació; un espai oníric on la percepció real queda en segon pla.

MUHBA Oliva Artés (Espronceda, 142-146, parc del Centre del Poblenou).

Instal·lació que pretén establir un diàleg entre una retícula ortogonal de llum i una topografia translúcida en moviment, el contrast entre l’artifici i la naturalesa, entre l’ésser i el representar. Representa una serralada translúcida on les serres nevades funcionen com una gran pantalla que il·lumina els arbres mentre la topografia pinta tots els blancs de la neu.

Jardins de Miquel Martí i Pol de Can Framis (Sancho de Ávila, 154).

Experiència situada en una antiga central transformadora de l’energia elèctrica que alimentava fàbriques i tallers del barri. Unes freqüències es converteixen en la narrativa sonora i lluminosa que interpel·la la memòria del que ja no hi és per crear un poema visual, metàfora d’un passat recent.

Carrer Castella, 5.

Parteix de la idea del ciclorama, un espectacle molt popular a finals del segle XIX, que pretenia envoltar l’espectador d’imatges fent-lo sentir al mig d’un lloc determinat. La seva versió olfactiva és l’olorama, una oda a les aromes, que s’utilitzen perquè construïm imatges a la nostra ment.

Carrer Badajoz cantonada Bolívia.

Instal·lació immersiva concebuda com una performance de pintura en cinc etapes. En una tela circular, la memòria pren vida i la llum li dona color i la fa tangible creant una dansa de composicions visuals i sonores que tracen el pols de la vida i la memòria.

Platinum@BCN (Pallars, 200).

Obra col·lectiva i interactiva en la qual el públic podrà seleccionar, en quatre tauletes, diferents patrons de llum per crear una única composició lluminosa de la torre Agbar i, alhora, generar canvis sobre el resultat.

Plaça de les Glòries Catalanes.