Urbanisme

Remodelació de la Via Laietana de Barcelona: com afecten el trànsit les obres que comencen aquest diumenge

Amb un altre any de treballs fins a Antonio López n’hi hauria d’haver prou per culminar, el 2025, la transformació d’aquesta via que ara divideix Ciutat Vella en dos

La reforma, que va començar l’1 de març, talla a partir d’aquest diumenge el trànsit ascendent fins a Antonio Maura

Remodelació de la Via Laietana de Barcelona: com afecten el trànsit les obres que comencen aquest diumenge

Alba Casanovas

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les màquines ja estan a ple rendiment per reformar la Via Laietana, l’artèria que sembla que porta allà tota la vida però que va ser inaugurada el 10 de març del 1908 per Alfons XIII en un intent d’oxigenar la vella Barcelona i obrir el port cap al lluent Eixample.

Les obres s’emprenen en dues fases: una primera des de la plaça d’Antonio Maura a Urquinaona i un segona que acabarà amb la transformació de la plaça d’Antonio López. Si res ho evita, el tall de cinta s’executarà el 2024.

No anirà a càrrec de cap Borbó, sinó de l’alcalde sortint (o renovat, si torna a presentar-se Ada Colau) de les municipals del 2023. Aquestes obres coincideixen amb les de la Diagonal i les de la línia L-5 del metro, que està tallada fins al 18 d’abril entre les parades de Diagonal i Vilapiscina.

Les obres van començar l’1 de març amb l’actualització dels serveis subterranis: aigua, llum, fibra... S’ha ocupat el carril de serveis del costat Besòs i un dels vials de circulació de vehicles privats entre Urquinaona i el carrer de Jonqueres, de manera que ha quedat, en aquest tram només de baixada, un corredor per a bus i taxi i un altre per a cotxes. A partir d’aquest abril, els treballs s’han traslladat al costat Llobregat i s’ha allargat la perforació fins a l’avinguda de la Catedral.

A partir d’aquí la cosa es comença a posar seriosa, ja que aquest diumenge 10 d’abril es restringirà el trànsit en sentit ascendent, que quedarà tallat a l’altura d’Antonio Maura, on es mantindrà la configuració de rotonda per fer la volta cap al mar i es permetrà l’accés als aparcaments de la zona, al mercat de Santa Caterina i a l’avinguda de Francesc Cambó. ¿Rodarà el cap del monument del polític?

/

Només hi haurà trànsit en direcció mar

Per sobre de la plaça, només hi haurà trànsit de descens. Aquesta configuració ja es mantindrà fins que acabin les obres, quan la secció del carrer, amb voreres de quatre metres, quedarà de la manera següent: de baixada, un carril bus-taxi-bicicletes i un altre per a vehicles privats; de pujada, un carril per a bus-taxi i vehicles residents o dels comerços i hotels de la zona i un corredor ciclista segregat que, per cert, no agrada a la bici, perquè considera que no és segur compartir espai amb màquines de més de 20 tones, a més d’esquivar les parades de TMB.

Jonqueres deixarà de ser un passadís de cotxes i s’humanitzarà, ja que es reconvertirà en un passeig amb pas restringit a vehicles de l’únic aparcament de la via i a la càrrega i descàrrega de comerços.

Recomanació: agafar Marquès de l’Argentera

Mentre el trànsit estigui tallat per al sentit ascendent a l’altura de Santa Caterina, el consistori recomana agafar Marquès de l’Argentera, passeig de Picasso, Lluís Companys i ronda de Sant Pere per arribar a Urquinaona (les línies de bus 47, V-15 i V-17 faran aquest recorregut durant la reforma).

Aquesta és, de fet l’alternativa a la qual hauran de recórrer tots els vehicles aliens al barri una vegada estigui acabada tota la transformació, ja que, com passa a la Rambla per als que volen pujar, una càmera fotografiarà les matrícules i sancionarà els que no siguin residents o no tinguin vinculació amb algun operador econòmic de l’entorn.

L’altra possibilitat que assenyala l’ajuntament, per molt llunyana que sembli, és anar per Urgell després de recórrer passeig de Colom, Paral·lel i ronda de Sant Pau. La Rambla es mantindrà com queda, així que està descartada com a corredor de pas per anar del front marítim a l’Eixample a través de la plaça de Catalunya.

50.000 vehicles diaris

Segons xifres de l’ajuntament, la Via Laietana, una artèria amb l’amplada d’un carrer de l’Eixample (uns 20 metres) però amb doble sentit de circulació, la travessen diàriament uns 50.000 vehicles, 28.700 de baixada i 18.700 de pujada. En direcció cap al mar, ja que es manté el vial per al vehicle privat totalment operatiu, el consistori espera que la xifra es mantingui.

El repte està en la pujada i en com aquests automòbils i motos que van de mar a muntanya reaccionaran davant la nova i restrictiva configuració en sentit Collserola: ¿podrà absorbir l’eix Argentera-Picasso (sumat al semàfor amb un sol carril que dona accés a Lluís Companys) tal densitat de circulació? No tindran aquest problema, òbviament, els ciclistes, que tindran a la seva mercè el carril de pujada i s’evitaran el que han fet fins ara, és a dir, utilitzar com a carril bici el de bus o el raquític espai groc d’urbanisme tàctic.

Sense terrasses

En la nova Via Laietana no està previst instal·lar-hi cap terrassa, segons ha recordat el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa. No és que l’avinguda tingui una oferta gastronòmica molt àmplia, però en cas que el nou disseny cridi l’atenció del sector (i sempre que el pla d’usos del districte permeti que hi hagi més bars i restaurants), la idea és que no s’instal·li ni un sol vetllador.

Ni ara ni més endavant. La decisió s’ha pres arran d’un procés participatiu en el qual els actors implicats van coincidir en la necessitat que el passejant tingui el màxim d’espai disponible, sense haver d’esquivar obstacles.

Notícies relacionades

A la Via Laietana es troba la seu de Foment del Treball, entitat que fa una setmana va declarar que la pacificació de carrers suposa una ruïna per al comerç i la restauració. Davant la pregunta sobre com pot afectar la transformació d’aquesta artèria al teixit econòmic de l’entorn, la tinenta d’alcaldessa d’Urbanisme, Janet Sanz, va assegurar dimarts, durant la presentació de les obres que la nova configuració del carrer, que la resposta als dubtes sobre l’urbanisme que defensa el govern de Colau s’obté «amb un passeig per la superilla de Sant Antoni».

«La realitat parla per si sola. Totes les actuacions en les quals s’ha donat prioritat al vianant acaben millorant el comerç i l’activitat econòmica de la zona». Amb un punt de sorna, la regidora dels comuns ha assegurat que el projecte pensat per a aquesta artèria fins i tot «beneficiarà Foment, ja que podran disfrutar de més llocs d’estada, respiraran un aire més net i treballaran amb menys soroll».