L’Eixample: l’abans i el després dels nous eixos verds de Barcelona

Les obres comencen al juny i la previsió és acabar en vuit mesos. Cal veure, i això pel que sembla s’explicarà en una altra convocatòria amb els mitjans, quins talls de trànsit o afectacions diverses tindran aquestes tasques. Una vegada acabat, per cert, oblideu-vos de cap inauguració, ja que l’estrena coincidirà amb les eleccions municipals del maig del 2023, època, la d’abans de votar, en què el govern de torn històricament sempre ha intentat tenir llestos projectes que fan campanya per si sols.

El pressupost total d’aquesta primera intervenció és de 52,7 milions d’euros. S’intervindrà en quatre eixos, que generaran quatre noves places que no tindran continuïtat per al trànsit, excepte que es vagi en bici. En cada una d’aquestes interseccions, els vehicles seran expulsats a dreta o esquerra, per tant, a la pràctica, es convertiran en carrers que només tindran sentit per a veïns, comerciants i restauradors. Com passa amb la reforma de Via Laietana, també aquí la incògnita és veure com es comporta la mobilitat privada davant la humanització d’aquests quatre carrers. L’escenari és una mica inquietant, ja que l’Eixample és encara una autopista metropolitana travessada per prop de 350.000 vehicles diaris, més que en les dues rondes que circumval·len la ciutat.

Sobre aquesta qüestió, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha seguit el manual i ha brandit la llista d’intervencions pendents en matèria de mobilitat col·lectiva. Ha esmentat la connexió del tramvia per la Diagonal i les millores a Rodalies, i hi podria haver afegit els carrils bus a les artèries d’entrada a la gran ciutat o els aparcaments ‘park&ride’ a les estacions de tren. «Quan acabem el 2030 (any en què està previst que estiguin executats els 21 eixos planejats), hem d’intentar que la gent que ara ve de la regió metropolitana amb cotxe, perquè és el més còmode, ho faci en transport públic». Aquest serà, sens dubte, un dels aspectes que l’oposició més explotarà per qüestionar el projecte d’eixos verds dels comuns, un projecte que, segons ha sostingut Colau, ja no té fre.

El PSC, soci de govern dels comuns, ha mostrat certa estupefacció davant la presentació, ja que, a la seva manera de veure, i citant un portaveu dels socialistes, «encara s’estaven negociant alguns detalls» i no donaven el projecte per tancat. De fet, a la roda de premsa del novembre del 2020, quan es van exhibir les primeres imatges d’un Consell de Cent molt semblant al que avui és l’entorn del mercat de Sant Antoni, la regidora socialista Laia Bonet va estar-hi present. En la cita d’aquest dijous només hi havia representants de Barcelona en Comú, liderats per l’alcaldessa.

Tres són els punts que el PSC considera no resolts: l’eliminació de les parades del Bicing, que fonts municipals assenyalen que s’instal·laran en zones pròximes, a uns 80 metres de l’eix verd; la reserva no garantida de places d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda, i la impossibilitat que els veïns puguin travessar de manera lineal tot el carrer i hagin de serpentejar per arribar a casa seva.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

A més del trànsit, el manteniment és un altre dels principals desafiaments del projecte. L’Eixample, amb menys de dos metres quadrats de verd per habitant (els escocells compten com a zona verda...), començarà a complir, a la seva manera, el que Cerdà anomenava ruralització de l’espai urbà. Sanz ha promès que la nova contracta de neteja, que es posa a treballar en les pròximes setmanes, ja inclou una «presència més quotidiana» dels serveis de neteja. Ha demanat, de passada, «corresponsabilitat» ciutadana, o el que és el mateix, que no siguem tan porcs.

El detall dels primers eixos deixa un Eixample molt diferent del que coneixem: 440 arbres més, quatre noves grans places (2.000 m2 cada una) i 31 més petites, gairebé sis hectàrees recuperades per al vianant, desaparició de l’asfalt (se substitueix per ‘panot’ i granit), velocitat limitada a 10 km/h i una il·luminació a escala més humana. Tot, diu el consistori, amb l’objectiu que el 2030, quan estigui tot acabat, els veïns del districte tinguin una zona humanitzada a menys de 200 metres del seu portal.