Declaració confirmada

Les subvencions denunciades de Colau: 1,2 milions en vuit anys

L’Observatori DESC, la PAH, Enginyers sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica dediquen els recursos a atendre i assessorar la ciutadania, elaborar dades i redactar normatives
Els pagaments s’han fet en quatre convenis, de forma extraordinària fins el 2020, quan van passar a constar als pressupostos després de reclamar-ho un informe de fiscalització

JORDI OTIX

Ada Colau haurà d’anar a declarar, segons ha confirmat el jutge aquest dijous, el 4 de març per una querella presentada arran de la concessió de subvencions a l’Observatori DESC, on ella va treballar, de les quals es beneficien Enginyers sense Fronteres (ESF), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser portaveu i cap visible, i on es va forjar una trajectòria que li va servir per arribar a la política i a l’alcaldia de Barcelona.

Acudirà al jutjat com a investigada pels presumptes delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides. La concreció i naturalesa de les ajudes denunciades ha quedat en un relatiu segon pla en el context del soroll que sol acompanyar els debats, especialment a les xarxes socials, entre els detractors i els partidaris de l’alcaldessa, una figura que tendeix a generar polarització. Però aquesta concreció existeix. Es coneix quants diners suposen aquestes subvencions, el sistema pel qual s’atorguen i les activitats que financen.

La quantitat

No és fàcil determinar en la querella quina és la quantitat que segons l’entitat que ha denunciat Colau, l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, està sota sospita. A la part inicial del text de la denúncia, el resum del cas s’inicia així: «En els exercicis 2019 i 2020, el consistori municipal, ha atorgat subvencions per import aproximat de 80 milions, de forma presumptament arbitrària i discrecional [...] amb l’únic objectiu presumptament de finançar les activitats i el funcionament d’entitats com DESC, PAH, ESF, Aliança contra la Pobresa Energètica, etc.». Però aquesta quantitat depassa el total que sumen totes les subvencions municipals d’aquells anys: 67,2 milions el 2019 i 76,9 el 2020.

Segons les dades que aporten fonts municipals, les subvencions denunciades sumen 1.225.459 euros en quatre convenis entre 2014 i 2022. De fet, la querella qüestiona les subvencions del període 2014-2021, fins a la meitat del conveni vigent.

DESC és l’entitat titular de les subvencions mitjançant convenis que preveuen la participació de les altres entitats citades. Al primer conveni, firmat amb Xavier Trias com a alcalde per al període 2014-16, la quantitat fixada eren 240.000 euros, 120.000 per any, però només incloïa la PAH. ESF i l’APE s’hi van incorporar a partir del segon conveni, el de 2016-18, ja amb Colau al capdavant del consistori. Aquest afegit, diuen les mateixes fonts, explica que el pressupost pugés a 336.259 euros, 168.129,5 anuals.

Al conveni del 2018 al 2020, la suma va ser de 324.600 euros, la mateixa que en el vigent, del 2020 al 2022, 162.300 euros anuals. Des d’aquest últim conveni, la subvenció és nominativa, és a dir, figura als pressupostos de l’ajuntament. Anteriorment, era subvenció directa, és a dir, amb caràcter extraordinari, una cosa que tenia sentit la primera vegada que es va entregar, però que una vegada convertida en estable el perd. Un informe de fiscalització va advertir d’aquest fet i quan a l’estiu fiscalia va arxivar una denúncia similar a l’actual, va remarcar aquesta irregularitat tot i que no la va considerar delicte, com ha remarcat aquests dies el govern municipal.

Les activitats

Sobre a què es dediquen els recursos fixats al conveni, les fonts municipals relaten que hi ha tres «àmbits d’activitat». El primer és l’«empoderament» d’afectats per situacions vinculades a la vivenda i, a partir del segon conveni, de qüestions relacionades amb els subministraments energètics. Per exemple, les assemblees de la PAH, l’assessorament a persones que han sigut desnonades o que estan en procés de ser-ho, la negociació amb entitats bancàries o empreses subministradores.

El segon àmbit d’actuació és la «visibilització» de les situacions vinculades amb la vivenda i l’energia mitjançant l’elaboració de dades sobre desnonaments i problemes de subministraments. El tercer àmbit d’actuació és el de la «incidència política»: la participació en l’elaboració i el tràmit de normatives, propostes d’ILP, redacció de lleis vinculades amb la vivenda o l’energia, formació de professionals sobre aquests temes.

El conveni serveix per finançar part del salari de cinc persones: una que assumeix la coordinació d’equip i altres tasques; un tècnic en vivenda; un tècnic en energia; un jurista, i una persona que es dedica a la comunicació. Entre d’altres, han percebut nòmines de DESC l’actual portaveu de la PAH, Lucía Delgado, com abans el seu antecessor, Carlos Macías, i abans, des del 2014 fins que va deixar el càrrec per presentar-se a les municipals, la mateixa Colau. Però no han percebut aquestes nòmines per la seva condició de portaveus de l’entitat, una activitat no remunerada ni inclosa al conveni, sinó per tasques fetes a DESC. De fet, la PAH ha tingut altres portaveus que no han tingut salari de l’Observatori perquè no hi han treballat.

Tres tipus de subvencions

Hi ha tres tipus de subvencions. En primer lloc, les de concurrència, en què es preveu un concurs. Si és concurrència competitiva, un o més aspirants aconsegueixen les subvencions per acreditar més bons requisits que d’altres. Si és no competitiva, la reben tots el que acreditin les condicions exigides.

Notícies relacionades

El segon tipus és el nominatiu: no hi ha concurs però les subvencions apareixen esmentades als pressupostos, amb la transparència que això suposa. El tercer són les directes, extraordinàries, com van ser els tres primers convenis esmentats.

Segons les mateixes fonts municipals, sigui quin sigui el tipus de subvenció, perquè siguin concedides han de comptar amb un informe tècnic, un de jurídic, un dels gerents i un d’intervenció. I cada entitat receptora ha d’elaborar una justificació per saber a què ha dedicat els recursos de forma anual: tot i que el conveni sigui bianual, si un exercici registra cap dubte o irregularitat, no es cobra el següent fins que es resolgui. De fet, DESC va cobrar tard un any per l’existència d’un d’aquests dubtes, que es va resoldre favorablement.