Obre el Bagdad després de la covid: «Era un estudiant tímid de Química i va resultar que tirava fletxes amb el penis»

¿Pensava que no hauria de tancar tant temps? El Bagdad està tancat des del 13 de març del 2020. Pensàvem que era per a 15 dies. Va arribar el confinament. Després que l’oci nocturn no podia obrir. Després que al setembre. Després van deixar obrir uns dies al juliol però amb les restriccions que hi havia no vaig obrir. L’octubre passat, igual, tampoc vaig obrir.

¿I ara reobre amb quines restriccions? L’ús de mascareta és obligatori per als clients i el personal. Els actors es fan tests prèviament.

¿Quan va començar la història del Bagdad? El 1975. No havíem fet mai ni un mes de vacances. Aquí només tanquem la nit de Nadal, el dia de Nadal, Cap d’Any i l’1 de gener. Al principi, també el Dijous i Divendres Sant. Obrim de dilluns a diumenge. Primer no fèiem porno, sinó striptease. Vam obrir un mes després que morís Franco. Al cap de dos mesos el meu marit em va dir que anéssim a Hamburg a veure locals on feien porno. Ens va impressionar. Ell era un visionari comercial, va veure que hi hauria un canvi i ens vam portar alguna cosa del que vam veure allà. Porno importat d’Alemanya. Les cues per veure’l eren llarguíssimes.

¿Havien de demanar permisos especials? Havíem d’escriure al Ministeri de Cultura per explicar l’argument de cada número: es tracta de la representació d’un xeic àrab davant el qual una ballarina es treu la roba i després acaben fent sexe en viu real, no simulat. Aquest afegitó final t’obligaven a posar-lo. I el ministeri hi posava el segell.

A Linkedin posa que és vostè l’executiva del Bagdad. Jo visc a Salou i tinc personal qualificat aquí. Quan és necessari hi estic tot el dia, i d’altres, no ho és. En soc la directora, l’executiva, la propietària, l’administrativa.

El Bagdad ha sigut durant anys el lloc al qual es portava el famós que visitava Barcelona. I continua passant, però ningú se n’assabenta.

El cas més conegut és el Magic Jonhson. Ho van treure perquè van comentar que havia agafat la sida al Bagdad. Va ser un mite. ¿Com volen que vingui Magic Johnson a quedar-se en pilotes aquí davant de la gent? Ja ens hauria agradat.

Aquella Barcelona amb què va créixer el Bagdad és la que es va transformar per als Jocs Olímpics del 1992. Una Barcelona envejada per tot el món, tothom la visitava. Una Barcelona que cal recuperar.

¿Veu malament la ciutat? Em fa molta pena com veig Barcelona. M’agradaria retrocedir ja no et dic ni 10 ni 15 anys, però quatre o cinc anys enrere Barcelona era molt bonica i m’agradaria que tornés a ser-ho. Ara és diferent. Cal cuidar-la més, cuidar més els negocis. Entre la pandèmia i el que va passar políticament, que cremaven tants contenidors, la gent va agafar aprensió de venir.

¿En culpa l’independentisme, Colau? Els dos una mica. Barcelona és un còmput de coses, cal promocionar-ho tot. Ajudar els empresaris en lloc de destrossar-los. S’hauria de cuidar molt el turisme de luxe i evitar el de borratxera. Permetre fer hotels de cinc estrelles, que vinguin creuers, genera beneficis per a tots. Però aeroport, no; Hard Rock Cafè, no; hotels de cinc estrelles, no.

No és vostè votant d’Ada Colau. ¿La convidaria a un espectacle? No entenc de política. Sí que la convidaria, per què no.

¿El Bagdad era més feliç amb Pujol i Maragall? El Bagdad és feliç sempre, donem felicitat.

¿Ha canviat el perfil de la gent que ve? Ha canviat. Fa 40 anys sortíem del franquisme, no es podia veure ni un mugró. Venien a veure un escàndol. Avui venen moltes parelles que participen en l’espectacle. Ve una parella i surt la dona amb un actor a fer sexe en directe. Abans costava molt veure això. Ara passa cada nit.

M’han demanat que li pregunti per un que aixecava una bombona de butà amb el penis. Tigerman. Uau. Va ser una revolució en l’espectacle. Era un noi que estudiava Química a la universitat. Teníem el número del faquir Kumar, que aixecava una campana de 30 quilos amb el penis, la gent la tocava amb una corda, dong, i arrossegava un carro amb quatre o cinc persones a sobre. Durant el número, una veu en ‘off’ deia: «Si algú del públic s’atreveix a emular el que ha fet el famós faquir Kumar, li donem un milió de pessetes». Un dia em criden: «Baixa, Juani, un paio ha aixecat la mà i vol sortir a fer el que fa el Kumar». Hi havia el risc que es dessagnés pel milió de pessetes. Baixo i li dic: «Ara, no, queda’t a la segona sessió i ens ho fas». Em va dir que feia temps que assajava a casa amb garrafes d’aigua plenes. Era un noi tímid, capcot, que parlava amb por. Va sortir a la pista, es va posar música de tambors. Li vam dir que quan Kumar se n’anés de vacances podia actuar ell. Després va resultar que disparava fletxes amb el penis, i allà es posava un petard per acabar el xou. Es penjava del sostre amb una corda i, suspès, sostenia una bombona de butà agafada del penis. Un dia el vaig veure entrar amb una biga com Jesucrist portant la creu. ¿On vas? A entrenar-ne. En un dels seus entrenaments es va fer mal i el vam portar a urgències i va sortir un doctor. I va dir que a ell no li tocava el penis cap home.

¿El que es fa al Bagdad és sexe o acrobàcia? És sexe. Sexe bonic. Sexe porno amb cossos bonics, amb estil. Sempre he preferit el bon gust al porno dur: el que vulgui porno dur el pot trobar en pel·lícules, a internet.

¿És partidària del porno que fuig de les actituds agressives amb la dona? Jo el porno que deixa la dona com agredida, que et dono un cop o t’escupo, no el vull. Al Bagdad, això no. Anals, per exemple: no fa falta. Aquí no es fan.

¿Veu el risc, denunciat sovint, que els menors es formin partint del porno com a base per a la seva vida sexual? A segons quina edat s’hauria de fer alguna cosa per explicar-los que el sexe no és només el que es veu al porno.

¿Quant personal té? Uns 25 actors, més noies que nois, i 10 o 12 persones amb altres funcions. Han estat en erto aquest temps, cobrant el 70%, el que donava el SEPE. I els crèdits ICO ens han ajudat a aguantar.

¿El Bagdad ha sigut sempre rendible? Hem patit les crisis, com la del 2008, però ens hem mantingut. Ha sigut un negoci familiar, el portem el meu marit i jo. Va morir fa un any.

¿Com saber qui val per a això? La dels fitxatges soc jo. Són molts anys, l’experiència és un grau. Quan un noi té fusta, ho veus. Per la seva actitud, pel seu físic, per les seves mesures.

¿Es requereix un penis gran per treballar aquí? Gran o mitjà. Gran és el de Nacho Vidal, que no cap en un vas de cubata.

Vostè va descobrir Nacho Vidal. Ell es va presentar i jo vaig dir: “Aquest noi arribarà lluny”. Tenia moltes ganes, bon cos, bon físic, li agradava molt el sexe. Som molt amics.

¿Què és un penis mitjà? No vull molestar. Potser un de 15 a 18 centímetres. Aquí ve gent sense complexos, clients que surten a la pista i ni se la troben.

Sense dir els sous, ¿paga bé als seus actors? Per descomptat.

¡Digui’ns els sous! (Riu) Cada un té un caixet. Com al Barça.

En aquests 23 mesos de tancament, ¿ha mantingut l’oferta de porno ‘online’? Tinc les ‘webcam’. Han treballat més que mai, perquè els clients eren a casa. I ara vull fer el metavers, una realitat augmentada, en 3D, totes les empreses importants hi estan treballant. És realitat virtual, pots construir una megaciutat eròtica en què hi hagi contacte interactiu amb les actrius. Estem preparant el nostre projecte amb una empresa puntera.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

¿Que Barcelona estigui bé o malament ho nota el Bagdad o sempre omple? Es nota. Ara que comença el Mobile World Congress omplim al màxim, tenim bons clients que gasten diners, que conviden les actrius a xampany perquè han tancat un bon negoci. I quan hi ha fórmula 1, el Saló de l’Automòbil. Tot això ens repercuteix. Com quan hi ha futbol: un Barça-Madrid.

¿Què diria als que creuen que el Bagdad és sòrdid? Sòrdida, la seva ment. Hi ha molta gent hipòcrita.