Així seran els nous vagons del metro de Barcelona

Una visita d’obra d’aquesta magnitud és sens dubte un altre símptoma de la recuperació de certa normalitat. La presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Laia Bonet, ha comandat la comitiva que a primera hora de dilluns ha partit cap aquests enormes hangars que són un Lego gegant de construcció de vagons en set minucioses fases. Acompanyava la també regidora de Mobilitat el president i conseller delegat del Grup Alstom a Espanya i Portugal, Leopoldo Maestu, que ha explicat que la comanda de l’empresa pública de transports ha sigut «un salt en els dissenys de metro», ja que els requeriments de TMB «han permès fer un salt qualitatiu en la fabricació». Quant a tecnologia i, sobretot, en el que fa referència a l’accessibilitat de les persones amb algun tipus de discapacitat.

Al costat de l’ONCE

Barcelona ja és una de les ciutats amb el metro més accessible d’Europa (prop de 95% de les estacions ho són) i ara, assenyalen fonts de la firma, es fa un pas més enllà adaptant el vagó perquè tots els viatgers puguin desplaçar-se amb comoditat. La Fundació ONCE, de fet, ha col·laborat amb TMB perquè cap col·lectiu quedi fora del suburbà. Les portes i els passadissos seran més amplis, els quatre espais per a persones amb mobilitat reduïda estaran sensoritzats i les seves portes més pròximes tindran obertura automàtica en totes les parades. Els nous vagons també inclouen videovigilància en temps real, punts de recàrrega USB (ara només estan disponibles a l’L-2) i pantalles que permetran aportar més informació que la que s’ofereix ara, com a informació sobre la localització dels ascensors de la següent estació.

Els 50 nous trens començaran a circular al juny i el desplegament es realitzarà per fases, amb dues unitats per mes, un per a l’L-3 i un altre per a l’L-1. A l’estiu del 2023, un any abans del centenari de la inauguració de la primera línia de metro a Barcelona, haurien d’estar tots circulant. Al marge de la tecnologia i l’accessibilitat, la retirada de les velles sèries 2.000, 3.000 i 4.000 (els nous són els 7.000 i 8.000) permetrà eliminar la presència d’amiant al material mòbil de la xarxa de metro. I també, ha destacat Bonet, hi ha bones notícies per al medi ambient, ja que aquesta inversió de 318,85 milions d’euros reduirà 17.000 tones de CO₂, gràcies a la seva menor necessitat de manteniment, a un estalvi de 6% del consum energètic i a la recuperació de l’energia que generin els mateixos trens.

Alstom va guanyar el concurs públic el juliol del 2019. La comanda inicial era de 42 trens per un import de 268 milions d’euros, però segons assenyala un portaveu de TMB, el mateix contracte permetia ampliar la comanda en un 20%. D’aquí surten aquests vuit nous trens –l’ampliació es va firmar el desembre del 2020– per arribar als 50 que sortiran d’aquesta enorme fàbrica situada a Santa Perpètua de Mogoda. Els 42 inicials es destinaven a la retirada de les sèries 3.000 i 4.000 i els vuit restants permeten jubilar les sèries 2.000 i deixar-ne dos més ampliar la flota de l’L-3.

¿Sense maquinista...?

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El mig centenar de trens encarregats a Alstom també arribaran amb importants canvis a la cabina, que, segons explica un portaveu de TMB, es va dissenyar al costat dels sindicats de l’empresa de metro perquè van ser el més pràctics, còmodes i eficients possible. A preguntes dels periodistes, el director del suburbà, Òscar Playá, ha explicat que les locomotores que estan en fabricació incorporen la tecnologia que permetria que funcionessin sense maquinistes. «Però això és una cosa –s’ha afanyat a aclarir– que ara no està en cartera». I si ho estigués, amb el Mobile World Congress a la vista, no seria un bon moment d’anunciar-ho.

Tot això succeeix en un moment de franca i progressiva recuperació de l’ús del transport públic després de gairebé dos anys de certes penúries que han anat de més a menys. El 2020 es va tancar amb una pèrdua del 50% del passatge, mentre que el 2021 va acabar amb un creixement del 27,6%, però al 68% de l’operativitat del 2019, quan es va batre el rècord de validacions amb 627,3 milions de viatges. A llarg termini, TMB treballa amb l’objectiu que el 2025, el 65% dels desplaçaments per la ciutat es realitzin en transport públic, un 10% més que abans de la pandèmia.