Perejaume crea per al Col·legi d’Arquitectes un Llibre d’Or que és entorn, paisatge i naturalesa

Hi ha hagut rúbrica i text a sis mans. A llapis, per descomptat. No en va els autors d’espais tan emblemàtics com Les Cols reivindiquen l’humil instrument «com a eina de treball» davant l’ordinador. També han descartat utilitzar un bolígraf o un retolador. «No tenen la mateixa màgia. El llapis té la qualitat de traspassar l’essència de cada un. Cadascun de nosaltres ho pressiona de manera diferent i les textures resultants no són iguals». Paraula de Ramon Vilalta. Coses de principis i d’essències. Conceptes, tots dos, que són una constant en el treball dels quatre protagonistes d’avui, i conceptes que han sobrevolat tot l’acte. I conceptes, també, presents en l’obra d’art creada per Perejaume. Entorn, paisatge i naturalesa en forma de llibre.

Cobertes de suro

Notícies relacionades

El Col·legi d’Arquitectes obre les portes a la gent amb un espai cultural

L'oval de l'art català

L’artista de Sant Pol ha convertit el volum en muntanya. I ho ha fet atorgant-li unes cobertes de suro. «Un material que és un tros de territori capaç de dibuixar el mateix paisatge però amb un canvi d’escala». Per fer-ho comprensible, Perejaume recorre a l’art de fer pessebres: amb un tros de suro es representa una serralada. «Això el converteix com a arbre en una màquina figurativa preciosa. T’ho imagines en un lloc qualsevol, i fa la sensació que sembla que allò que veu des de la copa, tots els horitzons, els reprodueix». El resultat ha sigut un Llibre d’Or que ell ha rebatejat (discretament i al llom de la caixa que el custodia) com ‘Llibre Muntanyós’. 

Que volia donar-li una «pell botànica», Perejaume ho va tenir clar des que va rebre l’encàrrec i va veure el volum predecessor, aquest amb coberta amb autoria d’Antoni Tàpies. A l’artista matèric li fascinava el suro; i l’artista tel·lúric l’utilitza constantment. La petició li va arribar en un acte prepandèmic per homenatjar un altre creador amb els sentits posats en la naturalesa i amb volença pel genuí i artesanal: Josep Maria Jujol (1879-1949). I no ho va dubtar. Se li va encomanar el COAC quan buscava un creador català que pogués succeir Tàpies. Tampoc va vacil·lar l’associació a demanar als arquitectes catalans més locals –les seves arrels a Olot són l’ADN del seu treball– alhora que més internacionals –allà hi ha el Pritzker– que inauguraran el llibre. No va ser premeditat, però allà hi havia aquest matí quatre dels creadors amb més afany per la recerca de les coses essencials. El que ha hem dit: entorn, paisatge i naturalesa.