La retallada de radars a Barcelona indigna familiars de víctimes d’accidents de trànsit

N’hi ha prou amb llegir la primera línia: «La velocitat mata, ho diu la física, com més velocitat, més gran és l’impacte en cas de sinistre i les lesions són més greus. Per tant, les mesures que ajudin a reduir la velocitat salven vides». L’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT) ha compartit aquest dimecres a través d’un comunicat la seva decepció davant la intenció de l’Ajuntament de Barcelona de guillotinar el seu propi pla de desplegament de radars a l’interior de la ciutat. N’havien de ser 48 (presentats fa un any) però finalment en seran només 21: quatre de tram, 12 en entorns escolars i cinc en punts concrets en els quals es corre massa. Aquests últims havien de ser 32, però es començarà amb uns quants per a, més endavant i si es considera necessari, anar ampliant.

PAT considera que amb aquesta decisió es llança «un missatge de comprensió i complicitat cap als infractors», i recorda que la població no ha de témer res si es condueix seguint les normes de circulació. «Aquesta canvi de criteri costarà vides i tragèdies a centenars de famílies, que hauran de patir pèrdues i sinistres amb conseqüències limitants per al seu futur a causa de fets evitables com són els sinistres de trànsit». Aquesta entitat, creada el 1968, recorda que en els anys previs a la covid la mitjana anual de lesionats era d’11.000, amb la qual cosa, sostenen, «no s’entén que es retallin mesures que busquen millorar la seguretat viària de totes les persones que es mouen per la ciutat.

El comunicat, que reclama recuperar el pla inicial de 48 controls de seguretat dins de Barcelona, compta amb el suport de Barcelona Camina, l’associació Promoció del Transport Públic i el Bicicleta Club de Catalunya. O el que és el mateix, el gruix d’entitats sense ànim de lucre que treballen per i per a la mobilitat sostenible i segura a la capital catalana. Per contra, el RACC va considerar excessiu el pla i va recomanar al consistori instal·lar els radars només en els entorns escolars i en túnels. L’automòbil club RACC creu que la proposta inicial es passava de frenada atesa la notable caiguda del nombre de víctimes i ferits greus en accident de trànsit durant l’última dècada (en la qual s’ha passat de 304 el 2010 a 178 el 2021).

Inversió en vida

Qui també ha expressat la seva indignació ha sigut la regidora de Mobilitat en el mandat anterior, Mercedes Vidal. A través del seu perfil de Twitter, a més de compartir el comunicat de PAT, l’exedila de Barcelona en Comú sosté: «A Barcelona el perill per a les persones continua sent el vehicle privat, que corre massa. Ho avalen totes les dades. Si sabem això, ¿per què es cancel·la aquesta inversió en vida i salut? Incomprensible el paper de l’Ajuntament de Barcelona».

A Barcelona el perill per les persones continua sent el vehicle privat, que corre massa. Ho avalen totes les dades.

Si sabem això, per què es cancel·la aquesta inversió en vida i salut? Incomprensible el paper de @bcn_ajuntament . Molt bona feina de de denúncia de l'@APAT_PAT. https://t.co/pPRXcjYlmt

— Mercedes Vidal (@mvidal80) 2 de marzo de 2022

Canvi de plans

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La regidora de Mobilitat, Laia Bonet, que va substituir en el càrrec la també socialista Rosa Alarcón el setembre de l’any passat, sembla anar en la línia de la contenció que suggereix el RACC, ja que en la seva revisió del full de ruta manté els que estaven previstos a prop d’escoles, els quatre de tram als túnels de Badal, Rovira, Ronda Litoral i Glòries més cinc més (n’estaven previstos 32) en punts concrets en els quals la velocitat excessiva és la causa de sinistres de trànsit. Són els següents: Aragó entre Urgell i Casanova, Gran Via amb Sant Roc (al costat de la plaça d’Espanya), Bonanova entre Anglí i Iradier en sentit Llobregat i dos a la Diagonal (Pius XII sentit Llobregat i Numància direcció Besòs). En el traspàs de poders a la cartera de Mobilitat, per cert, Alarcón va deixar constància a Twitter que havia cedit a Bonet el programa de controls de velocitat presentat el març del 2021. «¡Evidentment!», va dir, quan se li va preguntar per l’assumpte.

Evidemment! https://t.co/nD88OIIN8a

— Rosa Alarcon /❤️ (@rosaalarcon) 25 de septiembre de 2021

En el seu comunicat, PAT recorda com de diferent és un sinistre en funció de la velocitat del vehicle: «Segons la DGT, només un 5% dels atropellats a 30 quilòmetres per hora pateixen conseqüències fatals, un percentatge que ascendeix al 50% si puja a 50 km/h». L’associació Prevenció d’Accidents de Trànsit posa com a exemple el balanç de sinistralitat del 2021, que va ser presentat el mateix dia en què Bonet va redibuixar el full de ruta municipal en matèria de radars. Segons els seus càlculs, el 87% dels ferits greus o morts es van produir «en el context urbà d’ús de cotxe i motocicleta». Una xifra, consideren, que és «intolerable i que no permet treure del focus d’atenció la utilització d’aquest tipus de vehicles a la ciutat».