Colau nega davant el jutge que influís en les subvencions a entitats afins

Ada Colau ha rebutjat aquest divendres davant el jutge que influís en la concessió de subvencions a entitats a les quals anteriorment havia estat vinculada i que el mecanisme que es va utilitzar, que va ser modificat el 2020, era el mecanisme habitual que des de feia anys feia servir el consistori. L’alcaldessa de Barcelona ha precisat que algunes de les ajudes públiques ara sota sospita venien heretades de l’anterior govern municipal del convergent Xavier Trias. Fonts de la fiscalia han apuntat que, segons la seva opinió, el 99,9% dels fets relatats en la querella presentada per la desconeguda Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica són idèntics als relatats en la denúncia per Advocats Catalans per la Constitució, cas que va ser arxivat al juliol del 2021 pel ministeri públic al només trobar-se irregularitats administratives, però no delicte.

L’alcaldessa ha declarat davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona com a imputada pels presumptes delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides. L’alcaldessa de Barcelona va entrar a la Ciutat de la Justícia uns minuts abans de l’hora fixada però per la porta de l’avinguda del Carrilet, a la part que dona a l’Hospitalet, i va plantar un grup de ciutadans que es van congregar a l’accés principal de la Gran Via per donar-li el seu recolzament. Aquest col·lectiu es va veure cara a cara amb simpatitzants de Vox, però la trobada no va passar d’alguna altra discussió verbal. Això sí, un dirigent del partit ultra va aprofitar per reclamar la dimissió de l’alcaldessa.

L’origen és una querella presentada per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica arran de la concessió de subvencions a l’Observatori DESC, on ella va treballar, de les quals es van beneficiar Enginyers sense Fronteres (ESF), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser portaveu i cap visible, i on es va llaurar una trajectòria a partir de la qual va arribar a la política i a l’alcaldia de Barcelona. En el seu interrogatori, que ha durat al voltant d’una hora, l’alcaldessa ha estat assistida pels advocats Olga Tubau i Àlex Solà. Colau s’ha acollit al seu dret a no respondre a l’acusació popular i, en canvi, sí que ha contestat a la fiscalia i als seus advocats. El jutge no ha efectuat preguntes. «He estat molt tranquil·la», ha explicat l’alcaldessa al sortir de la sala on s’ha celebrat la diligència judicial.

Fonts jurídiques han assegurat que Colau ha explicat que en el pressupost del 2020, després de les recomanacions de la intervenció municipal, es va modificar el sistema per a l’adjudicació de les subvencions de forma directa. En aquest sentit, les fonts consultades han explicat que hi ha dues maneres de concedir aquest tipus d’ajudes: una mitjançant concurs públic i una altra de forma directa i excepcional per l’interès social i econòmic. En aquest últim mètode hi ha dos models diferents: el directe a una entitat o el que ja està previst en els pressupostos. A partir del 2020, totes aquestes subvencions es tramiten de forma nominativa a través dels pressupostos.

Un altre dels punts en discussió és si l’alcaldessa s’hauria d’haver abstingut en la concessió per part de l’Ajuntament de Barcelona d’ajudes a aquestes entitats afins. Colau ha deixat clar davant el jutge que ella no participava en la tramitació dels expedients (se n’encarrega l’àrea social) i que tampoc va donar instruccions sobre les quantitats a percebre per aquestes associacions. És la comissió de govern del consistori qui dona el vistiplau a aquestes ajudes després de comprovar que els informes previs són favorables. En les reunions d’aquest òrgan es revisen de 50 a 100 propostes. Fonts de la defensa han remarcat que l’abstenció de l’alcaldessa no hauria modificat la votació final, ja que no se substitueix per cap altra persona. L’alcaldessa no se’n va excloure perquè, al seu entendre, «no tenia cap interès personal» en aquestes subvencions. La fiscalia afirma que segons la doctrina del Tribunal Suprem no es considera delicte de prevaricació si no es compleix el deure d’abstenció d’un càrrec públic. La dirigent dels comuns

La quantitat

No és fàcil determinar en la querella quina és la quantitat que segons l’entitat denunciant està sota sospita. A la part inicial del text de la denúncia, el resum del cas s’inicia així: «Als exercicis 2019 i 2020, el consistori municipal ha atorgat subvencions per import aproximat de 80 milions, de forma presumptament arbitrària i discrecional, [...] amb l’únic objectiu presumptament de finançar les activitats i el funcionament d’entitats com DESC, PAH, ESF, Aliança contra la Pobresa Energètica, etc.». Però aquesta quantitat depassa el total que sumen totes les subvencions municipals d’aquells anys: 67,2 milions el 2019 i 76,9 el 2020.

1,2 milions

Segons les dades que aporten fonts municipals, les subvencions denunciades sumen 1.225.459 euros en quatre convenis entre 2014 i 2022. De fet, la querella qüestiona les subvencions del període 2014-2021, fins a la meitat del conveni vigent. El primer va ser firmat amb Xavier Trias com a alcalde i els tres següents ja en temps d’Ada Colau. Ascendeixen a 240.000 euros per al període 2014-16; a 336.259 euros en el de 2016-18, i a 324.600 euros tant de 2018 a 2020 com de 2020 a 2022.

En els tres primers convenis la subvenció era directa, és a dir, amb caràcter extraordinari, una cosa que tenia sentit la primera vegada que es va entregar, però que una vegada convertida en estable el perd. Un informe de fiscalització va advertir d’aquest fet i quan a l’estiu la fiscalia va arxivar una denúncia similar a l’actual, va remarcar aquesta irregularitat, tot i que no la va considerar delicte, com ha destacat aquests dies el govern municipal. El quart s’ha fet de forma nominativa: la subvenció figura en els pressupostos. No hi ha hagut concurs.

Les activitats

Sobre a què es dediquen els recursos fixats al conveni, les fonts municipals relaten que hi ha tres «àmbits d’activitat». El primer és l’«empoderament» d’afectats per situacions vinculades a la vivenda i, a partir del segon conveni, de qüestions relacionades amb els subministraments energètics. Per exemple, les assemblees de la PAH, l’assessorament a persones que han sigut desnonades o que ho seran, la negociació amb entitats bancàries o empreses subministradores.

El segon àmbit d’actuació és la «visibilització» de les situacions vinculades amb la vivenda i l’energia mitjançant l’elaboració de dades sobre desnonaments i problemes de subministraments. El tercer àmbit d’actuació és el de la «incidència política»: la participació en l’elaboració i el tràmit de normatives, propostes d’ILP, redacció de lleis vinculades amb la vivenda o l’energia, formació de professionals sobre aquests temes.

10 causes arxivades

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Colau va demanar sense èxit l’arxivament de la causa i no anar a declarar. La seva defensa argumenta que les subvencions ja van ser analitzades per una altra denúncia que va acabar arxivada, que no és ella qui atorga directament les quantitats.

Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania, afirma que l’alcaldessa anirà a declarar amb tota tranquil·litat i confiant que «tot quedarà en res com la resta de casos», en al·lusió a unes 10 causes més contra l’alcaldessa que van ser arxivades. Serra destaca que l’ajuntament ha aportat informació sobre l’assumpte que demostra que Colau té una participació «gairebé inexistent» en les decisions que determinen la concessió de les subvencions. Serra al·ludeix a la denúncia «idèntica» que va ser arxivada el juliol passat i aprecia «un abús» del dret en les ofensives jurídiques contra l’alcaldessa per part d’«interessos immobiliaris i de ‘lobbies’ vinculats amb la gestió de l’aigua».