Barcelona, 2.115 pisos públics en obres o en tràmit estaran disponibles el 2024

Un punt dolç d’un camí que va començar fent més pujada: durant el primer mandat el Govern d’Ada Colau va acabar 834 pisos que majoritàriament havien sigut projectats durant el mandat previ, amb Xavier Trias com alcalde. També van ser adquirits i rehabilitats 566 pisos i 323 més, que estaven buits, es van destinar a lloguer.

Llavors, l’equip de Colau va argumentar que era inviable anar més ràpid, però l’alcaldessa va pagar amb les crítiques rebudes una promesa feta per Barcelona en Comú durant la campanya electoral del 2015 que no es va complir: que en el mandat 2015-2019 acabaria amb 8.000 pisos protegits més a la ciutat: 4.000 construïts i 4.000 comprats. L’oposició es va posar les botes amb aquest incompliment i el gerent de Vivenda, en el primer mandat i en aquest, Javier Burón, que va arribar després que es formulés la feliç promesa, va remarcar que fer vivenda pública implica tràmits que no són necessaris en la privada: «En nou anys es donen tres cicles de construcció de vivenda privada i només dos de vivenda pública, per la quantitat d’exigències legals afegides en el segon cas», deia el 2019.

Protecció permanent

Amb dades del març del 2022 la situació ha canviat molt. Les 31 promocions en curs acolliran vivendes amb algun tipus de protecció que no seran venudes, per combatre així un mal del passat del que totes les administracions, sense excepció, van ser responsables. La vivenda era adquirida a un preu inferior al mercat i passat un termini determinat la protecció desapareixia.

Això va beneficiar el sector privat, de vegades quan ja no necessitava recolzament institucional econòmic, perquè la seva situació havia millorat, però va impedir la creació d’un gran parc de vivenda pública, que en altres ciutats i altres països sí que són més significatius, cosa que permet no només oferir un pis a algú en situació de vulnerabilitat, sinó fins i tot incidir en el preu general del lloguer. Barcelona continua molt lluny d’arribar a aquest punt, però el parc haurà crescut considerablement en aquests anys.

Lloguer, dret de superfície

De les 2.115 vivendes en obres o a punt d’iniciar-se, 1.623, el 77%, seran de lloguer, o bé social (prop de 5 euros per metre quadrat), o bé assequible (entre 7 i 8 euros per metre quadrat), que és el que està en un punt mitjà entre el social i el de mercat (15 euros per metre quadrat).

301 vivendes, el 14%, es faran sota el règim del dret de superfície, una fórmula que consisteix que el nou titular adquireix el dret de viure a la vivenda durant 75 anys. No s’hi pot fer negoci, ni llogar-la ni vendre-la, tot i que sí que es pot deixar als hereus si aquests s’empadronen i hi viuen, tot i que només podran ocupar-la fins que es compleixin els 75 anys que van començar a comptar amb els pares. Passat aquest període, el consistori torna a tenir la casa

Un 2% del total, 37 vivendes, correspondran a covivenda: l’ajuntament cedeix una finca o un solar perquè una cooperativa hi construeixi. Els socis aporten una entrada i paguen una mensualitat. De la llista en curs, 154 pisos, el 7%, integren l’apartat d’afectats urbanístics: són per a veïns de zones afectades per transformacions urbanístiques. Per exemple, en el cas de les cases barates del Bon Pastor, les que es construiran per reemplaçar els blocs vells demolits.

Per barris

Per zones, els 2.115 pisos es reparteixen de la següent manera: 8 pisos a Ciutat Vella; dues promocions a l’Eixample amb 47 (la Nova Esquerra de l’Eixample) i 238 pisos (el Fort Pienc); dues a Sants-Montjuïc que en total són 180 pisos (la Marina del Prat Vermell); dues a Gràcia de 14 vivendes (Vallcarca i els Penitents) i 97 (la Salut); una a Horta-Guinardó amb 105 vivendes (la Clota); cinc promocions a Nou Barris, una amb 29 pisos (les Roquetes), dues de 78 (Torre Baró) i dues més amb 162 vivendes (la Trinitat Nova); nou promocions a Sant Andreu, cinc amb 244 pisos (el Bon Pastor), tres que són en total 278 (Sant Andreu) i una amb 139 (la Trinitat Vella), i nou més a Sant Martí, de les quals quatre pugen a 217 vivendes (el Besòs i el Maresme), dues comptaran amb 60 (el Parc i la Llacuna del Poblenou), dues més tindran 64 vivendes (la Verneda i la Pau) i n’hi haurà una amb 155 (Provençals del Poblenou).

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Segons dades del consistori, aquest gestiona a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) 10.800 vivendes, una xifra que no inclou les que no estan acabades. D’aquest total, 9.268 formen el parc públic municipal: 8.397 són de lloguer i 871, de dret de superfície. Respecte al 2015, els pisos comprats són 1.200 i els construïts i entregats, 1.000. Uns 700 de privats estan incorporats temporalment a la xarxa pública. El parc més les vivendes cedides, és a dir, les 10.800 citades, eren 7.538 a l’acabar el mandat de Trias i, per tant, l’augment des del 2015 és de més de 3.300 unitats.

Lucía Martín i la Generalitat

La regidora de Vivenda, Lucía Martín, recordava fa uns dies, a l’anunciar l’inici d’obres d’una promoció a les Glòries, la diferència del ritme de construcció de l’ajuntament i la Generalitat: l’Institut Municipal de l’Habitatge va licitar al 2021 60 milions en obres, l’Incasòl, de l’administració autonòmica, 23,4 milions i l’IMPSOL, de l’AMB, 24,1 milions.