Barcelona inicia les obres del tramvia de la Diagonal després de dues dècades de sarau polític

L’escena més famosa de Spiderman 3, i potser de tota la saga, és la de Peter Parker ballant pel carrer, rialler, sense que res li importi. Feliç. L’actor Tobey Maguire va explicar després que malgrat haver treballat amb un parell de coreògrafs el cert és que havia improvisat. Ho estava passant bé. Pot ser que aquest dilluns, i els dilluns són especialment crus, més encara si el cel és gris, es trobin més d’una persona amb un posat semblant, amb un somriure tonto, compassant el pas; és un ciutadà que fa anys, dècades, de fet, que espera aquest moment: comencen les obres per connectar el tramvia per la Diagonal. Però compte, tot i que al cartell institucional es llegeix ‘connectem els tramvies’, el cert és que, de moment, només anirà de Glòries fins a Verdaguer. La resta, fins a Francesc Macià, se suposa, però no es garanteix. 

Un dels que potser estan ballant pels carrers és Jordi Hereu, l’alcalde que el 2010 es va atrevir, o més aviat dit, el van obligar, a impulsar una consulta que vinculava la reforma de la Diagonal amb el pas del tramvia. Segur que recorden les tres opcions: vies pel centre, vies pel lateral o no fem res. Això últim és el que es va imposar amb molta diferència, però 12 anys després, no sense amainar el debat polític, el projecte d’unir els tramvies, que van començar a funcionar el 2004, passa del paper a la pols amb les primeres màquines trepant el carrer, amb la mirada posada a finals del 2023, quan s’espera que la línia T-4 allargui el seu recorregut des de Glòries fins al carrer de Girona, amb parades a Monumental, Sicília i Verdaguer.

Una i després l’altra

El lògic, això és el que ha pregonat l’actual govern municipal sempre, és que quan acabi aquesta primera fase comenci de manera immediata la segona. Però això pot estar garantit a nivell tècnic, amb els projectes executius realitzats o començats, però en cap cas té el plàcet polític assegurat perquè el maig del 2023 se celebren unes eleccions que podrien alterar els plans. És a dir, que si la ciutat queda en mans de partits contraris al tramvia per la Diagonal, bé podrien decidir, al no destinar pressupost, que la cosa es queda allà, enmig de l’Eixample, per molt planificada que estigui. Preguntats per aquesta possibilitat, els responsables tècnics de la cosa s’han posat les mans al capdavant.

«Cal projectar amb idea de continuïtat», ha dit Ángel Sánchez, director de Bimsa. «No tindria sentit no seguir», ha compartit Xavier Matilla, arquitecte en cap de l’ajuntament. «Tècnicament, deixarem fet el projecte executiu», ha aportat Manel Valdés, gerent de Mobilitat i Infraestructures. «Tenim un conveni firmat perquè sigui així», ha afirmat Lluís Alegre, director de Mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), amb referència a la voluntat que les vies arribin a Francesc Macià. És probablement la infraestructura més estudiada de la història moderna de Catalunya, però com amb tot, depèn de la voluntat política del moment. Municipal, perquè el Govern, com ha dit des de temps d’Artur Mas, s’adaptarà al que decideixi la ciutat.

Optimisme, d’entrada

La imatge d’uns 20 metres quadrats que ha acompanyat l’acte de presentació en què Ada Colau i Pere Aragonès, entre d’altres, han donat per inaugurada l’obra és de fet un cant a l’optimisme, ja que correspon a l’encreuament de Muntaner amb la Diagonal, fora de l’àmbit d’aquesta primera fase, que té les feines dividides en quatre trams. S’actuarà sobre 1,8 quilòmetres i es guanyaran 8.400 metres quadrats per a vianants i 5.000 metres quadrats de zones verdes. Quan els tramvies circulin, el trajecte de Glòries fins a Verdaguer en el Tram tindrà una durada de set minuts.

El projecte té un pressupost de 108 milions, a repartir entre l’ATM (52 milions, cosa que inclou l’obra ferroviària i la compra de tres tramvies) i el consistori (52 milions, destinats a la reurbanització de l’entorn). El trànsit es veurà afectat en tot el tram, però no serà gaire diferent a les restriccions que les obres del col·lector de la Diagonal van imposar el novembre del 2020. Entre aquestes obres i la prohibició de creuar recte l’avinguda pels laterals han servit com a tub d’assaig de la mobilitat que es pretén establir al carrer més llarg de Barcelona, almenys en el seu tram més noble. El tramvia, de fet, es quedarà tot el centre de la calçada a partir de Lepant (fins a Glòries es respectarà la rambla de passeig), on compartirà espai amb un carril bici bidireccional, i el trànsit privat i els autobusos quedaran relegats als laterals.

La D-30 de Trias, no per ara

L’acte protocol·lari en el Museu del Disseny, que no ha acceptat preguntes de la premsa, ha destil·lat alegria i companyonatge entre els molts polítics assistents, municipals, metropolitans i del Govern. Enrere queden, per exemple, les crues negociacions dels comuns amb Esquerra perquè els independentistes se sumessin al projecte (Ernest Maragall no ha vingut a l’acte però sí el seu regidor Jordi Coronas) o l’eterna discussió, amb l’ATM com a espectador, sobre si era millor per la Diagonal, pel cor de l’Eixample, sota terra o si l’opció més eficient era, com sempre va defensar Xavier Trias, un bus elèctric que creués l’avinguda de punta a punta, la famosa línia D-30 que mai va ser. L’exalcalde de CiU, segur, no serà un dels Spiderman del dia.

Donin per fet que qui sí que estarà ballant com un boig aquest dilluns és Ricard Riol, expresident de l’associació Promoció del Transport Públic, persona i entitat que han sigut una autèntica durícia al peu municipal durant l’última dècada. Adrià Ramírez, actual president de la PTP ha retuthomenatge al seu antecessor durant el seu discurs i ha aprofitat l’ocasió per recordar que això d’avui és una cosa molt bona, però hi ha moltes altres infraestructures que segueixen al tinter del tramvia, com les ampliacions metropolitanes en els extrems o l’oportunitat que una altra línia travessi la Gran Via, on ja hi ha dos carrils destinats al transport públic.

Un bon dia

Notícies relacionades

El tramvia arribarà a Verdaguer el 2023

Barcelona adjudica els primers treballs de la connexió del tramvia per la Diagonal

Colau ha parlat d’un dia «que ens mereixem», d’un «exemple de política útil que millora de manera concreta la vida de les persones en el seu dia a dia». «Finalment ha guanyat el sentit comú», ha celebrat. La seva tinenta d’alcaldessa d’Urbanisme, Janet Sanz, ha promès posar-se «des d'ara mateix» en la planificació de la segona fase fins a Macià, i el vicepresident de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antonio Poveda, ha esmentat la lluita dels municipis i el compromís inicial de persones com la desapareguda Mercè Sala, regidora determinant en l’origen de tot des de la presidència de TMB.

Aragonès ha sigut l’últim a intervenir i ha optat per un vol d’altura, lloant un projecte que, a la seva manera de veure, compleix amb dos objectius clau del Govern que presideix: «La descarbonització de la mobilitat i l’articulació del conjunt del territori per la igualtat d’oportunitats». «Avui és un bon dia per a Barcelona», ha repetit en un parell d’ocasions.