‘Lífting’ petri al Museu Picasso

1,59 milions

Al museu admeten que el calendari està ple però que les millores cal fer-les i els pressupostos municipals marquen el ritme, no en va el centre del carrer de Montcada està sota el paraigua del consistori. Les obres es van aprovar en la comissió de govern del 20 de gener, compten amb projecte executiu –sotmès a informació pública fins divendres–, un pressupost d’1,59 milions d’euros i estan pendents de licitació. Això no significa que, durant el temps en què operaris i any ‘picassià’ coincideixin, els cinc palaus que formen el museu estiguin coberts: les obres estan pensades perquè en cap moment les bastides i les lones verdes ocupin més de dos dels cinc edificis del conjunt. I el dit, estan programades perquè a la tardor del 2023 ja siguin història. 

Ara la malla de protecció ho cobreix tot. Això és així des que el juliol del 2016 hi va haver un petit despreniment a la façana del Palau Berenguer d’Aguilar, que es va repetir l’octubre del 2018 al pati del Palau Baró de Castellet. Els estudis que es van fer llavors no indicaven un perill imminent ja que els edificis no estan en mal estat, però sí que necessiten un manteniment patrimonial, sobretot centrat en la neteja, tant de la brutícia produïda per la contaminació com de la que deriva d’animals i plantes –els excrements dels coloms fan estralls i hi ha vegetació que apareixen als llocs més insospitats–, i focalitzat a estabilitzar encintats i estucats.

Conjunt protegit

L’octubre del 2021 es va començar per enllustrar dos dels quatre patis del museu, Berenguer d’Aguilar i Meca, els treballs del qual acabaran ben aviat per començar les millores als patis de Baró de Castellet i Finestres, que estaran a punt al novembre, quan ja hauran començat les obres a les façanes del carrer de Montcada, als cinc palaus. Aquestes hauran de tenir en compte que tots junts formen un conjunt únic, el primer d’arquitectura residencial de Barcelona a ser protegit per les administracions. Va ser el 1947, quan va ser declarat Patrimoni Arquitectònic i Artístic i la distinció comporta servituds com la de mantenir els elements originals i la seva uniformitat actual. Una protecció que també ha alentit l’inici de les obres ja que, a més dels tastos necessaris, s’han hagut de realitzar els pertinents estudis històrics i patrimonials.

Notícies relacionades

La impostura del barri Gòtic queda al descobert en una tesi doctoral

Les 'cases grans' de Montcada

Una uniformitat aconseguida sobretot a la primera meitat del segle XX, quan es va decidir donar a la part més antiga de la ciutat una pàtina de glòria medieval que no tenia i que si en algun moment va tenir, ja no conservava. Aquesta idea de monumentalitzar el patrimoni urbà va incloure el senyorial carrer de Montcada i els seus palaus que, en honor de la veritat, mai ho van ser ja que a la discreta i poc ostentosa Barcelona baixmedieval es parlava de ‘cases grans’, i les del carrer en qüestió no les habitava la noblesa sinó els mercaders. El cas és que la reinterpretació historicista que es va realitzar sota la batuta de l’arquitecte Adolf Florensa (1889-1968) els va donar més o menys l’aspecte que llueixen ara. 

Sis dècades

Abans hi va haver més modificacions, les majors les realitzades al segle XVIII, en època barroca, tot i que tampoc són menyspreables les que al segle XIX van convertir alguns dels edificis en cases de veïns o les que els van donar un ús industrial –un d’aquests va allotjar la fàbrica de confitures Casa Mauri–. També hi ha hagut modificacions en època més recent, les derivades de convertir el conjunt en museu. Aquestes van arrencar al Palau Bereguer d’Aguilar quan es va decidir instal·lar allà el centre dedicat a Picasso, l’únic creat en vida del geni i per exprés desig seu. Va obrir el 1963, el 2023 celebrarà el 60è aniversari, i es va anar ampliant fins a ocupar l’espai actual: el 1970, el Palau Baró de Castellet; el 1981, el Palau Meca, i el 1999, les cases Mauri i Finestres.