Barcelona posa límit al repartiment a domicili i desterra les cuines fantasma

La pandèmia no només ha sacsejat l’hostaleria i el comerç, sinó que ha deixat moltes seqüeles en qüestió d’hàbits de consum sobre els quals no hi haurà marxa enrere a grans ciutats com Barcelona. Especialment en matèria d’entregues a domicili, de menjar o productes, que han derivat en noves tipologies de negoci que, per noves, han desbordat les normatives municipals. La primera conseqüència serà un pla especial urbanístic per posar límit a aquest fenomen a la ciutat: desterrant les ‘dark kitchens’ o macrocuines només per a repartiment a zones industrials, prohibint nous súpers fantasma (només per a entregues domiciliàries) i regulant l’operativa de repartiment en el cas de restaurants o locals de menjar preparat.

La nova regulació d’usos d’activitats vinculades al repartiment a domicili ha sigut aprovada inicialment aquest divendres en comissió de govern, estarà dos mesos en exposició pública i podria fer-se efectiva en un any. Quan s’implanti, els locals existents afectats tindran un parell d’anys per posar-se al dia i tramitar les autoritzacions.

Sorgeix com a resposta al conflicte veïnal que es va viure fa més d’un any amb els intents d’obertures de macrocuines a Sant Martí i a les Corts, enmig d’una gran oposició veïnal, i que ara han quedat definitivament descartades. Però també davant l’accelerada que ha viscut aquesta modalitat de consum ‘online’ i a distància amb motiu de la pandèmia i quan tots els establiments no essencials van haver de tancar de cara al públic.

Protegir el comerç de proximitat

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, explica que la regulació s’enfoca a «protegir el model comercial de proximitat i les botigues de barri i la vida quotidiana dels veïns i veïnes». Amb aquest repte, i davant els problemes que s’atribueixen a cuines i súpers de mer repartiment, «opacs» en tant que només els seus treballadors hi accedeixen, la proposta municipal negociada amb el grup d’ERC és abans que res la prohibició total dels supermercats fantasma (els actuals, com a figura no reconeguda encara es van obrir com magatzems i continuaran la seva activitat) i la limitació de la limitació de les macrocuines a zones industrials amb condicions molt restrictives.

L’ajuntament admet que la seva irrupció els va agafar sense eines per encaixar aquestes noves tendències, que encara no tenen un epígraf específic fins que es modifiqui l’ordenança d’activitats. Però el pla especial permet evitar la seva proliferació. Per cuines fantasma (pel nom anglosaxó) es refereixen a les instal·lacions que «agrupen diverses cuines industrials en espais normalment grans i opacs només dedicats a fer comandes per a repartiment», assenyala l’ajuntament, cosa que pot generar problemes d’olors i sorolls, a més d’afectar la mobilitat a la zona. En el cas dels ‘black stores’ o supermercats fantasma, es tracta de «magatzems d’aliments on es preparen les compres ‘online’ per a la seva entrega a domicili».

Els dos negocis, propulsats per la crisi sanitària, han generat rebuig veïnal per l’«ús molt intensiu de l’espai públic que es deriva». Per si no fos prou, també han brollat establiments dedicats a rebre i guardar mercaderies per després vendre-les i distribuir-les a domicili, remarquen.

La regidora de Comerç, Montse Ballarín, defensa que el model de Barcelona «es basa en la presència física dels comerços», en la interacció social que generen. A més, se’ls exigeix complir moltes normatives, per la qual cosa «no podia ser que aquests nous espais s’aprofitessin de la falta de regulació», generant una competència clara en matèria d’horaris i ús de l’espai públic, amb els vehicles de repartiment que solen envair les voreres. La regidora és crítica també amb les condicions laborals dels repartidors.

Moratòria vigent

Per començar a canalitzar el fenomen, fa un any es va aprovar una suspensió de llicències vinculades a les ‘dark kitchens’ prèvia a la seva regulació, que continua vigent. La proposta de pla d’usos inclou des dels nous negocis de comandes a domicili fins al control dels ja existents, amb la idea d’«equilibrar els usos i evitar la proliferació de determinades activitats», remarca Sanz.

La regulació vol impedir la seva implantació als barris, per la qual cosa blinda les zones urbanes. Fins al punt de no admetre aquests súpers o magatzems de repartiment a tota la ciutat, ni tampoc els magatzems temporals de mercaderies no perilloses obertes al públic per guardar equipatges o paquets, que sol utilitzar el turisme.

I les distàncies seran clau. Les macrocuines hauran de situar-se en zones industrials i carrers de més de 25 metres d’ample, separats entre si per un radi de 400 metres de distància.

Més complex és el dispositiu per als establiments de plats preparats, de manera que el seu creixement quedi controlat. El pla especial suggereix lligar-los a «la superfície del local, la densitat d’activitats en un mateix àmbit i el tipus de terra i l’amplada del carrer on es poden ubicar». Així, es limita el nombre de nous negocis a només un establiment dins d’un radi de 100 metres, i a més els de més de 100 metres quadrats no podran estar en carrers de menys de set metres d’ample ni superar els 300.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Però també implica els ja existents, que hauran d’internalitzar alguns serveis. El regidor d’ERC Jordi Coronas ha emfatitzat que el 80% d’establiments de la ciutat tenen menys de 150 metres quadrats i no es veuran afectats, més enllà de formalitzar una autorització per a l’activitat complementària.

No obstant, els de més mida hauran de complir alguns requisits, com disposar d’espais d’espera per als repartidors i els vehicles de repartiment (no motoritzats), facilitant-los l’ús de lavabos. A les macrocuines caldrà reservar 10 metres quadrats per estació de cocció o per cada 100 metres quadrats de superfície. En canvi, en els negocis de plats preparats de més de cent metres quadrats seran cinc els metres per cada 100 de local. Als restaurants, els de menys de 150 metres quadrats ubicats en carrers de més de set metres d’ample que formin part de la xarxa d’eixos verds o siguin de prioritat per a vianants hauran de reservar tres metres quadrats per cada 100, davant els cinc per als de més de 150.