Pickleball: com jugar a l’esport que arrasa als Estats Units

Una nova paraula per aprendre anant amb vambes: pickleball. Si la teclegeu a Google, apareixen més entrades que partits enfonsats amb Toni Cantó. Ja hi ha agències de viatges que busquen destinacions en funció d’on es pot jugar. Creuers amb pistes per pilotejar a alta mar. Fins i tot es pot muntar un bon pollastre entre set i set a la cadena americana de restaurants Chicken N Pickle.

«L’esport que arrasa als Estats Units», repeteixen des de fa anys els titulars d’internet. Sí, és l’esport que més ha crescut als EUA per segon any consecutiu, segons recull l’associació nord-americana de pickleball (USAPA). Només allà –calculen– ja hi deu haver 4,8 milions de jugadors. A Espanya es van acostant al miler, segons les dades de l’associació espanyola. «Les primeres pistes de tot Europa dedicades en exclusiva al pickleball –treu pit l’Álex– es van fer a Catalunya, a Sant Andreu de Llavaneres».

«Jo soc el sonat que el vaig portar aquí», es presenta treient les seves raquetes. Álex Jiménez, de 47 anys, compte amb les seves rematades. És el president de l’Associació Catalana de Pickleball. Ell el va descobrir fa cinc anys per uns coneguts de Miami. «Vaig veure que hi havia l’associació espanyola [es va crear el 2012] i vaig anar un cap de setmana a provar-lo a Madrid». I es va enganxar. «Veies jugar gent de totes les edats –recorda–. És més familiar que el pàdel». Un any després ja estava muntant l’associació catalana.

«La pala ha de ser el doble de llarga que una de ping-pong», diu l’Álex, que us dona una raqueta i us fa una classe exprés abans de sortir a la pista. La pilota està foradada: «Wiffle», en diuen. Molt lleuger tot. De seguida t’animes: la pista té la mida d’una de bàdminton. En una de tennis en caben quatre de pickleball. 

Es juga a 11 punts, només es puntua quan s’està traient. El servei és igual que en el tennis: en diagonal. La pilota ha de botar un cop a cada banda abans de poder tornar-la sense botar. La zona verda a peu de xarxa és la «cuina», la zona de no volea. «No pots entrar-hi si la pilota no és dins». I el més important: «Aquí ningú s’enfada», us garanteixen. Tots mantenen l’educació a la pista. 

Sembla fàcil, fins que us intenten explicar com va la puntuació. Us queda la mateixa cara que al sentir Pablo Iglesias reflexionant sobre la ‘Patrulla canina’. «Va molt bé per a la memòria», riu l’Álex. Qui treu ha de dir tres xifres abans de jugar la pilota: la vostra puntuació, la del contrari i l’ordre del jugador que està traient.  

«L’esport de les 3 G»

Li agafeu el truc en 3 minuts. En 5, ja sembleu Rafa Nadal. «Té un nivell de frustració molt baix», afirma l’Álex quan guanyeu el primer punt. «L’esport de les 3 G», en diuen. Per les tres generacions que ajunta a la pista. «Els nets, els avis i els pares poden estar jugant a la mateixa pista –asseguren–. De fet, als EUA els clubs que s’estan formant solen tenir unes 4 o 6 pistes ‘indoor’, 4 o 5 d’exteriors i una barbacoa».

Aquí hi ha bar ‘healthy’ en comptes d’una barbacoa. «Perquè no tenim sortida de fum», riu Almudena Lázaro. És la cofundadora de Vila Pickleball (Milà i Fontanals, 151, Sabadell). Va obrir fa tot just quatre mesos, però ja es veu un vaivé d’habituals. És el segon centre ‘indoor’ d’Espanya (el primer és a Albacete). 1.200 metres quadrats, 4 pistes, sales de ioga, ambient familiar. La gent us somriu amb la mateixa intensitat que si us volgués captar una secta. «Avui no puc, tinc pickleball», es llegeix en alguna samarreta.

Diumenge passat va estar per aquí fent classe un dels millors jugadors del món: Dave Weinbach. Ja hi ha qui ve a pilotejar fins a tres cops per setmana. «Els que ho han provat –afirma l’Almudena–. Si aconseguim que la gent ho provi, això serà un èxit. Aquest és el secret».

«És superaddictiu –insisteix l’Álex–. La gent que juga al pickleball sempre que viatja busca un lloc on hi hagi pistes». I t’ensenya una ‘app’ que localitza pistes per tot el món: Places2Play.

«Sociable, pròxim, poc frustrant, i accessible a tot el món», enumera l’Almudena. «És un esport molt inclusiu –assenyala–. Solen venir a jugar de la Federació Catalana d’Esport Adaptat». Poden compartir pista jugadors en cadira de rodes i dempeus. 

«És un esport de molt potencial», també en dona fe el president de l’Associació Espanyola de Pickleball, Roberto Pérez. Ja hi ha associacions de Galícia a València. «Ara llançarem una unitat didàctica per als professors d’educació física –avança–, perquè puguin introduir el pickleball a les escoles».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Al maig es juga el Madrid Open; al juny, la Revolution Cup a Cadis; al juliol, l’European Open Pickleball a Rota i, a principis de setembre, el ja tradicional Spanish Open Pickleball, a Madrid. «Aquest any –avança el Roberto– formarà part de les proves del circuit professional americà APP».

No és res nou: es va inventar el 1965. Pot ser que soni a xinès, però és americà. Com tots els grans invents, es va crear per pur avorriment. Un senador volia jugar amb un amic a la pista de bàdminton del seu jardí. No van trobar ni les raquetes ni el volant, així que van improvisar amb unes pales i una pilota foradada. Es va quedar el nom de qui va perseguir la piloteta de manera més insistent: Pickle, el gos.