Estudi
Barcelona és la ciutat de la UE amb més cànnabis a les seves aigües residuals
La capital catalana presenta el triple de la quantitat detectada a Amsterdam, la segona de la llista
El consum de marihuana a la ciutat era el 2021 el doble del registrat en l’urbs holandesa

La marihuana ha viscut un auge en els últims temps que s’ha notat especialment a Catalunya en diversos fronts, inclòs el de les conseqüències delictives que ha comportat l’aposta per un negoci que lluny de patir aturades va créixer amb la pandèmia del coronavirus. En tot cas, Barcelona és un exemple d’aquest auge, i així ho demostren les dades de l’Agència Europea de les Drogues (EMCDDA, per les seves sigles en anglès), informa l’ACN.
La capital catalana és, segons les últimes estadístiques de l’organisme, la ciutat de la Unió Europea (UE) a les aigües residuals de la qual s’ha detectat més cànnabis. Les dades, que s’han donat a conèixer aquest dijous, també indiquen que a Barcelona es consumeix més del doble de marihuana que a la segona ciutat de la llista, tradicionalment associada a aquest producte per haver sigut pionera en permetre’n el consum: Amsterdam.
A Barcelona es detecten de mitjana cada dia 450 mil·ligrams de cànnabis per cada 1.000 habitants. A Amsterdam, poc més de 150 mil·ligrams. De l’increment que ha viscut la ciutat catalana dona fe que la presència de la substància a les seves aigües residuals ha augmentat un 200% respecte a l’últim any abans de la covid, el 2019, quan la quantitat era de 149 mil·ligrams per 1.000 habitants i dia. Segons l’EMCDDA, el cànnabis és la droga il·legal més consumida a Europa, amb 22,1 milions d’usuaris.
La cocaïna, a la baixa
Mentre el cànnabis augmentava la seva presència, la cocaïna ha reduït lleugerament la seva empremta a les aigües residuals de Barcelona, vuitena de la llista de la UE en aquest apartat. La localitat belga d’Anvers encapçala aquesta classificació. També ha baixat la presència d’MDMA a la capital catalana.
L’auge del cànnabis a Espanya va tenir molt a veure amb l’arribada de la pandèmia. D’una banda, perquè per a molta gent es va convertir en una alternativa econòmica en temps en què els sectors tradicionals van viure una aturada i o una caiguda en l’activitat que va portar molta gent a l’atur o als ertos. D’altra banda, el consum va créixer. És a dir, que en aquests dos últims anys han crescut alhora, com resulta lògic, l’oferta i la demanda.
A Catalunya han proliferat de forma especial les plantacions il·legals i els Mossos han advertit que els delictes associats a aquest sector s’han incrementat i han generat una conflictivitat que s’ha convertit en una preocupació rellevant per a l’Administració.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Cremar després de llegir ‘Split Fiction’, o el miracle d’escriure a quatre mans
- A Sant Adrià de Besòs De fabricar energia a fabricar cultura
- Canvi social i cultural Weimar, de la llibertat a la desraó
- Belén Gopegui, escriptora: "Trump i Musk no són supermalvats, tenen poder perquè els l’hem donat"
- El Catalunya Media City, "un projecte de país" per a Illa