Nou Moco Museum de Barcelona: les 10 coses que has de saber per visitar-lo

El museu obre de dilluns dijous de 10 a 19 h i, la resta de dies, fins a les 21 hores. Els preus oscil·len entre els 11.50 (estudiants i joves de 13 a 17 anys) i els 16,50 euros. Els menors de 13 anys hi entren gratis i els grups de més de 16 adults paguen tan sols 9 euros. Recomanem adquirir-les online a la web del museu, ja que ofereixen un descompte de 2 euros. Just davant les taquilles trobarem la primera sorpresa, Rubik James Bond Girl, d’Invader, un enginyós plafó en tres parts compost per quadrats de diferents colors com si fossin visions laterals d’un cub de Rubik. Si ens allunyem una mica distingirem les siluetes de joves que pretenen emular les acompanyants de 007.

En una urna hi trobarem Inmaculate Heart-Sacred, de Damien Hirst, que conté les ales d’una oca i el cor d’un toro travessat per un punyal, representant el contrast entre la vida i la mort. Però també hi ha un Basquiat, Bracco di ferro, sobre l’interès que li va despertar l’anatomia després de tenir un accident. Dalí hi és present amb l’escultura en bronze Woman aflame i els seus tradicionals calaixos secrets, sense oblidar la icònica Marilyn pop art d’Andy Warhol i els característics dibuixos siluetejats de Keith Haring que pintava al metro de Nova York i eren esborrats, pur art efímer.

David LaChapelle mostra la seva obra religiosa sense vocació provocadora amb el seu Jesus is my homeboy, un últim sopar en to contemporani, mentre que Hayden Kays ha creat, expressament per a aquesta galeria, Fact, un text per reflexionar amb lletra de màquina d’escriure sobre rosa, el color corporatiu del museu. Takashi Murakami aporta el seu exòtic Pink River amb influències japoneses i occidentals; a la cantonada Nick Tomm presenta Metamorphosis 21, amb colors psicodèlics i efecte hipnòtic i el barceloní Yago Hortal, el seu SP123, expressionisme abstracte mitjançant unes onades gegants resoltes amb grans pinzellades.

És un dels grans protagonistes ja des del mateix pati d’entrada, on hi ha el seu Final days, una irònica i gegant paròdia de Mickey Mouse de 10.000 quilos de pes construït amb fusta de l’Àfrica resistent a l’aigua. Ja a l’interior té la seva pròpia sala, on veurem dues figures similars: Better Knowing, amb un gran guix a la mà, i Companion (Passing through), on el personatge es tapa els ulls. Destaca també Snoopy, man’s best friend, col·lecció de peluixos d’aquest gos en un sofà i dues pintures multicolors com la circular anticapitalista NYT 12 amb les seves habituals creus. 

Exhibeixen diverses obres autentificades d’aquest anònim artista urbà com la popular Girl with a balloon, Home sweet home (amb aquest text pintat sobre un quadro d’un paisatge) o l’original Forgive us our trespassing, amb un jove grafiter pregant en una capella amb la paret pintada en el seu estil. També veurem els seus característics 10 monkeys, crítica al maltractament animal, l’escultura Bullet Hole, un bust del cap de David ensagnat per un tret (¿l’art clàssic ha mort?) o CCTV, amb dues càmeres filmant-se, crítica a l’excés de vigilància.

Impactant exposició temporal, Esplendor de la noche, d’aquest artista xilè emergent, gran aposta del museu. La seva obra es compon de grans quadros molt detallistes en els quals contrasta la bellesa i ingenuïtat de la infància amb la mirada salvatge animal i la sang. Moltes són obres oníriques amb regust a malson, la innocència davant l’horror. Si utilitzem l’aplicació del museu, a més, en podrem veure dues en moviment.

Dues mostres del treball d’una parella d’artistes brasilers que s’inspiren en les arrels del seu país amb Irie Voice, 30 caixes grogues com reflexos del sol, i Untitled (Horse), animal amb el cap d’un ànec i d’un unicorn mentre sentim una música ambiental. Just al costat hi ha Team Lab, un quadrat ple de miralls on es projecta una peça d’una hora de durada sobre les quatre estacions de l’any amb absorbents imatges canviants segons l’època.

El certificat NFT assegura l’autenticitat i autoria d’aquestes mostres de l’art del futur, el digital, amb quadros en moviment com l’original Everyday’s raw, en què Beeple combina icones populars com Shrek, Michael Jackson i escenes d’Star Wars amb iròniques vinyetes sobre Trump. Hi ha dos exemples d’Andrés Reisinger sobre elements naturals com el vent i els paisatges; Time fries és el retrat clàssic d’una dama en un tren en marxa combinat amb una bossa de McDonalds, mentre que Blake Kathryn i Paris Hilton presenten un llit en diferents moments del dia amb predomini del rosa.

Diamond Matrix és una sala amb miralls a les seves quatre parets on es reflecteixen unes tires amb llums de colors en forma de diamants acompanyats per música creant efectes inesperats. És la més popular a Instagram. Pyramid connect és una instal·lació a l’aire lliure de pop art on et pots mesclar entre unes formes de plàstic de diferents mesures i, per acabar Ben Eine ha creat In art we trust, frase que està escrita amb diferents formes i colors al passadís i l’escala de sortida.

Com avançava la pel·lícula de Banksy, Exit through the gift shop (Sortida per la botiga de regals), i aquí hi trobarem de tot. Samarretes, bosses i pòsters d’algunes de les obres vistes, puzles amb les figures de Keith Haring, llibres d’art, gorres, tasses i xapes. Atenció als productes més exclusius: dues escultures de Dalí (Woman aflame i Space elephant) al prohibitiu preu de més de 30.000 euros, peces originals de Kaws (4.750 euros) i el gos fet amb un globus de Koons (12.500 euros). El més sorprenent són unes taules de ‘skate’ dissenyades per Kusama més assequibles (325 euros).