¿Qui hi ha darrere la demanda contra la zona de baixes emissions de Barcelona?
L’entitat que va preparar la denúncia ‘mare’ assegura que cap empresa o institució mou els fils i que es financen amb aportacions dels socis
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Ada Colau és l’alcaldessa de Barcelona –de la història moderna segur, però qui sap si de tots els temps– que més vegades ha hagut de fer front a una demanda judicial. La consulta sobre la municipalització de l’aigua, el pla per posar ordre als allotjaments turístics, el veto a determinats hotels de Ciutat Vella, l’ús de blocs de formigó..., són més de deu les causes, la majoria ja arxivades, a què s’ha enfrontat el govern municipal. Curiosament, sempre afecten les carteres que controla Barcelona en Comú, no les que estan en mans del PSC. Flota en l’ambient el mantra que determinats ‘lobbys’ són darrere de bona part de l’ofensiva legal contra els comuns. Però en el cas de la demanda contra la zona de baixes emissions sembla aplicar més el que s’espera: indignació per una decisió pública que acaba als jutjats. En aquest cas, la d’un bon grapat d’entitats vinculades amb el transport i entossudides a tornar a la situació anterior al gener del 2020, quan els cotxes més contaminants van deixar d’entrar a la ZBE.
David Llort és el president de la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries (PARC), creada el 2016 però constituïda legalment el 2017. Respon sense embuts a la pregunta de si tenen darrere alguna empresa o institució que els estigui guiant o finançant. «No, ho paguem tot amb donacions dels socis o anònimes, som apolítics i ningú de la junta està afiliat a cap partit polític». Diu que no han rebut diners de companyies privades i que tenen 3.000 socis. La seva demanda va ser la que va liderar les altres cinc presentades per unes altres entitats: autònoms transportistes, tallers mecànics, famílies nombroses, transport discrecional i gremis de maquinària. «Vam anar a buscar associacions afins que també es poguessin veure afectades per la ZBE. I si vam arribar als jutjats va ser per desesperació al comprovar que no ens feien ni cas».
Suspendre la ZBE
Notícies relacionadesLlort explica que els advocats de l’associació presentaran segurament aquest dijous una petició d’execució provisional de la sentència, és a dir, que sol·licitessin al jutge que anul·li la ZBE malgrat que el veredicte no sigui ferm perquè l’ajuntament té 30 dies per presentar un recurs, cosa que ja ha anunciat que farà ben aviat de la mà del Govern i els altres quatre municipis que queden dins el perímetre que limiten les rondes de Dalt i Litoral. El president de la PARC no amaga la seva satisfacció per la sentència, però és conscient que la partida continua oberta. Com també ho està, assenyala, «la negociació». «Estem disposats a parlar sobre com ha de ser la ZBE. Els vam proposar una zona més acotada, no tota la ciutat sencera. Part de Ciutat Vella o Gràcia, per exemple. Nosaltres també volem un aire net, però pensant en tothom».
La PARC considera que amb les moratòries als transportistes i els autocars no n’hi ha prou, ja que l’únic que s’aconsegueix és «ajornar el problema». «El ciutadà –prossegueix Llort– no té alternatives, no s’ha fet res per millorar el transport públic metropolità i només s’han preocupat de prohibir i controlar». Denuncia, també, la falta d’estudis que donin suport a la ZBE, un argument que és, de fet, la base de la resolució judicial, i el pilar de la resposta municipal ja que el consistori considera que els magistrats no han tingut en compte tota la legislació que té a veure amb el canvi climàtic i la salut. L’ajuntament té 28 dies per capgirar la situació. La part demandant, mentrestant, mantindrà la pressió per tombar el pla. La pilota, un altre cop, és a la teulada del tribunal. I la política sobrevolant l’escena.
Aquestes són les entitats que han presentat denúncies contra la zona de baixes emissions:
Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries (PARC).
Gremi de Transport i Maquinària de la Construcció de Catalunya.
Associació General d’Autònoms-Pimes Transportistes de Catalunya.
Federació Catalana de Transport de Barcelona (Transcalit).
Associació de Transportistes Agrupats Comtal (Astac Condal).
Associació Espanyola d’Empreses Carregadores (Transprime).
Associació de Famílies Nombroses de Catalunya.
Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV).
Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (Audica).
Gremi Provincial de Tallers de Reparació i Manteniment d’Automòbils de Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
