Viviu la vostra pròpia sèrie d’època a Barcelona

En deuen ser una vintena, el just per fer que et refreguis els ulls. Van entrant a la Granja Dulcinea a buscar la seva xocolata del diumenge amb xurros deixant una reguera de boques obertes. Les mateixes cares atònites que les dels madridistes després de la golejada del Barça. Dues senyores els saluden amb els cabells blancs de punta. «Em recordes a la meva àvia», els solen dir amb ulls plorosos. És una mica com «teatralitzar la vida», comparen.  

Condueixen amb cotilles victorianes i acumulen barrets descomunals com si estiguessin a punt d’embarcar en el ‘Titanic’. Podrien passar inadvertits en un capítol de ‘Los Bridgerton’ amb el primer que agafessin al seu armari. «Els nostres vestits –riuen– no són tan brilli-brilli». Si alguna vegada es troben de casualitat pel carrer, es dirien: «¡Avui vas disfressat de civil!». Ells no es disfressen, recalquen, fan «recreació històrica». Són membres de l’associació Nautilus. Fa una dècada que viuen les seves pròpies sèries d’època.

S’ha convertit en una moda de sèrie: des del ‘boom’ de ‘The Crown’ i ‘Downton Abbey’, es multipliquen els èxits d’època. Ara mateix apareixen a Google gairebé tants milions d’entrades al buscar ‘Los Bridgerton’ que Rosalía. No hi havia tanta expectació per un culebró històric des del de l’emèrit i Corinna. «Vicia això de sentir-se d’època», assegura la Vany. 

Vany Miranda, 41 anys. Té més roba de la que podria assumir una Kardashian. «Tota la casa –riu– està enfocada a guardar vestits i complements». En deu acumular 100 o 150, calcula pel cap baix. Tot just en té 4 o 5 d’aquest segle, confessa. Farà 12 anys que va descobrir a través d’un blog una noia que feia roba d’època. I va començar a cosir. «Totalment ‘amateur’», explica. «I a base de prova-error, prova-error, et vas creant un vestuari». Compte, que a poc que li mantinguis la mirada més de cinc minuts et captarà al secta. 

Els paren pel carrer, els fan fotos, els feliciten. «Crea una addicció –assegura la Vany–, perquè el dia que surts vestit d’època, tornes a casa ple d’endorfines. Tothom et diu que guapo que estàs. En el meu dia a dia ningú em diu que estic guapa», riu. «A mi m’han arribat a dir: ‘Vany, ¿ets tu? Ostres, com canvies’. No sé com prendre-m’ho», deixa anar una rialla.

¿Que què els agrada del passat? «Tot», respon a cor una de les quatre taules d’època de la Granja Dulcinea entre xurros i xocolata. Els agrada tot, asseguren, fins i tot les cotilles. «Són peces que si estan ben fetes són còmodes –garanteix Silvia Muñoz, la vicepresidenta de l’associació–. Jo he ballat, he conduït, menges, t’asseus a terra... És més difícil aixecar-se», riu.

Són 50 socis «actius». ¿Edats? «Totes», la Vany assenyala la Sara –26 anys– lluint les perles de la seva àvia de 97. Ara s’està fent un vestit de 1870. «Encara no sé per a què», riu. 

¿El seu objectiu? «Disfrutar» responen. «Disfrutar de tot el procés», puntualitza l’Edurne sota un barret amb ploma immensa. «El nostre xat és com per publicar-lo: es parla des dels estilismes, fins als complements, els costums, les teles que hi havia en l’època...». 

Acaben rastrejant el passat a l’estil historiador. «T’has de documentar amb cada vestit», apunta la Vany. ¿És car? «És car –assenteix–, però amb temps... Tenim tot el temps del món, aquesta és una afició que no caduca. La xarxa està pleníssima de patrons d’època». De fet, avui la Vany s’ha fet el ‘look’ del segle passat amb tres retalls que tenia per casa. «Així que el cost de la tela és 0 –somriu–. La mà d’obra és el teu temps». 

«Recreació històrica i retrofuturista», resumeix l’Instagram de Nautilus. Això significa que aquesta gent que ara vesteix d’època guarda a l’armari artefactes que semblen trets d’una novel·la de Jules Verne. Tots venen de l’steampunk: «Ciència-ficció victoriana», ho defineix la Vany. Es vesteixen «com al segle XIX s’imaginava que era el futur». 

Fa 10 anys que van muntar la primera quedada ‘steampunk’ de Barcelona. Esperaven 30-40 persones. En van venir 250. Havia de ser un pícnic en la Ciutadella, però els va diluviar. «Vam dir: això no pot passar l’any que ve –recorda la Vany–. Cal buscar un local. Però per buscar un local, havíem de crear una associació». I així va néixer Nautilus.

Acaben de posar data a la pròxima fira Eurosteamcon: 8 i 9 d’octubre. En l’última es van reunir 3.000 persones. La resta de l’agenda l’acaparen les recreacions històriques. «Quan vam començar a ser un grup consolidat –explica la Vany–, vam començar a rebre col·laboracions: amb ajuntaments, associacions de fotografia... Aquí a Catalunya hi ha moltes fires modernistes i els encanta que participem».  

Tenen l’agenda més atapeïda que Willy Fog: 2 d’abril, els 100 anys de l’estació de FGC d’Abrera; el 30, la Fira Modernista de l’Arboç; 7 i 8 de maig, la Fira dels Matiners d’Avinyó; el 14, la Nit Europea dels Museus; el 22, la Fira Modernista de Nou Barris. 

Notícies relacionades

El Cafè del Centre de Barcelona canvia de mans sense vendre’s l’ànima

Pickleball: com jugar a l’esport que arrasa als Estats Units

Per poc que estiris una mica el fil, pots descobrir sota la roba d’època fins i tot un guàrdia imperial de ‘Star wars’: «Félix Goggles», es presenta, avui en comptes de capa vermella, vesteix gavardina, ulleres i gorro de conductor ‘vintage’. «Tenim molts integrants de Star wars Catalunya que ara es vesteixen d’època», assegura la Vany. «Jo vaig començar a cosir per culpa del rock and roll, perquè no trobàvem roba per ballar», s’encongeix d’espatlles la Silvia. «Si haguéssim de buscar un punt en comú entre tots –apunta la Vany–, jo diria que és la creativitat».  

I se’n van a dinar a Can Culleretes, un altre local emblemàtic a joc amb la seva època. «És una excusa per quedar amb la gent amb qui t’agrada estar –somriu el Jordi–, i de passada posar-li una mica de color».