HISTÒRIES METROPOLITANES... 15

La lluita pel (poc) espai a l’Hospitalet

La plataforma Salvem Cosme Toda critica la construcció de 32 nous blocs (gairebé 1.400 pisos) en una de la ciutats més denses d’Europa i amb més necessitat de zones verdes

RICARD CUGAT

Els contrastos habituals a qualsevol gran ciutat mostren en aquest racó de l’Hospitalet una duresa especial. Per sota, a escassíssims metres, els veïns de vuit dels coneguts com a blocs Ciutat Comtal viuen en vivendes apuntalades per deficiències estructurals serioses. Puntals que es poden veure des del carrer, pels petits balcons, darrere de l’impossible ‘tetris’ de bicicletes i la roba estesa. Per sobre, a la mateixa distància però en l’altra direcció, els famosos blocs de la Florida, una de les zones més empobrides de l’àrea metropolitana de Barcelona, escenari de les cançons de Morad. Al mig, després de la nau central de la vella (i bonica) fàbrica de ceràmica Cosme Toda, grues altíssimes han començat a aixecar els primers dels 30 edificis de fins a 14 plantes previstos en el pla urbanístic de la zona, un pla que, quan estigui acabat, suposarà l’arribada de gairebé 4.000 veïns —són 1.400 pisos nous—, en una de les ciutats més denses, més dures i menys verdes de tot Europa.

«A l’Hospitalet ens està arribant tot allò que les polítiques de Barcelona estan intentant frenar. Ens hem convertit en el paradís dels especuladors», reflexiona Silvia Cubet, una les veïnes que forma part de la plataforma Salvem Cosme Toda – Stop Massificació. Passeja rere la vella fàbrica (declarada Bé Cultural d’Interès Local), al costat dels impressionants forns al descobert per les obres, una mena d’informal (i precari) museu fabril a l’aire lliure. «Cosme Toda és obra de Ramon Puig i Gairalt, durant anys l’arquitecte municipal de l’Hospitalet. Aquest edifici i la seva història són un tresor; qualsevol altra ciutat aniria boja per convertir-lo en un museu de la ceràmica», assenyala Eulàlia Panyella, companya de lluita de Cubet.

Als ulls dels veïns que formen part de la plataforma, el pla urbanístic ja en marxa significa «enterrar una oportunitat única per crear un gran parc a l’Hospitalet», una ciutat amb 264.657 habitants on viuen 21.343 persones per quilòmetre quadrat, que durant el confinament perimetral ho van passar realment malament. «Han seguit la mateixa lògica de sempre. Pisos i més pisos. La reconversió dels antics terrenys industrials eren una bona ocasió per transformar aquests terrenys en un gran parc urbà, una de les grans necessitats d’aquesta ciutat, concebuda com la ciutat del totxo», remarca Cubet.

Pícnic reivindicatiu

Malgrat que la construcció dels nous blocs ja és una realitat imparable, la plataforma continua activa. Aquest cap de setmana tenien previst fer un (irònic) pícnic reivindicatiu —ajornat una vegada més per la pluja— al lloc per denunciar «la duresa de la hipotètica zona verda guanyada». Certament, són arbres i plantes plantats al mig del ciment.

El primer tinent d’alcalde de la segona ciutat catalana, Francesc Josep Belver, defensa la polèmica operació posant sobre la taula algunes xifres. Context necessari, ho defineix. «El 100% d’aquests terrenys eren privats. La ciutat aquí no tenia un pam de terra. Després de parlar amb els propietaris per negociar la transformació, la ciutat ha guanyat 9.000 metres quadrats d’equipaments i 15.000 de zona verda. Amb aquesta operació passem de zero metres a 15.000 de zona verda; aquí no hi ha debat», afirma el regidor.

Des de la plataforma neguen que no hi hagi debat i consideren que el seu concepte de ‘zona verda’ és completament diferent del del regidor. «Mentre nosaltres reivindiquem parcs i jardins urbans on la naturalesa sigui l’eix central, l’ajuntament aposta per zones de pas cementades amb la mínima expressió d’arbres i plantes. Cosme Toda és el reflex d’una oportunitat perduda per a un gran parc urbà real», responen des de Salvem Cosme Toda – Stop Massificació.

Quant als 9.000 metres quadrats d’equipaments guanyats amb l’operació, el veïnat organitzat també critica les «dues velocitats del procés». «Mentre que els pisos avancen ràpid, la cessió dels equipaments continua sense firmar-se i el patrimoni es deteriora. Tenim tant la nau central de Cosme Toda, com la casa del director, Can Batllori i Can Llopis tapiades i cada dia en pitjor estat, sense un projecte clar», denuncien.

Necessitat de vivenda pública

Notícies relacionades

Un altre dels arguments que Belver esgrimeix per defensar la construcció dels nous blocs és la necessitat d’ampliar el parc públic de vivenda. «Un de cada tres nous pisos tindrà algun tipus de protecció», assenyala, orgullós, el regidor, que recorda també que el pla es va aprovar els anys 2006 i 2007, moment en el qual «fins i tot ICV-EUiA i ERC van votar a favor», i va tenir també el vistiplau de l’associació de veïns de Sant Josep.

Sobre l’alçària dels macroblocs, un altre dels temes, el tinent d’alcalde defensa que els blocs alts, la construcció en vertical, permeten guanyar més espai públic, una de les grans demandes de la ciutadania. «Si construeixo en alçària allibero terreny. Aquesta ciutat si té una falta és la d’aconseguir terreny. No és una equivocació; és un pla, hi ha una intenció», i conclou recordant que la transformació urbanística preveu també una reserva de terreny per al reivindicat CAP de Sant Josep —ja pactat amb la Generalitat— i per a una escola bressol municipal, un institut escola i una residència per a persones grans, per als quals no hi ha data.