MEMÒRIA HISTÒRICA
Harry Walker: Una escola de rebel·lió per a ‘La Prospe’
El 2019 va passar de plaça de Harry Walker a plaça de les treballadores i els treballadors de Harry Walker, però no en van tenir prou amb el reivindicat canvi de nom. Volien evidenciar a l’espai públic el que va significar la lluita obrera viscuda en aquesta fàbrica per al barri i, com que l’ajuntament no els posava la reivindicada placa, ho van fer ells.
Els provocava mal de panxa cada vegada que veien la placa amb el nom de la plaça. ¿A quin cap es podia dedicar un espai públic guanyat a base de lluita veïnal a una empresa que maltractava els seus treballadors i que, si no li haguessin parat els peus, hagués omplert els terrenys de pisos? Sens dubte, a la d’Andrés Naya, no. Una de les primeres reivindicacions de la comissió del centenari del barri –celebrat el 2019 passat– va ser el canvi de nom de la fins aleshores plaça de Harry Walker, per plaça de les treballadores i els treballadors de la Harry Walker. Petició que va ser escoltada pel consistori. El nou nom fa temps que és oficial, però els veïns en volien més.
Volien poder explicar a l’espai públic, en forma de placa o plafó, què va significar la lluita en aquella fàbrica als anys 70. Aquells 62 dies de vaga que van marcar tot un barri. Com des de l’ajuntament no els feien gaire cas i si d’alguna cosa saben a La Prope és d’organitzar-se –dignes hereus dels vaguistes de la Harry Walker– la van fer ells mateixos i la van col·locar aquest diumenge, en un emotiu acte popular.
«La lluita dels treballadors de la Harry Walker va ser un referent per al moviment obrer i per al moviment veïnal. Reaccionaven pels baixos salaris i per les condicions laborals: els cronometraven el nombre de peces que produïen. Van decidir rebel·lar-se i denunciar la duresa dels ritmes als quals els feien treballar, i el barri va ser el lloc en el qual es van produir aquelles manifestacions. Les assemblees es feien a la porta de la fàbrica i la repressió, amb els policies a cavall, la presenciava tot el barri, un barri en aquell moment en ple creixement i amb una falta absoluta d’equipaments. La mobilització de la Harrry Walker va ser una escola de rebel·lió», explica Naya, una de les veus més autoritzades per parlar de la història del moviment veïnal al barri (i a la ciutat).
La Prospe va viure una escena semblant a la viscuda aquest diumenge el 10 de juny de 2017. Després de celebrar una taula rodona al casal per rescatar la memòria oral d’aquells 62 dies de vaga, els veïns van anar fins a la plaça i van enganxar sobre les plaques de marbre rere uns adhesius blancs, en les quals deia: «Plaça de les treballadores i treballadors de Harry Walker. 62 dies de vaga, de lluita, d’unitat i de solidaritat».
Dos anys més tard, el juny del 2019, es produïa el canvi oficial de les plaques. Però en les noves –les normatives– es van quedar amb el nom: «Plaça de les treballadores i treballadors de Harry Walker», però no deia res de la lluita obrera i el que va significar per als veïns. Així que des de la comissió de memòria van decidir que calia fer un pas més. Alguns més, de fet. Primer van aconseguir una altra de les seves metes: la publicació del llibre ‘Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal’, acuradament editat per l’Ajuntament de Barcelona. Una joia.
«En una reunió virtual el novembre del 2021 ens van dir que fóssim més originals en les nostres peticions, que ja havien gastat diners amb el canvi de plaques i que li féssim altres propostes, que no veien la necessitat de col·locar res més sobre les lluites de la Harry Walker», recorda Naya. Però com que per a ells era important i com que estaven cansats que els donessin allargues, van decidir, com ja van fer el 2017, fer-la i posar-la ells; cosa que va passar quest diumenge, en una rua des del solar de l’antiga Plàstica Flor –una de les lluites veïnals més vives.
Pestaña i Prospe
La festa de col·locació de la placa va servir també per treure a ballar el Pestaña i la Prospe, els capgrossos del barri creats per al recent centenari i que la pandèmia els ha deixat ballar tan poc. Els van fer dos artistes del barri. El del Pestaña està fet amb tot de frases de textos de l’anarcosindicalista, i la cara de la Prospe està feta amb fotos diminutes de centenars de fotos de dones del barri. Van ballar al ritme de la Baturprospe, com en les grans ocasions.
Notícies relacionadesLa de la lluita de la Harry Walker –que va enllaçar la lluita obrera amb la veïnal perquè després del tancament de la fàbrica l’empresa pretenia aixecar allà pisos malgrat estar qualificats els terrenys com a zona verda i van ser els veïns els que van aconseguir no només que no es fessin pisos, sinó que es fes la plaça i els equipaments que avui hi ha– no és l’única que el barri vol col·locar als seus carrers aquest any.
Aquest 2022 celebren el 50è aniversari de l’associació de veïns i una de les accions que planegen per commemorar-lo és recordar-lo al local del 92 del carrer d’Argullós en el qual va néixer l’assemblea i des del qual es van planificar tantes protestes, com la mítica pels semàfors, que volen també recordar al carrer, on els agrada celebrar-ho tot.
