El gimnàs de les arts de Barcelona

Et donen una camisa per embrutar sense remordiments, un parell de pinzells i barra lliure de pintures. «Tot és possible», et promet el teu entrenador personal. I et deixa anar davant d’una cartolina en blanc. «Pinta el teu futur». 

A la fi podràs dir que pintes alguna cosa en un gimnàs. Aquest és el Gimnàs de les Arts (Aragó, 301). Deu ser el primer gimnàs que no fa suar. «No, faig pensar», respon el Dani. En comptes de pesos, aquí s’exercita múscul aixecant pinzells. ¿Que quins músculs? «Aquí a dalt, aquí a dalt», l’entrenador s’assenyala el cap.

Daniel Berdala, 53 anys, és pintor, però parla com un ‘coach’. «Art consultor», posa a les seves targetes. «És un títol que em va donar un amic d’empresa —recorda—. Em va dir: “Dani, tu ets un ‘art consultor’, perquè amb el teu art fas que la gent evolucioni”». Fa 15 anys que forma pintors neòfits «des de l’emoció», puntualitza ell. Utilitza la pintura «per explicar emocions», es resumeix a Instagram. Aquestes són sessions de creativitat —avança— en les quals «pots descobrir per tu mateix les teves capacitats, els teus pensaments, la teva manera de crear».  

Pocs gimnasos exhibeixen a la porta una excusa expressa per desaparèixer en qualsevol moment: «Vaig a buscar tabac». «És un cartell de l’escola Massana —riu el Dani—, quan va tancar l’antic espai. Allà ell va passar bona part dels vuitanta. Al costat, una frase de pel·lícula amb final feliç: «[..] Podemos demostrar nuestra incompetencia una y otra vez». «Això no ho podem oblidar mai. S’aprèn a base d’equivocacions», diu el ‘coach’. 

«Equivocar-se és bo», insisteix el teu entrenador quan et veu dubtar amb el pinzell. Ara tens la mateixa cara d’esglai que l’emèrit quan li parlen de Corinna. «És molt important disfrutar del moment. Això no és un taller de pintura; estàs pintant les teves emocions», t’anima. Estàs pintant el teu futur. De moment, és una esquitxada vermella que no emocionaria ni un vampir. «Cal tenir una mica de fe», riu el Dani. «T’ho has de creure».  

Ara barreges colors amb més por que la que tindries si barregessis alcohol en sortir de copes. Mires el Dani amb cara d’interrogació. «No fa falta posar límits; ja ens els porta la vida», et replica el pintor. «Tinc 53 anys, 54 en faig ara al juny. ¿Quants me’n queden?, ¿30? Ja en són menys dels que he viscut. ¿Perdrem el temps pensant que no puc fer allò?, ¿que no m’atreviré?». I comences a barrejar colors com si Fernando Simón hagués de tornar demà a la teva vida. 

¿Per a què serveix anar a un gimnàs de les arts? «Per adonar-te que tens moltes capacitats creatives amb les quals viuràs millor —respon el seu ideòleg—. Obres una capacitat de pensar i d’elaborar noves idees: seràs més creatiu a la cuina, a l’hora de vestir-te, seràs més creatiu quan caminis pel carrer i respiraràs millor. Per viure. I prendre-t’ho tot amb una certa calma».

Campanes de fons, música ‘chill’ i vista a un passatge per als vianants. ¿Seguim a Barcelona? En mitja hora ja mous el pinzell amb la parsimònia típica d’una pel·lícula de Jane Austen. Comences a somriure en contemplar la teva obra. El teu futur en pintura comença a prendre tonalitat de capvespre. 

«Crec que tots tenim una cosa per explicar. Tothom té capacitat creativa», assegura el Dani. «Però des de petits ens han tallat les ales, perquè, si no ho feies bé, et deien: “Tu no ho facis”. Això és un error. Hem de deixar-nos portar per la nostra intuïció, la nostra emoció». Sí, la vida sembla més suportable amb els dits tacats de pintura.

«Tampoc no soc psicòleg ni res d’això —s’encongeix d’espatlles l’artista—. Només et dic com pots utilitzar la pintura per explicar una emoció. Crec que podem donar molt més de si». I t’ensenya una captura de la teva obra al mòbil. Escolta, no està tan malament. 

Si desvies una mica la mirada, ensopegues amb paraules de Matisse: «El color ha de ser pensat, somiat, imaginat». Aquest estudi d’art és un niu de missatges subliminars. En una llibreria reposa una manada d’«alienígenes cancerígens», així va batejar l’artista uns cucs animats amb ulls sortints. «Els vaig fer quan al meu pare li van detectar un càncer. Són com simpàtics», s’encongeix d’espatlles. «Si tu tens un problema davant i et resisteixes a entendre’l, aquest problema no desapareix. Si tu l’acceptes, es transforma». 

‘Art experiences’

Pel Gimnàs de les Arts s’ha arribat a veure fins i tot un mestre del pernil. El Dani organitza ‘team buildings’, ‘art experiences’ (sopar, música i pintura); fins i tot ha pintat en viu al ritme de poemes cantats de Montserrat Abelló. 

Notícies relacionades

Viviu la vostra pròpia sèrie d’època a Barcelona

El Cafè del Centre de Barcelona canvia de mans sense vendre’s l’ànima

La pintura, sol dir l’artista, «és un treball silenciós, llarg i complex per arribar a explicar alguna cosa». En contemplar les seves obres, no saps si estàs mirant un paisatge o un estat d’ànim. Es veuen paratges incerts, somiejos del subconscient, equilibristes que travessen tempestes a l’oli sobre cordes fluixes. «M’agrada crear estats d’ànim», confirma l’artista. Fins al 28 de maig, exposa els seus ‘Camins invisibles’ a la galeria El quadern robat (Còrsega, 267).  

¿Una moral que ni pintada? «L’important és que en surtis diferent», puntualitza el ‘coach’. I surts per la porta amb el teu futur sota el braç, el somriure en expansió i les mans encara tacades de pintura. «Vaig a buscar tabac».