Antonio Balmón: «Cal plantejar l’urbanisme pensant en la seguretat de les dones»

La ciutadania percep clarament l’acció d’un ajuntament, però ¿com jutja la de l’Àrea Metropolitana de Barcelona? La consciència metropolitana arriba a través de la política dels ajuntaments i de sistemes metropolitans que tracten el dia a dia. La identitat em preocupa ben poc, em preocupa la identitat vinculada amb la vida quotidiana que avui dia està gestionada per l’AMB. La protecció del litoral, dels espais naturals, de la mobilitat, de la transformació de l’espai públic. Al final l’important és que la ciutadania visqui amb dignitat aquest espai, més enllà de qui se n’ocupi.

La inseguretat és vista com un problema a Barcelona des de fa temps. ¿També a l’AMB genera inquietud ciutadana? No, les dades de la majoria de municipis indiquen que ha descendit. El tema és la percepció. L’àmbit policial treballa sobre fets concrets. El de la percepció té molt a veure amb el tractament de l’espai públic. I en alguns llocs hi continua havent preocupació. 

¿Què aporta un sistema metropolità de seguretat? ¿Per què el necessitem? Primer cal entendre per què l’anomenem sistema. Un sistema implica que tu abordes la seguretat, quant a fets i percepció i quant a convivència. I suposa que et dotes de diferents actuacions, de diferents propostes. És transversal. Per això l’anomenem sistema integral. Seria un error identificar-lo només com un tema policial. La seguretat i la convivència van més enllà d’això. Si no, parlaríem de coordinació policial i ja està. Un sistema integral implica una suma de recursos, d’actuacions, per fer un salt endavant. Primer per sistematitzar: que hi hagi actuacions similars en tots els municipis de l’Àrea Metropolitana. En segon lloc, per fer escales econòmiques que permetin generar aquestes actuacions similars, perquè no totes les ciutats poden arribar al mateix ritme a aquest tractament de l’espai públic. Un sistema també serveix per perfeccionar les coordinacions policials, perquè avui la tecnologia t’ho permet. Alguns municipis ho fem des de ja fa nou anys.

Són els 12 municipis que comparteixen l’aplicació M7. ¿Com funciona? A través d’una aplicació pensada per comunicar-te ràpidament amb la guàrdia urbana, hem generat un sistema d’actuació integral en aquestes ciutats, que protegeix gent gran, joves, gent prèviament monitoritzada, les dones. A la Fundació Einsmer, de Cornellà, que porta el tema informàtic de Barcelona Turisme, li vam demanar una aplicació, i així va començar la història. Amb una icona al mòbil truques a la policia de manera instantània. S’ha utilitzat per a persones amenaçades, per exemple dones amb parelles que tenen ordres d’allunyament. Ara treballem en el llenguatge entre el mòbil i les càmeres de vigilància, perquè es detectin incidències. A Cornellà el 30% de les nostres atencions es fan mitjançant aquesta aplicació. Per això ja és un sistema. I ara la fundació ha arribat a un acord amb Siemens per a una cobertura més potent. 

¿Alguns resultats concrets? Aquest sistema, un treball d’anys, ha fet que l’àmbit tècnic hagi millorat i serveixi per prevenir i fins i tot anticipar-se a situacions conflictives. I hi ha hagut detencions en municipis per fets comesos en d’altres gràcies a aquesta tecnologia. Això es podria donar a escala metropolitana. La coordinació policial ja existeix. Però si l’ampliem podrem detectar que en diversos llocs es dona un fenomen sobre el qual cal actuar.  

Vostè va parlar de fer un mapa d’espais insegurs, de garantir la il·luminació. Anys enrere no ens hauríem plantejat que les nostres ciutats són insegures per a les dones. A la una de la matinada no és igual la seguretat que sentim nosaltres que la que senten les nostres companyes. Això ens obliga a plantejar un urbanisme diferent, un urbanisme que tingui en compte la seguretat de les dones, que elimini espais foscos, ocults, que les protegeixi. Igual com en el seu moment vam començar a tenir en compte l’accessibilitat. La il·luminació lligada a la tecnologia: podem tenir un carrer il·luminat quan hi passi algú i que s’apagui quan hagi passat. L’interessant és que d’aquí a final de mandat tinguem ben concretada la carpeta del contingut perquè en els pròxims quatre anys puguem començar a desenvolupar aquest sistema integral de seguretat i convivència metropolitana.

¿S’ha iniciat un diàleg amb la resta d’alcaldes? La proposta l’he treballat amb alguns alcaldes i aquesta setmana vaig parlar amb el conseller [Joan Ignasi Elena, titular d’Interior en el Govern català] i ens vam emplaçar a continuar parlant. 

¿Ficar Barcelona en aquest sistema és fàcil? N’he parlat amb Albert Batlle i ja va manifestar que està d’acord amb el sistema. Tots veiem que les coordinacions són positives. Que en alguns temes has d’actuar més enllà del teu àmbit local. La meva mare es perd, i si està monitoritzada i se’n va a Esplugues, se la troba. Si se’n va a Barcelona, no, perquè no està en el sistema. No és un aspecte menor. El sistema de seguretat integral et permet això. L’altre dia a Vic una noia en patinet es va creuar amb una altra que li va demanar que es quedés amb ella perquè un home la perseguia. La noia tenia l’aplicació, va trucar i en dos minuts era allà la policia local.

¿En any preelectoral tot això serà fàcil?

Crec que sí, perquè aquesta proposta no té res d’electoral. 

Va defensar el pacte en política i va citar com a exemple el que es va acordar amb Xavier Trias sobre la llei de l’AMB. ¿És més fàcil pactar i col·laborar amb Trias o amb Colau?

¿Trias i Colau? Són dues persones totalment diferents. Una és més oberta i l’altra és més tancada.

¿Què opina de la proposta que de vegades ressorgeix d’una elecció directa del president de l’AMB?

Considero que desnaturalitzaria el que és actualment l’Àrea Metropolitana. Estaria més paralitzada.

Notícies relacionades

Quirós demana que l’Hospitalet guanyi més protagonisme a la Fira

L’antic Hospital de la Santa Creu encara la seva esperada reforma

¿La convivència amb els grups va bé a l’AMB?

Crec que va bé. A totes les cases hi ha discrepàncies, però l’important és el resultat.