Gastronomia amb tecnologia
El restaurant Casa Amàlia (1950) reviu amb una carta digital que connecta amb el mercat de la Concepció
El popular establiment disfruta d’una nova etapa després de la jubilació dels titulars anteriors, fusionant passat i futur als seus plats i la seva forma d’encoratjar la proximitat. Han millorat els recursos heretats de la pandèmia
Quantes vegades un comensal es posa un mos deliciós a la boca en un restaurant i pagaria més del que marca la carta per saber on accedir a semblant rap fresc, aquest filet tan sucós o aquests ous que semblen acabats de recollir del corral. Lluny d’ocultar els seus secrets de compra, els socis Sergi Suaña i Jordi Castán van tenir clar que el seu projecte de resurrecció del popular Casa Amàlia a la Dreta de l’Eixample estrenyeria el vincle entre els seus proveïdors i els seus clients. La traçabilitat portada a l’extrem ha sigut possible gràcies a la imaginació, la tecnologia i a una de les cartes digitals més aconseguides que poden trobar-se en el mapa gastronòmic de Barcelona.
«Volíem que el nostre client conegués la procedència de proximitat dels aliments, però també assegurar que tot el que s’ofereix en carta estigués disponible i que no hagués d’utilitzar el seu mòbil per decidir què demanar», relata Sergi Suaña, aliat amb Jordi Castán (sala) en aquesta aventura que van tenir la valentia d’activar en plena pandèmia. Amb tant temps per preparar el seu somni... que no se’ls va escapar cap detall.
La mort sobtada (per covid) de les cartes en paper va activar les seves neurones per a una solució més desitjable que els QR. «Un programador ens va fer específicament el que volíem», amb tauletes interactives, fa nou mesos. La seva oferta gastronòmica inclou plats en les categories de mos, de tradició (el caneló de sempre, els arrossos) i de transformació (més contemporanis), però el miracle de la pantalla no només permet visualitzar menges, sinó seguir la seva pista en més del 80% dels casos. Normalment apareix el lloc de mercat (a dos passos) de la Concepció, on fan molta compra. Si l’aliment no ve del recinte, detallen la denominació d’origen dels ingredients principals o el poble (pròxim) o productor de procedència, amb només un ‘click’.
«És un ‘win-win’ amb els paradistes, ells ens envien clients perquè descobreixin com cuinem el seu producte, i els nostres comensals descobreixen on poden comprar-los», relata. L’únic risc és que a la carnisseria demanin per aquells canelons ja preparats, com ha passat... De vegades, l’elaboració és mínima: pur producte. Però altres vegades hi ha hores de cuina. Mala sort.
Sense un «no» al client
Notícies relacionadesSi alguna cosa detestaven aquests emprenedors era defraudar amb un «no» a un client il·lusionat amb un plat que s’hagués acabat o no hi fos aquell dia. Així que des de la rereguarda digital s’asseguren que les tauletes només exhibeixin les temptacions disponibles. Incloses imatges i dades de les ampolles de vi, pel component emocional i visual que pot acompanyar l’elecció. «Entra pels ulls».
Casa Amàlia viu, de fet, una tercera vida (primer amb l’amfitriona que el 1950 li va donar nom i el seu marit; després quan se la va quedar un cambrer i posteriorment els seus fills, fins a la seva jubilació el 2019) i ara amb un equip que ha sabut canalitzar el seu passat i el seu futur, amb plens diaris gràcies al boca orella i la cuina de mercat com a denominador comú, i ara tan revaloritzada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
